Aliances de ciutadans de progrés

Carles Ferreira

carlesferreira1Llegeixo avui a la premsa que el portaveu del grup municipal socialista a la ciutat de Barcelona, Jordi Martí, planteja una alternativa d’esquerres a l’actual govern de Xavier Trias que transcendeixi el PSC; i sota l’eslògan “moviment Barcelona” vol presentar-se a les primàries obertes que té pensat celebrar el partit al llarg de l’any 2014.

El que vol fer el Jordi Martí a Bacelona -que haurem de veure com avança- pot ser un bon exemple del que molts demanem arreu: una aliança de ciutadans de progrés que desbordi les actuals estructures dels partits polítics, que sàpiga anar més enllà, i que per tant; gaudeixi d’una base social àmplia i forta i que sigui aquesta (i no una cúpula de buròcrates) l’autèntica protagonista de l’alternativa de govern.

Per què és important superar les estructures de partit?

Parlo de superar i no d’eliminar. És evident que el funcionament actual dels partits polítics no gaudeix de la confiança de la ciutadania i cada vegada és menys útil a l’hora d’assolir els seus objectius, que haurien de ser no només guanyar eleccions sinó també:

a) seleccionar a les persones més preparades per posar-se al capdavant del projecte,

b) promoure el debat polític per enriquir l’espai públic en el marc d’una democràcia deliberativa, partint del principi de que quants més individus participin dels fòrums -comptant amb les persones de dins i de fora del partit-, millors respostes podran trobar-se als problemes col·lectius; i

c) representar eficaçment a una porció de la societat essent fidel a uns principis ideològics compartits, però sense perdre de vista que cal vetllar sempre per l’interès general.

Avui, però, els partits polítics pequen d’amiguisme, de xarxes clientelars, d’absència de debats interns, de bunquerització de les cúpules (que veuen amb desconfiança tot allò que provingui de fora del partit) i també de falta de professionalitat -que no necessàriament professionalització-.

En ple segle XXI caldria parlar més de plataformes ciutadanes que de partits polítics, més de ciutadans que no pas de militants i més d’autonomia -territorial, individual i de consciència- que no d’allò que s’anomenava “centralisme democràtic”. Tot això comporta, també, la instauració d’unes estructures molt més horitzontals que no verticals i una forma de treballar en xarxa; tant en el plànol físic com en el 2.0.

Aliances de ciutadans de progrés per conquerir l’hegemonia

Ens posem d’acord en un model de partit polític com a espai de trobada ciutadana per aconseguir majories socials i poder, d’aquesta manera, gestionar i transformar la cosa pública en base a uns valors i principis compartits que han de cristal·litzar en un programa comú. Programa i persones, evidentment, són fruit de processos oberts i participatius i no de decisions de dubtosa legitimitat preses en petits despatxos o en petites sales on es reuneixen unes poques desenes de militants.

En el cas de plataformes progressistes, quins són els ciutadans que poden actuar com a subjecte polític? quins són els grups socials que millor poden encaixar en un projecte com aquest? Segurament, per la magnitud de la crisi econòmica, són molts els individus que potencialment podrien acostar-se a un projecte de progrés. Tots aquells a qui l’status quo actual els perjudica són susceptibles de veure’s atrets per un projecte transformador. Una de les consignes del moviment 15M ho sintetizava molt bé: “som el 99%” (enfront d’un 1% superric o connivent amb aquest que s’ha aprofitat de la crisi).

Evidentment, és un xic ilús creure que un projecte polític d’aquesta mena (o de qualsevol tipus) pugui aglutinar al 99% de la població. Però aquest percentatge (més simbòlic que real), sí que és un bon indicatiu per explicitar que cal adreçar-se a una majoria de ciutadans per ésser això, majoria.

En aquest sentit, cal atraure i teixir una aliança entre els segments de la població més vulnerables o més castigats per la crisi, juntament amb els sectors més actius i dinàmics; amb més projecció de futur. Parlo de joves, dones, classes mitjanes progressivament empobrides -treballadores o petits empresaris-, mestres, metges i d’altres empleats públics que lliuren una batalla diària contra les retallades al que hauria de ser intocable i al profund descrèdit d’allò públic, i també parlo d’emprenedors que generen valor afegit a partir de la creativitat i la innovació.

L’objectiu és sintetitzar els anhels de tots aquests sectors per tal de que cristal·litzin en un projecte compartit, reformista i transformador. Canviant les formes de fer política i renovant el compromís social que forma part de l’ADN del conjunt de la tradició de l’esquerra europea. Barcelona i les properes eleccions municipals poden ser un bon inici, però molts volem un aliança de progrés per governar Catalunya. I perquè no -permeteu que em posi a somniar-, una aliança ciutadana de base europea per canviar el rumb d’unes polítiques que ens ofeguen i construir aquella anhelada Europa dels ciutadans. Fem-ho possible!

Carles Ferreira i Torres

carlesferreira@hotmail.com
www.carlesferreira.blogspot.com