La Versió Original Catalana, VOC, mostra audiovisual creada per Òmnium Cultural va servir per recordar als 10 presos polítics catalans que encara hi són a la presó de manera incondicional
El passat dissabte es va celebrar al Teatre Municipal de Roses la 2ª edició de VOC, la Mostra de Cinema i Audiovisual en llengua catalana organitzat per Òmnium Cultural, entitat creada en 1961 per promocionar la llengua i cultura catalanes. Una mostra que durant tot el seu desenvolupament van ser-hi presents, en forma de 10 butaques buides amb un llaç groc gegant, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el president de l’ANC, Jordi Sánchez i els consellers de la Generalitat Oriol Junqueras Jordi Turull, Raul Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Dolors Bassa.
I en aquest sentit durant la presentació d’aquesta Mostra de Cinema, que va anar a càrrec de Blanca de Llobet, membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural, i Lluís Casadellà, president de l’entitat a l’Alt Empordà i la sòcia Imma Carrion, es va voler tenir un record per als empresonats i es va deixar constància que “tot i els moments convulsos que estem vivint, des de Òmnium hem de seguit treballant per la cultura i la llengua catalana, i per això hem programat la segona edició d’aquesta Mostra Cinema de i Audiovisual”, va dir Carrión.
I en aquesta segona edició de Versió Original en Català, VOC, premi que es va crear amb la finalitat d’estimular la producció de continguts audiovisuals de qualitat per difondre la llengua catalana, es van projectar 9 curtmetratges i 3 video-blocs, pels quals tots els assistents van haver de votar pel seu preferit, mitjançant un papereta que van dipositar en una urna per escollir-ne el millor.
Aquests Mostra de Cinema Audiovisual en català, després de passar pel Teatre Municipal de Roses, que va ser el setè lloc on es va projectar, passarà per 23 sales més d’arreu Catalunya per a que el públic esculli la que més els hi agradat.
I la Junta d’Òmnium Cultural “farà públic al desembre els guanyadors dels dos premis que hi ha, el del Jurat d’Òmnium, amb un premi de 4.000 €, i el del públic, dotat amb mil euros”, va explicar l’Imma Carrión.
En el cas dels vídeo-blocs els assistents hauran de votar a la web d’Òmnium Cultural pel seu preferit.
Els curtmetratges “Woody&Woody”, “Anatema” i “Benvingut a casa” els més votats a Roses
Els curtmetratges que es van projectar van ser, per aquest ordre “Woody&Woody”, “Sueca, el musical oficial del Renao”; “Entre Pàndols i Cavalls”; “Anatema”, “Eladia, un somriure, una caricatura, un petó”, “Es busca Oye Sherman”, “Fugit”, “Housing first: un nou sostre”, “Trobar-te”, “Però què els passa?”, “Benvingut a casa” i “L’últim viatge”.
I de tots aquests treballs audiovisuals els que més van agradar als rosincs presents al Teatre Municipal de Roses van ser “Woody&Woody”, “Anatema” i “Benvingut a casa”.
Abans de la projecció dels curtmetratges i els vídeo blocs Blanca Portell va llegir un manifest que reproduïm a continuació:
MANIFEST VOC
En dies convulsos com els que vivim, diguem-ho alt i clar: la nostra cultura és forta i la nostra llengua és motiu d’orgull. Llegim, pensem, ens comuniquem, vivim en català. Amb la cultura creixem, compartim. No és un capritx, és una realitat que ens vehicula com un sol poble. I l’hem feta entre tots. Per això, no l’ensorraran: perquè la cultura catalana està molt per sobre de governs demofòbics i de míssils en forma d’article 155.
Aquestes setmanes ens han sacsejat. Mai oblidarem ni esborrarem de la nostra memòria les grans manifestacions del 20 de setembre als carrers de Barcelona, els cops i la brutalitat policial de l’1 d’octubre, les grans aturades de país del 3 d’octubre i del 8 de novembre… Seguim amb el cor encongit perquè tenim 10 presos polítics tancats injustament a presons espanyoles. Avui fa justament un mes de l’empresonament dels Jordis. I per això hem sortit i sortirem al carrer a manifestar-nos tantes vegades com calgui. Perquè lluitarem fins al final per reivindicar el que és nostre, els nostres drets i les nostres llibertats com a poble.
En una entrevista, el director Stanley Kubrick, va dir: “Els nens comencen la vida amb una capacitat total de sorprendre’s. Quan maduren, veuen mort i dolor al seu voltant i comencen a perdre la fe. Si són forts, NO podran recuperar del tot aquell sentit pur de la sorpresa, PERÒ podran crear quelcom més permanent i substancial”. I acabava dient: “Sense importar com d’enorme pot ser l’obscuritat, hem de projectar la nostra pròpia llum”.
Nosaltres avui diem: Davant la repressió, cultura. Perquè fer cultura també és un acte revolucionari. Montserrat Roig deia que “la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”.
Avui inaugurem el VOC, un projecte que ens fa sentir orgullosos del gran talent que tenim latent i que demana pas. Perquè ni volem ni podem permetre que la quota de pantalla de l’audiovisual català sigui, l’any 2017, d’un miserable 3%. Si la llengua catalana és la nostra eina de comunicació, la nostra gran aliada per cohesionar-nos com a poble, per fer que les persones nouvingudes se sentin partícips d’una mateixa comunitat … com és possible que sigui una autèntica croada consumir cinema en català? Ningú no ens farà defallir: vam néixer fa 56 anys amb la missió de mantenir vives la cultura i la llengua en la clandestinitat, en la llarga nit del franquisme. Avui sumem més de 86.000 socis per projectar la llengua, la cultura, la cohesió i l’educació, i l’alliberament nacional. Som els del Premi d’Honor, de la Nit de Santa Llúcia, del Sambori, del VOC, de les Lluites Compartides i la Flama del Canigó.
Seguim dempeus. Només la cultura ens fa lliures. No ens la prendran. Visca la cultura catalana!
