Mes de paraules

Carles Pàramo es jubila i deixa la política

Carles Pàramo es jubila i deixa la política
Carles Pàramo en el seu escó com a Primer Tinent d'Alcalde i regidor d'Urbanisme i Patrimoni de Roses

En el ple ordinari d’aquest d’octubre Carles Pàramo va anunciar que es retira de la política. Una renúncia que es farà efectiva a la sessió plenària del mes de novembre

Carles Pàramo es jubila i deixa la política
Carles Pàramo al ple de l’Ajuntament de Roses com a Primer Tinent d’Alcalde i regidor d’Urbanisme i Patrimoni

Es portaven dues hores i mitja del ple municipal de l’Ajuntament de Roses quan l’alcaldessa Montse Mindan,  abans de donar-lo per tancat va cedir la paraula al Primer Tinent d’Alcalde, Carles Pàramo, per petició expressa.

I el regidor d’Urbanisme i Patrimoni va fer ús de la paraula per “notificar que properament sortirà la notícia que em jubilo, tot i que va sortir en un mitjà de comunicació com a rumor no confirmat, avui us faig saber a vosaltres com amics que aquests dies presentaré una carta a l’alcaldessa demanant-li si pot prescindir de mi, que segur que sí, i la renuncia es farà efectiva en el proper ple ordinari, que serà l’últim dilluns del mes de novembre”.

I amb l’anunci de la jubilació de Carles Pàramo com a polític va finalitzar el ple.

Carles Pàramo i Ponsetí

Carles Pàramo i Ponsetí va néixer al barri de la Barceloneta, establint-se de molt petit, amb els seus pares, a Roses, població de la família de la seva mare. Va estudiar a l’Escola Narcís Monturiol i a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres.
I dels estudis a Figueres va anar a Girona a treballar com a empleat del Banco Popular, feina que va compaginar amb els estudis per treure’s el títol de Peritatge Mercantil, equivalent en l’actualitat a Ciències Empresarials.

Al 1983, fruit de l’estima que sentia i sent pel seu poble, es va endinsar en el món de la política de la mà de CDC. I ja llavors, en el seu interior ja tenia la il·lusió en què Catalunya esdevingués en un Estat propi.

Però, no va ser fins al 1987 que va acceptar formar part de la llista electoral per a les eleccions municipal d’aquell any, amb Joan Bataller com a cap de llista. Un pacte de govern entre CDC, PP, GDP i CDS, va desbancar al PSC, el qual havia governat a Roses els darrers 8 anys. Però als 18 mesos la legislatura va finalitzar després d’una moció de censura contra Bataller per part dels seu socis de govern i dels socialistes. Una moció de censura que va comportar un escàndol per a la política de Roses que ha passat a la història com els ‘Fets dels Mexicans’.

Al 1991, CDC va encarregar a Carles Pàramo formar la llista convergent, obtenint com a resultat un pacte de govern amb el PP, fruit del qual va ser investit per als dos últims anys de legislatura com a alcalde de Roses, per primer cop, l’any 1993, després d’haver estat regidor d’Ensenyament, Cultura, Festes i Esports, tot alhora, en els governs dels anys 1987-1989 i 1991-1993.

El 1993 entra per primer cop a la Diputació de Girona, organisme del qual assumirà la presidència durant dos mandats, entre el 1999 i el 2007.

A les municipals de 1995 va ser elegit alcalde formant govern amb ERC. Al 1999, amb majoria absoluta, va repetir alcaldia i govern amb ERC, i al 2003, va ser reelegit també amb majoria absoluta.

Al 2007, tot i ser CiU, la força guanyadora de les eleccions municipals, el quatripartit format pel PSC, GIR, PP i ICV el va enviar a l’oposició durant la legislatura 2007-2011.
Però al maig de 2011, CiU va tornar a obtenir la confiança de la majoria de rosincs i rosinques, i va tornar a ser l’alcalde.
Al desembre d’aquell mateix any va entrar al Congrés dels diputats a Madrid com  membre del Grup Parlamentari Català de CiU per Girona.

Al 2013, Carles Pàramo, va decidir renunciar a l’alcaldia de Roses donant-li la vara d’alcaldessa a Montse Mindan, per ocupar la regidoria d’Urbanisme i Patrimoni com a Primer Tinent d’Alcalde, fins l’actualitat.