Mes de paraules

Coses (que no passen a les Nits d’estiu a Roses)

Francesc GinerRecordo, de quan era petit, el mes de maig  com el mes de les flors i de la Verge Maria. En un temps no tan llunyà, no sé  si obligats per l’escola, l’església  o per la voluntat de la meva germana gran, celebràvem aquest mes parant un petit altar ple de flors i estampes religioses a l’habitació de les meves germanes i allà cada dia resàvem a la Mare de Déu. Crec que ho fèiem més per jugar —teníem de sis a deu anys— que no pas per obligació o pels sermons que ens venien tant de l’escola com de l’església. Avui dia aquella devoció que teníem tant per la verge com per les flors durant el mes de  maig ha fet un canvi considerable: hem deixat els motius religiosos però ens hem quedat les flors. Veig com el dijous de Corpus, festa tradicional religiosa, els carrers més cèntrics del nostre poble s’omplen de catifes de flors, però amb prou feines en trobo cap que tingui un motiu religiós, quan no fa tants anys era tot el contrari. Això no és que ho celebri, però tampoc em disgusta.
El que sí trobo digne d’estudi és el fet religiós: per una banda, hi ha més comunions i més assistents al Diumenge de Ram o a la processó que mai, però, en canvi, el fervor religiós de Corpus desapareix del tot. Ni veig motius religiosos a les catifes ni crec que hi hagi gaires petits altars dedicats a la Verge Maria a les habitacions dels nens i les nenes de Roses. En fi, està vist que a mi el tema de la religió em supera, ara bé, si jo fos del sector encarregat d’aquests assumptes, començaria a preocupar-me, perquè, pel que sembla, cada vegada ho tenen pitjor.

I parlant de flors, aquest mes també tenim la Fira de la Rosa, enguany amb alguna novetat, com la de convidar a dinar mil dones que tinguin el nom de Rosa, Roser i derivats. De ben segur la iniciativa serà criticada, per la despesa que comporta en uns moments de crisi com els que vivim, però crec que és una idea que pot ser positiva per al desenvolupament d’una fira que neix sense el suficient recolzament ni la participació de la societat rosinca. El que penso del programa de la fira, ho deixo per quan s’hagi celebrat. Aleshores ja faré una crítica constructiva del que considero un esdeveniment amb moltes mancances.

Deixant les flors a banda, la fi del mes de maig ens porta de cap a l’estiu, l’estació que molts rosincs, sigui per una raó o per una altra, sempre esperen amb més il·lusió. Evidentment, n’hi ha que prefereixen la tardor o l’hivern, per la tranquil·litat que aporten o simplement perquè el poble torna a ser nostre, però el fet que arribi la temporada estiuenca crec que és un al·licient per a molts de  nosaltres. Pensant amb el que vindrà, recordo  temps  passats on l’estiu era sinònim d’alegria, festa, disbauxa, entreteniments i, també sigui dit, molta feina. Molta feina perquè som un poble turístic i a molts els interessa treballar de valent per poder passar la resta de l’any amb més o menys tranquil·litat.

Una de les coses que fa una persona quan tria una destinació és valorar  les activitats que pot fer tant de dia com de nit. Roses fa molts anys era un destí preuat per a molts joves turistes que volien venir un any sí i l’altre també perquè s’ho passaven molt bé i perquè hi havia animació pràcticament les vint-i-quatre hores del dia. Entenc que aquests són temps pretèrits que ja  no tornaran mai més, especialment si tenim governants de grups tan conservadors com CiU i PP, entossudits a fer llevar d’hora el turista per practicar esports nàutics, a fer-los visitar el patrimoni,  el Museu Dalí, els Aiguamolls de l’Empordà i un llarg etcètera, cosa que hem sembla molt be, però  molts ens preguntem: i allò de fer un gintònic, una cervesa, un mojito o qualsevol combinat a la matinada en una terrassa o local rosinc, què? No és també un actiu que hauríem d’aprofitar? No és també un actiu que comporta molts beneficis al sector turístic? Com és que hem deixat que Roses sigui tan sols una destinació de turisme familiar i jubilat i hem oblidat totalment el turista que vol festa i anar a dormir més enllà de les tres de la matinada? Com és que a Roses fa uns anys en ple mes d’agost passejar pel carrer de Sant Sebastià o d’en Mairó a les quatre de la matinada era fer-ho envoltat de gent i ara només estàs envoltat de camells nord-africans?
Aquesta política ha fet molt mal al sector turístic i penso que tan important és que un alemany o un holandès pugui visitar el Dalí a Figueres com sopar en qualsevol racó de Roses o prendre unes copes més enllà de les tres de la matinada. Al cap i a la fi, l’endemà, l’únic que ha de fer, són vacances. Les queixes, tant del nostre jovent com del que ens visita, són completament lícites i tenen tota la raó de ser. Quantes vegades els joves rosincs  se senten avergonyits perquè els toca informar algun  visitant dels locals nocturns del poble i no saben què dir! Penso que avergonyir-se de ser de Roses, ni que sigui per aquest tema, és lamentable i això no s’ha aconseguit  en dos dies: ha estat una tasca molt ben orquestrada per qui ens mana des de fa molt temps. I sí, els he de felicitar, perquè ho han aconseguit. A Roses, la nit per al turista ja no existeix. Més fàcil ho tenen els que s’estan asseguts tota la nit a la rambla dels Ginjolers: aquests sí que no necessiten cap local per poder estar-s’hi més enllà de les tres de la matinada.

Salut!

Francesc Giner