Hi ha una dita o un pensament popular generalitzat que parla de que els politics viuen d’esquenes a la gent o que viuen una realitat diferent a la resta del poble. Això ho podem confirmar en multitud de accions o actuacions que aquets fan al llarg de la seva legislatura.
Decisions impopulars com donar el vist i plau al fet de desballestar i arrasar valls i muntanyes en contra de l’opinió del poble per instal·lar les enormes torres de la MAT, amb l’excusa de que és imprescindible la red elèctrica d’alta tensió, que no dic que no sigui necessària però si dic que es podria fer en la seva majoria soterrada, com fan els francesos; o les injeccions econòmiques que els xoriços que tenim a Madrid del PP injecten als bancs i que haurem de pagar tots plegats; o el tema de les autopistes catalanes que les hem pagat no sé quantes vegades i encara hem d’anar pagant, i així un munt d’exemples que per desgràcia no paren de ser noticia un dia si i l’altre també, és al que ens tenen acostumats.
Avui dia és de domini públic i qui més qui menys està força emprenyat amb l’actuació dels senyors banquers i dels seus directius per la manera de com ens estan portant a la ruïna tots plegats, com es carreguen l’estat del benestar i de la manera que ens tracten i enreden tan en les seves oficines com en les empreses on inverteixen els nostres diners per encara exprimir-nos més. Un exemple recent es el poc tacte que té Abertis, junt amb el seu màxim accionista “La Caixa” (mes de un 28 % d’accions) al consentir en ple mes d’Agost que a la AP7 hi hagin cues de vint i set kilòmetres carregades de turistes i barcelonins que volen accedir a les nostres platges i que a sobre tenen la indecència de cobrar per un servei que no fan, (això és treballar per el be del país.
Un altre exemple recent es la noticia de que la Caixa pagarà un suplement de 180.000 € extra a l’any a la infanta Cristina per la casa i l’escola dels seus fillets a Suïssa, un exemple mes antic però no per això menys actual és el fet de que la Caixa fou l’entitat que més participacions preferents va col·locar, uns 4.898 milions d’euros, i així un munt d’exemples d’aquesta colla d’emprenedors i gent seriosa, treballadora i no sé quantes coses mes que ells mateixos s’autoanomenen. Parlo tan dels banquers com dels seus acòlits, els directius i demés responsables d’aquesta entitat tan nostre.
No és que de cop m’hagi agafat un rampell anti-Caixa (a mi la fòbia a la Caixa em ve de quant et clavaven el 18% d’interès per un crèdit, a finals dels vuitanta), però si parlo d’aquesta entitat és per la decisió que a pres l’Ajuntament de Roses de concedir la Dracma d’aquest any a un rosinc, emprenedor, treballador, seriós, i sobretot responsable (com li agraden als de la Caixa) que el seu mèrit és i ha estat arribar a ser el nou delegat general a Girona de la tan nostre “La Caixa”. Jo no en dubto de les qualitats d’en Jordi i de la seva capacitat de treball ni res d’això, en absolut és una qüestió personal, el que si poso en entredit és si aquest és el moment oportú per donar-li la nostre màxima condecoració a un empleat de banca amb els temps que estem vivint. em pregunto en que coi estaven pensant els responsables de donar aquest guardó, (Páramo i Cia.), em pregunto si per un moment varen pensar en tota aquesta gent que està passant les mil i una per pagar les hipoteques, si varen pensar amb els estafats per les preferents, en definitiva em pregunto perquè coi no tenen una mica mes de sensibilitat en el món que els envolta, perquè no viuen mes de cara a la gent i baixen del núvol on estan instal·lats al menys per els quatre anys de legislatura que tenen. Si haguessin sentit l’opinió generalitzada de la gent de a peu crec que no estarien gens orgullosos de la seva decisió, més aviat tot al contrari.
Canviant de tema, el canvi que hem viscut al capdamunt del Consistori amb el resultat de que ara tornem a tenir alcaldessa no ens ha sorprès en absolut, sabíem que tard o d’hora es produiria, ja que aquesta decisió estava presa des del començament d’aquesta legislatura. Discutible o no, el que nosaltres reflexàrem el dia del comiat d’en Carles és la nostre reprovació de per com utilitzen CiU, el màxim càrrec a l’Ajuntament. Ser alcalde es pot aconseguir evidentment encapçalant una llista, entre molts altres conceptes, però ser-ho com a successor això ja no ho veiem tan bé. L’actual equip de govern s’ha passat pel forro la voluntat de molta gent que a votat a la persona i no pas al grup. En Carles sempre diu que en els pobles es voten més a les persones que pas als partits polítics,per justificar el seu pacte amb els nacionalistes espanyols del PP, doncs de retruc crec que s’hauria de respectar la voluntat de les desenes de persones que votaren en Pàramo i no pas a CiU. Però ja se sap i està més que comprovat, que els grans partits miren molt més per els seus interessos en primer lloc i desprès, si cal, per la societat i el poble. Un altre motiu de desaprovació d’aquest canvi ha estat el fet de que la nova alcaldessa ho és gràcies a un pacte amb el PP. L’ambigüitat en aquesta vida es una cosa que no l’acabo de pair del tot, i per mi agafar l’estelada i anar a manifestacions i concerts multitudinaris en favor de la Independència de Catalunya i desprès quan tornes a casa fer pactes amb els nacionalistes espanyols que tan mal fan i tan malament ens tracten en quasi totes les àrees (fiscals i socials), no ho acabo ni d’entendre ni d’acceptar.
Salut!!
Francesc Giner
