Els municipis competeixen entre ells, però han de col·laborar per donar coherència a projectes regionals; les regions competeixen entre elles, però al mateix temps han de col·laborar en una òptica estatal; i els estats també competeixen entre ells, però haurien de generar un determinat ordre internacional. (Brugué, Gomá i Subirats, 2002, p. 413).
La nostra zona industrial ha estat un fracàs, tant que quasi està arribant a l’oblit, és el cas típic del municipi que pretén crear el seu polígon sense valorar les necessitats en un entorn comarcal, ambiental i econòmic. Separada del nucli urbà, com afectació evident al paisatge i que requereix transport majoritàriament individual i per les seves petites dimensions, d’entrada, no disposa d’una estratègia de promoció i al seu planejament no es planteja serveis i equipaments per les empreses que suposadament necessitarien instal·lar-se, com ara transport públic, cobertura de banda ampla, benzinera, sinergies empresarials…
De moment, i des del 2015, l’IAEDEN-Salvem l’Empordà guanya per “Golejada” a l’Ajuntament de Roses i a l’Incasòl. El Tribunal Suprem ha estimat el recurs dels ecologistes i la sentència que ha obtingut un grup de veïns de Roses i que anul·la el POUM del 2010. Defensar la viabilitat del polígon per part de l’Ajuntament i l’Incasòl està essent una tasca, pel que sembla, insalvable per l’actual govern.
Així, que hem de fer? La restauració i la protecció d’aquest espai tal com consideren els Ecologistes? Malgrat les propostes de modificació del POUM tombat, la zona industrial està afectada per un espai de connexió ecològica entre el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Si analitzem la inversió feta en termes d’Equitat Social, Eficàcia funcional i Sostenibilitat Ambiental no s’ha vosaltres però a mi no em surten els números.
Ara, diríem que alguns ja ho van dir o que es culpa dels de la cultura del no, però no cal. Simplement a hores d’ara negar el fet que no ha estat la millor opció seria faltar a la realitat. També seria faltar a la realitat que la Zodíac és una empresa que dóna treball a unes 150 persones que cal tenir i molt en consideració i sembla que estem cercant una solució que almenys garanteixi la continuïtat al nostre territori.
Calen noves alternatives contant que el promotor és la Generalitat, l’ Incasòl i no l’Ajuntament. El que pretenia la iniciativa publica és la dinamització econòmica i donar servei a una necessitat?
Al seu moment i donades les perspectives de creixent de fa uns anys si pensem en els usos o la tipologia, es pretenia donar servei als petits o mitjanes empreses locals: construcció, sector pesquer i restauració i serveis. Semblava una opció raonable, intentant traslladar activitats més incompatibles amb les activitats urbanes tradicionals.
Tampoc cal deixar escapar que un moment donat semblava interessant segregar de les trames residencials espais industrials per poder d’obtenir majors rendes dels espais que quedaven buits. Finalment, també va tenir a veure que una proposta es va basar menys en l’anàlisi en profunditat i més sobre necessitats electorals.
Ara, encara que tard, semblaria lògic repensar els espais de promoció econòmica i d’activitats de Roses en funció de la demanda, de les tipologies i amb la implicació necessària del sector empresarial.
En primera instància, salvo els petits industrials de Roses amb necessitats concretes, pensen que hi ha altres espais a la comarca que donem un millor servei i oportunitats. Composició d’usos compatible quan disposin de connexió directa a la xarxa primària de transport sense interferències amb altres teixits urbans, que disposin d’accés als serveis ferroviaris de mercaderies i als espais propis de les activitats Logístiques.
Una altra cosa és el sector de serveis, gastronòmic i lúdic o noves activitats innovadores. I com no pot ser d’una altra manera el tradicional sector pesquer on cal valorar si el Pla Especial del Port pesquer és suficient per a tota la seva activitat o calen altres espais. Així doncs cal reflexionar el planejament de nou i si és necessari i comença a corregir “entuertos” d’una vegada per totes.
Ens preguntem perquè tants anys per arribar a la casella de sortida i sense ni una nova proposta sobre la taula? Potser és que ens hem quedat aturats en una cultura de crisi constant i en una batalla legal perduda.
Políticament podríem dir coses com que cal tancar el litigi, cal donar cobertura legal a l’espai de la zodíac, cal cercar espais per un petit polígon que hagi de veure amb la nostra cultura de la pesca i la gastronomia amb una pinzellada de noves tecnologies i innovació i fins i tot que cal un aprofitament dels espais per produir energia i reduir el nostre consum de combustibles fòssils.
Però, per això cal impulsar anàlisis de cost oportunitat, anàlisis i propostes urbanístiques, complicitats amb els agents econòmics i socials, fins i tot potser canvis normatius i una mica de lideratge que de moment no veiem en un Roses cal que entri al segle XXI mirant al futur.
Toni Rodríguez
Regidor del PSC de Roses
