Mes de paraules

Coses que passen (quan hi ha manca de polítiques socials)

Francesc GinerDe nou, una de les queixes més freqüents que rebo dels rosincs quan vaig pel carrer està relacionada amb els robatoris a petita escala i en la conducta inapropiada per part d’un sector de joves del municipi.

Els robatoris de bicicletes i motos, els de supermercats  i les trobades de grups de joves que increpen la gent que passa en determinats punts del poble, són actes que han esdevingut habituals i que demostren una vegada més que la figura de l’educador de carrer, que Gent del Poble-AM reivindica des del començament d’aquesta legislatura, és més necessària que mai.

En el ple del mes d’octubre, vaig posar sobre la taula aquesta problemàtica i vaig demanar si hi havia voluntat política per resoldre l’assumpte.
Les paraules de la regidora, Anna Jorquera, varen coincidir amb les del dinamitzador juvenil del CAR, Jordi Abadal.
Abans de la meva intervenció en el ple, jo havia parlat amb en Jordi, el qual em va dir que tant la regidora de Joventut com ell havien debatut aquest problema, i de moment s’havia decidit que, mentre s’esperava la resolució sobre la implantació o no d’aquesta figura, ell podria sortir al carrer un dia a la setmana i fer la seva feina. Entenc que això no és la solució definitiva, però sí un pas per afrontar aquest greu problema.
Com que aquests assetjaments provenen, en la major part del casos, de joves de la comunitat magrebina, és més que convenient una taula rodona per debatre el problema en què hi participin, a més dels representants del Consorci, representants de la Policia Local, dels Mossos d’Esquadra, de les associacions Amazig i Al Wiffack, i l’Imam.
És responsabilitat nostra, del adults, evitar que aquets nois  que ara roben bicicletes i bollycaos als supermercats, passin més endavant a altres comportaments delictius que els portin de cap a la presó.
El que no es pot fer és girar la cara i obviar el problema o pensar que això té una solució policial, perquè no és així. És des de la base que s’ha d’intentar solucionar aquest problema. Governar no és només administrar els diners i fer actuacions per promocionar Roses a l’estranger  o regenerar carrers o intentar guarnir Roses amb brolladors etc. Crec que el més important de tot és que Roses tingui un nivell zero en delinqüència juvenil, que, al cap i a la fi, són els nostres fills el veritable futur de Roses. Què en farem, d’una Roses plena de turistes, amb els carrers polits, amb fronts de mar arreglats, si els seus habitants han de viure atemorits i sense poder sortir tranquils més enllà de les deu de la nit?

Sé que per a un govern de dretes, com el que tenim actualment a Roses (CiU-PP), les polítiques socials no són el seu fort. Es pot dir que els hi interessa  més la política econòmica que no pas la social. Vegem-ne, si no, un altre exemple: el que passa a Roses quan s’acaba la temporada d’estiu. Resulta que quan arriba la tardor els rosincs hem de començar a hibernar com els óssos i esperar que vingui el bon temps per poder tornar a fer vida normal. Això és el que dedueixo quan veig que dos musics qualificats del poble intenten fer un concert acústic en una terrassa d’un bar i la Policia Local, basant-se en l’argument de que ja no estem en temporada alta, els amenaça amb una multa i amb la confiscació dels instruments si comencen a tocar. Tot això a les vuit del vespre! la terrassa era plena de gom a gom, amb un caliu formidable de gent del poble, de veïns que junts volien passar una estona agradable i tot se’n va en orris perqué l’estiu s’ha acabat? Què passa, senyors regidors, amb allò de desestacionalitzar la temporada? De què us queixeu, quan els locals tanquen a l’hivern? Quin poble voleu?. No fa tants mesos es van enviar cossos especials del Mossos d’Esquadra a un empresari rosinc perquè volia fer una festa en un local de l’Almadrava. Ara es torna a actuar exactament igual però impedint celebrar un concert acústic. Què hem de fer, senyors regidors: treballar, menjar, mirar la tele i dormir? Amb aquesta política comprenc perfectament que el jovent marxi de Roses i que l’únic que els faci tornar és la visita a la família. Un jove de Roses en una xarxa social va deixar anar una frase que ho resumeix tot:  “A Roses, als joves ens estan robant les nits d’estiu”. Jo només en canviaria el final: “Les nits i els vespres de tot l’any”!

Salut!

Francesc Giner