Desig de xocolata és el títol de la novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2014 que es va presentar a la Biblioteca de Roses
La biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses feia, divendres al vespre, olor a xocolata durant la presentación del llibre ‘Desig de xocolata’, de Care Santos, guanyadora del premi Ramon Llull de novel·la d’enguany.
Però no era una olor metafòrica, en referencia al títol de l’obra, sinó literal. A la sala espai Z es respirava un aroma de xocolata desfet preparat per a l’ocasió, i que els assistents van poder degustar durant la presentación que va portar a terme la materia autora del seu llibre ‘Desig de xocalata’.
Una Care Santos que va escriure la seva obra tenint, com a eix vertebrador de la novel·la, una xocolatera, “perquè la historia requeria un objecte que fos un nexe conductor que unís les tres novel·les curtes que, en realitat, és ‘Desig de xocolata”, va afirmar l’escriptora.
Tres novel·les que es podrien llegir per separat, “i que la única unió, la única protagonista que enllaça totes les històries de dones i homes protagonistes de la novel·la és aquesta peça”, va explicar Santos, reconeixent que el fil conductor és un objecte perquè “segurament és una dèria personal, ja que sento especial predilecció per les històries de les coses inertes”.
‘Desig de xocolata’ és una novel·la en la que hi ha “també escenes eròtiques”, perquè “la vida ho és d’eròtica, afortunadament”, tot i que el ‘desig’ del títol no va tant per aquí, sinó més bé per “un desig sensorial, sensual, perquè la xocolota té alguna cosa de sensual, perquè la xocolata és fon a una temperatura més baixa que el nostre cos, aquesta és la raó del perquè ens produeix tan de plaer, és una sensació molt sensorial que té a veure amb els plaer més primitius”, va dir Care Santos matisant que “podríem trobar-li aquesta lectura al títol”.
‘Desig de xocolata’
La història de ‘Desig de xocolata’ es divideix en tres parts, en ordre cronològic invers, des que la xocolatera de porcellana es trenca, fins al moment de la seva fabricació, traslladant al lector des de la Barcelona actual, per anar viatjant en el temps fins arribar al segle XVIII fent, així, un recorregut per la tradició xocolatera de la Ciutat Comtal.
