Lluís Puigbert va sortir de Roses a les 3 de la matinada del 24 de juny i va arribar a Hondarribia a les 12 de la nit del 25 de juny, 3 hores abans de complir-se els dos dies
Per a persones com en Lluís Puigbert sembla que la vida estigui plena de reptes. I si no està plena d’això, de reptes, ja s’encarrega d’ell que n’hi hagin, de crear-los. L’agrada el ciclisme i com en el seu lloc de residència, Castelló d’Empúries, no hi ha cap entitat dedicada a aquest esport es va fer soci del Club Ciclista Roses, per la qual cosa a la Vila no hi ha cap ciclista que no sàpiga qui és en Lluís, el ‘PirataPower’.
I el que dèiem de reptes. En Lluís va pensar, ara fa tres anys, que si els ciclistes de la Transpyr feien Roses-Hondarribia en 7 dies, ell ho podria fer en menys. En només 4, per exemple. Un pensament que també van coincidir a tenir els rosincs Toni Valenzuela i Mario Rabell, també del Club Ciclista Roses. I així, tots tres van sortir de Roses un dia de juliol de 2013 per mirar d’assolir el repte. I ho van aconseguir.
Dos anys després, però, en Lluís va pensar que si ho van poder fer en 4 dies, també es podria anar en bicicicleta del poble rosinc fins al guipuscoà en tan sols 3 etapes. I vinga, el 14 d’agost de 2015, en plena festa major de Roses, va sortir des de les portes de la Ciutadella per intentar assolir el repte. I ho va aconseguir.
Resulta que pel cap d’en Lluís Puigbert va creuar aquest pensament: “si ho vaig fer en 3 dies i vaig acabar bastant bé físicament, s’ha de provar fer-ho en dos…”.
I sí, a la matinada del 24 de juny, mentre milers i milers de persones celebraven la revetlla de Sant Joan, en Lluís sortia, també de les portes de la Ciutadella, a sobre de la seva bicicleta amb el repte d’arribar a Hondarribia en 2 dies, és a dir en 48 hores. I ho ha aconseguit.
Va sortir quan eren les 3 acompanyat amb la seva dona, la Montse Moreno, que des del seu vehicle, va fer com l’any passat, les tasques d’assistència a en Lluís. Una tasca que va consistir primordialment en donar-li de menjar, ja que el ciclista només es va baixar de la bici en una ocasió. Va ser al poble francès d’Arreau “quan portava 21 hores i 370 quilòmetres pedalant vam decidir parar, tot i que volia arribar als 400 km, ja que plovia molt, per dormir un parell d’hores, descansar tot el possible i continuar”.
Una primera etapa que va finalitzar tot just a la meitat de la distància, ja que en línia recta, mirant el mapa, Arreau està a la mateixa distància de Roses que d’Hondarribia.
Primer dia: molta calor. Segon dia: molta fred
I després d’una primera etapa amb molt de sol i molta calor, la pluja i el mal temps que es va trobar en Lluís en arribar a Arreau ja no li va abandonar en les 27 hores restants que li quedaven per complir el repte.
Va passar de suportar una temperatura fregant els 40 graus el primer dia pujant al Port del Cantó a patir la pluja, la fred i la boira durant tot el segon dia que a més és on es concentraven els grans ports com el Tourmalet o l’Aubisque que amb les condicions meteorològiques adverses encara són més durs.
Mal temps i molta fred que després de pujar, precisament, el mític port del Tourmalet, allà sobre les 8 del matí del dia 25 de juny, “vam haver de parar la Montse i jo per fer prendre una xocolata calenta per veure si entràvem en calor, i va ser l’única parada, sense comptar la de descans, que vaig fer en tot el trajecte, ja que menjava sobre la bici els entrepans que m’anava donant la meva dona”. va dir en Lluís.
I així va transcorre la segona jornada, amb un temps molt advers que no li va impedir, però, assolir el repte de fer Roses-Hondarribia en dos dies. No, perdó, abans de dos dies perquè va cobrir els 700 km, els 15 ports, i els 13.000 m de desnivell acumulat que separen el poble català del basc en 45 hores, 43 pedalant i 2 descansant.
Un repte assolit en equip
S’ha de destacar que el repte assolit per l’esportista del Club Ciclista Roses no l’hagués pogut aconseguir si sense la seva dona, la Montse Moreno, “és el motor de tot plegat, és bàsica i fonamental el seu suport i la seva ajuda ” ha afirmat Lluís, perquè si ve és un repte anar en bicicleta de Roses a Hondarribia en 45 hores, també ho és fer-ho en un turisme a la velocitat… d’una bicicleta. És a dir, que ha estat un repte assolit gràcies a l’equip
Segons va comentar Lluís Puigbert el proper repte que farien ell i la seva dona possiblement ja seria fora d’Espanya, “als Alps, per exemple, perquè el rètol d’Hondarribia ja em te avorrit, al final de tant anar acabaré abrançant-lo”, va dir Puigbert entre rialles.
