Mes de paraules

Deixa Espanya, viatja arreu d’Europa i ara se’n va cap a Nova York amb el seu projecte ‘Moebius por el Mundo’

'Moebius por el Mundo'
Manuel Rubio amb afectats de Moebius a Soumagne, Bèlgica

Manuel Rubio, el motorista solidari de Moebius pel Món, després de recòrrer mitja Europa té ara com a destí Nova York

'Moebius por el Mundo'
Manuel Rubio rep el suport de motards aragonesos / Foto: Merche Cabanillas

Vam deixar a Manuel Rubio el passat dia 11 de juny a Madrid, on va aconseguir solucionar el tema d’embarcar la moto en avió cap a Nova York. Alícia Sornosa el va donar la caixa d’embalatge on anirà la moto i Moto Bike Cargo serà l’encarregada de portar-la a la ciutat dels gratacels.
Al dia següent va sortir a les 6 del matí en direcció a Saragossa on havia quedat amb afectats i familiars de Moebius, on li van fer “un munt de regals”. Tot seguit se’n va anar cap a Barcelona, concretament a Collbató, on viu a prop de la muntanya de Montserrat. Allà, després de 650 km. es va trobar amb un equip d’informatius de ‘La Sexta’, que volien fer una notícia sobre el seu projecte.

I després de passar de fer l’entrevista en directe des de Minoritària TV, es va dirigir cap a casa per estar amb la seva família i preparar la ruta del dia següent.
Un dia, 13 de juny, on va marxar en direcció cap a França per visitat la Fundació de Síndrome de Moebius del país veí, “però ara aniré més tranquil perquè no m’espera ningú, així que faré el viatge en tres etapes fins arribar a terres franceses”, va explicar Manuel Rubio.

'Moebius por el Mundo'
El motorissta solidari amb el dos agents de la gendarmeria francesa que el van ajudar / Foto: Banajova Moebius

Però finalment, el motorista solidari va passar la frontera el mateix divendres 13 de juny, on va tenir una travessa complicada meteorològicament parlant, primer sol, després vent i finalment una tempesta d’estiu. Però per si fos poca cosa, a sobre, va punxar la roda de darrera, per la qual cosa va haver de sortir de l’autovia i ficar-se en una carretera on no veia cap poble per reparar la roda, “però se’n va aparèixer un àngel en forma de policies, que van posar totes les meves maletes al seu cotxe patrulla , i poc a poc vam anar fins a una població on hi havia un taller que es van quedar la moto per reparar-la. A més, va dir en el seu vídeo diari el motorista solidari, el policies em vam buscar un hotel”.
Dels 300 quilòmetres que va dir el dia anterior que tenia previst fer, Manuel Rubio en va fer 550, tot i la punxada.

'Moebius por el Mundo'
Manuel  amb membres de l’Associació de Moebius francesa a Ernolsheim / Foto: Sandra Sanji

Més de 200 euros per reparar un punxada a França

El dia 14 de juny, després de recollir la moto al mecànic, el qual li va canviar el pneumàtic perquè deia estava fet malbé, i per la qual cosa li van cobrar més de 200 euros, el motorista solidari va viatjar durant 9 hores fins arribar a Ernolsheim, a prop d’Estrasbug, on al dia següent l’esperaven els membres de l’Associació Síndrome de Moebius de la localitat.
Quan va arribar ha aquesta població estava tot tancat, i això que només eren les 8 de la tarda. Va poder sopar un hamburguesa, però per l’habitació havia d’esperar dues hores, que al final van ser més i per la qual el volien cobrar 90 euros.
Finalment però es va estalviar els diners, ja que la mestressa el va deixar dormir al jardí amb una tenda de campanya, “així que amb el que vaig estalviar i els 150 euros que va recaptar l’associació francesa per sufragar les despeses del meu viatge, vaig poder recuperar la clatellada que em van donar al taller”, va dir Manuel Rubio.

'Moebius por el Mundo'
A Soumagne, Bèlgica, amb afectats pel Síndrome de Moebius / Foto: Rossy Barrera

De França a Bèlgica

Al dia següent, 15 de juny, sense gaire dormir i no en les millors condicions, va agafar la moto en direcció Bèlgica. Però, la son el va fer parar i descansar en una habitació, propietat d’un espanyol que no li va cobrar, abans d’arribar a terres belgues, on tenia previst, de totes maneres arribar, l’endemà.

I l’endemà, 16 de juny, Manuel Rubio, va celebrar el seu aniversari a Bèlgica, al localitat de Soumagne, on els afectats i familiars de Moebius que li esperaven li van obsequiar amb una barbacoa i la van donar, també un sobre amb diners per tal d’ajudar-lo amb el seu projecte.

'Moebius por el Mundo'
El motorista solidari a la benvinguda que li van fer a Hannover, Alemanya / Foto: Moebius Syndrom Deutschland e.V.

El seu pas per Alemanya

Al dia següent la família de ‘Moebius pel Món’ era més gran. Van sortir de ruta el dia 9 de juny Manuel Rubio i Chemi, després es va afegir Martina, i el dia del seu aniversari un noi afectat pel Síndrome li va regalar a Manuel el seu ninot, Noa. Així que ara són quatre els que viatgen pel món per difondre el Síndrome de Moebius.
I aquest dia 17 de juny el motorista solidari va fer 300 quilòmetres per passar de Bèlgica fins Alemanya per arribar a Hannover, on l’esperaven els motards del moto club policies alemanys per escoltar-lo fins als actes que s’havien preparat per a la seva arribada, on la TV local va gravar-ho tot per fer un reportatge.
Manuel va explicar que els policies no coneixien el Síndrome, i que gràcies al seu projecte va tenir constància i van aportar per a l’associació d’Alemanya.
Al dia següent Manuel Rubio tenia previst anar a Leipzig, població on va néixer el doctor Pablo Julio Moebius, el qual va diagnosticar per primer cop el Síndrome, però com no van poder localitzar a cap familiar del metge, va decidir que no tenia sentit anar-hi.

Així, el dia 18 de juny va fer uns 300 km en direcció a Munich, on després de rebutgar habitacions pel seu preu i explicar el projecte ‘Moebius pel Món’ el van deixar acampar en una zona ajardinada on només li van cobrar 5 € pel wifi.

'Moebius por el Mundo'
Manuel amb afectats de Moebius a Alemanya / Foto: Banajova Moebius

De Alemanya a Itàlia

Al dia següent, 19 de juny el motorista solidari va sortir d’Alemanya per passar la frontera d’Austria i tot seguit arribar a Itàlia, a prop del pas de l’Stelvio recorrent uns 450 km, i tots els intents per comunicar-se amb l’Associació de Moebius italiana van ser infructuosos.
El dia 20 de juny el va passar Manuel Rubio a Itàlia intentant contactar amb afectats i familiars de Moebius, on també els seus seguidors van poder posar-se en contacte amb ell a través de Minoritària TV, per fer-li qualsevol pregunta sobre la seva ruta.

Com a casa enlloc

I el passat divendres dia 21, tot i que no ho tenia previst fer-ho, Manuel Rubio va arribar a casa seva després de recórrer 1.020 quilòmetres, “em vaig donar compte que em quedava per arribar a casa meva menys del que portava recorregut, i com feia bon temps vaig decidir seguir fent quilòmetres fins que vaig arribar a l’1 de la matinada”.

El motorista solidari necessita descansar i la seva moto una revisió a fons, així que la va portar al taller per recollir-la dilluns per anar-se’n a Madrid, on l’espera un avió que li portarà fins a Nova York

Diumenge ho va passar Manuel Rubio a casa seva en companyia de la seva família i amics, segurament explicant-les moltes anècdotes que li han succeït durant les dues setmanes que porta de viatge difonen el Síndrome de Moebius.

Problemes mecànics

'Moebius por el Mundo'
La moto de Manuel Rubio, amb problemes mecànics, serà reparada a Nova York / Foto: José Manuel Porras

I ahir se’n va anar a buscar la moto. Males notícies li va donar el mecànic. El coixinet de la roda de darrera, a causa, possiblement d’un mal muntatge quan va punxar a França s’havia fet malbé. No hi ha recanvis. Així que en Manuel decideix passar per Guadalajara, abans d’arribar a Madrid, ja que li van dir que en un taller de motos havia un. Viatge amb pluja , vent i sense menjar fins la ciutat de Castilla-La Mancha, on en el taller li van esperar per donar-li el coixinet, per, finalment, no muntar-lo perquè no donava temps. El coixinet malmès serà canviat a la ciutat dels gratacels.

Problemes que va fer impossible embarcar la moto cap a Nova York.

Però el dia va acabar bé, en un bar prop de l’aeroport de Barajas, on va parar a sopar el van reconèixer per haver sortit a les notícies de La Sexta i li van pagar l’àpat. A més un altre noi li va oferir una habitació de franc per poder dormir.

Ja falta poc per donar el gran salt al continent americà.