L’Associació de Mares i Pares de l’escola Montserrat Vayreda de Roses ha volgut fer pública una carta on manifesten la seva satisfacció i emoció per la nova escola, a la vegada reflecteixen la lluita que ha representat per l’AMPA durant 12 anys
A la carta, l’AMPA es manifesta feliç i emocionada amb les instal·lacions dels nou centre educatiu, però recorden que no s’han d’oblibar els 12 anys de lluita fins aconseguir que la nova escola sigui una realitat, deixant enrere més d’una dècada on els seus fills rebien classe en mòduls.
Carta oberta de l’AMPA de l’escola Montserrat Vayreda de Roses
Estem contents!! I tant que estem contents, feliços i emocionats!!
Per fi, l’escola d’obra que feia 12 anys que esperàvem és una realitat. Finalment podem obrir les portes d’una escola que feia anys que imaginàvem, però la realitat de la qual ens portava a uns mòduls provisionals que es van anar convertint en permanents. 12 ANYS SÓN MOLTS. Sí, diguem-ho clar, són 12 anys en mòduls i 2 trasllats.
Dels inicis al 2005 amb 1 mòdul al mig del carrer Aristòtil, al trasllat al 2008 vora el descampat de la Piscina Municipal, han passat masses classes, masses alumnes, masses dies…
Enguany inaugurem escola i som feliços. Emocionats també, per tots aquells nens/es que comencen amb il·lusió un nou curs en una escola nova, amb l’emoció que suposa retrobar-se amb els companys de classe, estrenar el material escolar, i també d’estrenar un edifici nou, amb patis amples, classes lluminoses, amb gimnàs, amb biblioteca…
Emocionats també estem els membres de l’AMPA. Durant aquests 12 anys hem fet una lluita constant per defensar que els nostres fills/es poguessin gaudir quan abans millor d’una escola en millors condicions de les que gaudien. Hem deixat enrere anys i anys de reunions amb polítics, de manifestacions, d’escrits i de picar portes i portes amb una gran sensació d’impotència… Però hem continuat endavant amb les nostres reivindicacions.
Qui ens havia de dir fa 12 anys que tot just ara ens trobaríem en aquest punt
Ens venen a la memòria els pares d’aquella promoció d’alumnes nascuts al 2002 que van inaugurar l’escola al 2005 al bell mig d’un carrer. Alumnes que van començar als mòduls amb la promesa d’una provisionalitat de 2 anys per després inaugurar una escola. Promocions senceres de nens i nenes de Roses, nascuts els anys 2002, 2003, 2004 i 2005, han crescut, jugat i après entre aquests mòduls també esperant que algun any poguessin veure l’escola nova.
Tots, els que encara hi són, els que ja no hi són i els que comencen aquest curs, són, han sigut i seran, ànima i l’essència de l’escola, juntament amb l’equip docent, que ha fet una gran tasca educativa durant aquests anys. Els pares i mares hem portat els nostres fills amb la convicció que és una molt bona escola amb un equip molt humà i professional. Per aquesta raó, hem sobreposat el contingut per sobre del continent, sense oblidar però, que els barracons han de ser provisionals.
El Vayreda s’ha rentat la cara i llueix esplendorós, però estem segurs que mantindrà l’essència amb la que va començar, millorant, perquè sempre hi ha espai per a la millora, i amb una escola com la que tenim ara, serà molt més fàcil treballar per l’educació dels nostres petits.
No oblidarem mai d’on venim, d’una petita escola, que com els nostres alumnes, es va fent gran. Però tal i com deia la cançó de RAIMON: “Qui perd els orígens, perd la identitat”. El Vayreda té molta identitat i no perd els seus orígens.
I per això avui estem contents, molts contents i emocionats!!
AMPA CEIP Montserrat Vayreda
