Les òlibes, alliberades amb la tècnica del ‘hacking’, s’alimenten de talpons o ratolins, i eviten l’ús de pesticides i productes químics en l’agricultura
El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà del Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb la Unitat de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Girona, ha alliberat mitjançant la tècnica del ‘hacking’ dos pollets d’òliba a la finca del Cortal Gran, dins del terme municipal de Sant Pere Pescador.
L’actuació forma part d’una prova pilot que la Generalitat té en marxa per potenciar la gestió integrada de plagues en producció ecològica i integrada. I ho fa mitjançant l’alliberament d’espècies concretes, que intervenen en la cadena alimentària, i serveixin per controlar la proliferació de plagues que podrien danyar els cultius.
Així, han deixat anar a la natura 2 pollets nascuts en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), cedits per intentar que es reprodueixin en aquestes finques.
Es tracta del segon alliberament que la Generalitat fa dins d’aquest projecte. El primer va tenir lloc l’any passat a la finca Mas Badia, al terme municipal de la Tallada d’Empordà, amb la col·locació d’una caixa-niu amb tres pollets. Els experts creuen que aquest any els tres exemplars s’han dispersat cap a altres espais propers a la finca, ja que no han fet ús de la caixa-niu.
La iniciativa va sorgir del treball conjunt, arran d’observar la problemàtica existent en diverses finques fructícoles amb els talpons, que poden malmetre considerablement els arbres més joves, rossegant les arrels.
Alliberament ‘suau’
La tècnica del ‘hacking’ consisteix en l’alliberament ‘assistit’ d’exemplars de determinades espècies, que han estat criats prèviament en captivitat als centres de fauna salvatge o trobats a la natura ferits, i posteriorment són recuperats. L’alliberament ‘suau’ consisteix en la col·locació de caixes-niu en diversos punts, en espais cedits gràcies a la col·laboració d’entitats i particulars. D’aquesta manera, es poden adaptar progressivament al nou medi, ja que durant les primeres setmanes disposen sempre d’aliment a la caixa-niu, proporcionat pels seus cuidadors.
El mètode s’utilitza amb diverses espècies d’ocells a més de l’òliba, com ara el xoriguer petit, el xoriguer gros, o el mussol. Concretament, pel que fa a òlibes, el 2017 la Generalitat en va reintroduir 100 en 32 hacking dins del programa de conservació de l’espècie, amb el suport dels centres de fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Centre de Cria de Fauna i Educació Ambiental de Camadoca, a Santa Maria de Merlès. Des de l’any 2012 s’han dut a terme un total de 153 ‘hackings’ amb l’alliberament de 499 òlibes, la majoria en cases o masies particulars i nuclis urbans (68%). També en edificis històrics, com ara esglésies, monestirs, castells o ajuntaments (14%), en escoles i instituts rurals (10%) i en altres edificacions a la natura (7%).
