Aquesta vegada us parlaré de la decisió que Gent del Poble va triar alhora de posicionar-nos en relació al tema elBulli 1846.
Pel nostre grup, degut a la transversalitat i a la diversitat de opinions que tenim, ens ha estat molt difícil decidir quina era la nostre postura davant aquest projecte. Quan dic que ha estat difícil, hem refereixo no al resultat de la decisió sinó al que tots, uns i altres dels nostres components, varen decidir i com el resultat d’aquesta decisió no va satisfer a tots per igual. Formar part de un col·lectiu moltes vegades vol dir que has d’acceptar decisions que si fos per tu, no les aprovaries.
No escric això per excusar-me davant de ningú, ho comento perquè arrel d’aquesta decisió vaig veure com el nostre grup sortia enfortit tan de la relació entre nosaltres com per el respecte a la diversitat d’opinions que ens vàrem demostrar. Sabíem que el més fàcil per tots plegats i possiblement el mes convenient electoralment era no complicar-nos la vida, fer com tothom dins el Consistori i votar a favor.
Una decisió, per altre banda, que hagués estat aplaudida per molts dels nostres integrants, però entenc que a on molts i veuen progrés, una oportunitat única per Roses, feina, diners, publicitat etc.. altres hi veuen lleis a mida, privilegis per uns pocs, un precedent perillós, ocupació i urbanització brutal de un espai protegit i moltes coses més.
Quan escoltes i llegeixes gent sàvia el resultat apart d’aprendre i enriquir-te, moltes vegades el que fa és confondre’t més, i dic això perquè si un escolta una veu contrastada, una veu experta favorable al tema en qüestió, i desprès dins de la seva voluntat d’escoltar altres opinions, escolta experts en l’opinió negativa o desfavorable, passa el que he dit abans, confusió.
Per exemple quan escolto el naturalista i ocellaire Jordi Sargatal afirmant que aquest projecte és beneficiós, que no afectarà en absolut el parc natural i que no té cap impediment en dir que urbanitzar cala Montjoi serà bo per tots i per contra, quan escolto també una altre veu igual de sàvia com és la del biòleg Mikel Zabala parlant de lo delicat i de com de desprotegits tenim a Catalunya els nostres Parcs Naturals, afegint en la seva intervenció a Figueres que en el futur els països més respectables seran aquells que hagin protegit millor els seus espais naturals, et fan arribar a un punt on un mateix ha de decidir a qui fer cas i a qui donar la raó. Aquets exemples també és podrien passar en l’àmbit de l’arquitectura, ja que no tothom està d’acord amb l’arquitecte Ruiz Geli o en el món de l’empresariat i el turisme on no tothom coincideix, ni molt menys.
El fet de demanar en el Ple que s’informi a la gent molt millor del que s’ha fet fins ara, o quan demanem més participació ciutadana en forma de una consulta popular a Roses, ho fem perquè sabem de la diversitat d’opinions de la societat rosinca i que no tot és tan unànime com ens volen fer creure aquells que tot ho volen i tan els hi agrada manipular.
Una de les raons per les quals estic satisfet d’haver votat en contra, demostrant que no passa res si estàs en contra de la ubicació del projecte, és que trenquem la unanimitat del vot favorable dins l’Ajuntament, reflectint la realitat del que el poble pensa. No hauria estat just que tots els partits s’haguessin mostrat favorables al projecte, perquè no és la realitat de Roses que tothom hi estigui d’acord, hem consta que hi ha moltíssima gent que pensa que protegir el Parc Natural de Cap de Creus passa pel canvi d’ubicació del projecte elBulli1846 a cala Montjoi.
Canviant de tema, un altre del punts que va haver-hi en el passat Ple, va ésser l’expropiació d’un terreny amb la conseqüent indemnització de poc més de 112.000 € per el propietari. Fins aquí és pot considerar com una acció de govern més, però quan alertats per el portaveu de la secció local de Iniciativa per Catalunya-Verds, de certa mala gestió o mala praxis per part de l’Ajuntament, investiguem el cas, estudiem els expedients, ens reunim amb els serveis jurídics de l’Ajuntament i veiem com per unes decisions inexplicables, el poble de Roses perd milers d’euros. Tan sols per canviar de nom o de nomenclatura un terreny que està definit com una Unitat Actuació, al elaborar-se el nou POUM el 2011, aquest mateix terreny passa a ésser un Sol Urbà Directe i amb aquest canvi de nom el propietari passa a quedar eximit del compromisos adquirits , (en aquest cas havia d’urbanitzar el terreny fent una plaça) per obra i gràcia dels autors del POUM. No sé com poden haver-hi aquests errors, ni sé si són involuntaris o no, l’únic que sé és que és un error que a tots nosaltres ens costa desenes de milers d’euros, doncs on al propietari en qüestió se li exigia a canvi de un permís de primera ocupació, la urbanització del terreny, l’Ajuntament al cap dels anys li paga el terreny per uns 112.000 € i a més a més l’Ajuntament ha de fer les obres de la plaça amb l’important cost que això comporta. El mes curiós del cas és que va ésser un dels components de l’equip de govern (PSC-GIR-IU-PP) que va executar aquest POUM, qui hem va alertar d’aquest, diguem-ne, “error”.
Salut!
Francesc Giner
Portaveu de Gent del Poble-AM de Roses
