Aquest any sí! Ha estat un gran carnaval. Ens ha acompanyat el temps i hi ha hagut diversió, alegria i civisme. I el més important, també s’ho ha passat bé la gent que ens ha vingut a veure.
Sempre he dit que No era cert que el Carnaval és per a nosaltres sols. Ens agrada fer les passades, però perquè ens vegi la gent. Perquè gaudeixin amb nosaltres del nostre esforç, de les nostres disfresses, carrosses i coreografies.
L’any 2012 vam tocar fons, tots! Joves, adolescents, adults… Des de l’administració, els polítics vàrem escoltar i donar tot el suport a un tècnic local de joventut preocupat per la deriva negativa de les festes en general i la irresponsabilitat en el consum de drogues, alcohol i violència de gènere. I es va començar una campanya que, com una gota malaia, ha anat calant un missatge positiu i alhora valent. No tot s’hi val!
Però també els adults hem hagut d’aprendre que ens cal obeir disposicions i ordres per a poder disfrutar de la festa. I ho hem fet. I és mèrit de tothom. Perquè el Carnaval de Roses és de tots i de totes i hem sabut entonar el “mea culpa” per poder arribar novament a l’orgull.
Ningú se’n pot apoderar de l’èxit, ni cap particular ni l’administració, ans al contrari, si hem de ser sincers, cal fer un emotiu reconeixement a aquells que, sense cap obligació i només per estima i devoció al carnaval, han estat sempre, sempre al capdavant de la festa. Cada ú a la seva manera i alhora insubstituïbles, parlo del Pere, del Salvador i de l’Angustias. Si sou carnavaleros ja sabeu qui són…
Visca el Carnaval de Roses!
