El monestir de Sant Miquel de Fluvià és romànic i data del segle XI. Està situat a la part antiga del poble, al mig de la plaça de l’Església i al costat de l’ajuntament
La sala d’exposicions del Consell Comarcal acull fins al 30 d’agost una exposició commemorativa dels 950 anys del monestir de Sant Miquel de Fluvià, una efemèrides celebrada l’any passat. L’exposició es podrà visitar els dies laborables durant l’horari d’obertura al públic de les oficines, és a dir de 9 a 14 hores.
En aquesta exposició es realitza un recorregut, acompanyat de textos i de fotografies, pels set segles i mig d’existència d’aquest lloc de culte de l’Alt Empordà que va ser fundat per l’abat Oliva. La mostra ha estat comissariada per Jordi Mestres, que també és l’autor dels textos i de les fotografies.
Dades històriques
A partir de les dades del medievalista Joan Badia i Homs podem fer un breu recorregut per la història del monestir. Aquest lloc ja s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de Cuixà i on hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne l’espai on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el que hi van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.
L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en que es confirma també la seva dependència de Cuixà. El monestir va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII) també fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló). Sant Miquel de Fluvià posseïa l’església de Santa Coloma de Matella, on s’hi va instal·lar una comunitat de monges benedictines (segle XIV).
Badia assenyala que aquest monestir fou annexionat a Sant Pere de Galligants, de Girona, fet del que hom té constància, al menys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monàstica fins l’exclaustració de 1835. Ara és l’església parroquial de la població del mateix nom que s’estén al seu voltant. Es conserva l’església de planta basilical amb un curt transsepte i amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior es conserva una bona sèrie de capitells amb funcions arquitectòniques, a més d’altres que podrien procedir del claustre desaparegut. En un altar lateral es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu.
L’historiador empordanès recorda que la fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la guerra civil catalana (1462-1472). La portada també és obra posterior, duu la data de 1532, època en que es van fer altres reformes a l’edifici, notablement a la façana i el cor. Cal esmentar també el seu campanar llombard, també fortificat. Al sud de l’església es trobava el claustre. També es conserven altres dependències d’època molt posterior a l’església, que després es van transformar en habitatges.
El monestir de Sant Miquel de Fluvià el trobem actualment situat a la part antiga del poble, al mig de la plaça de l’Església i al costat de l’ajuntament.
