Loading...
You are here:  Home  >  Opinió  >  Current Article

El PSC Roses defensa una regidoria de Sostenibilitat i Urbanisme per fer créixer la Vila

Per   /   27/06/2018  /   No Comentat

Toni Rodríguez

Toni Rodríguez, regidor del PSC a l’Ajuntament de Roses

Segons la llei d’Urbanisme, desenvolupament urbanístic sostenible és la utilització racional del territori i el medi ambient. Premissa que comporta conjugar la necessitat de creixement amb la preservació de recursos, el paisatge, l’arquitectura i el territori a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
Un projecte de ciutat ha de ser necessàriament un projecte col·lectiu que ha de tenir una trajectòria a llarg termini, i que s’ha de revisar en el temps per la seva incertesa. Per tant, ha de tenir un component polític fonamental.
Per a nosaltres els projectes urbans, encara que no necessàriament junts, han d’anar en paral·lel a un planejament que els integri. I un planejament del segle passat no és la millor manera de caminar.

Per nosaltres, en aquests moments, l’Urbanisme de Roses demana combinar les paraules claus, com són la sostenibilitat, la inundabilitat, la mobilitat i el creixement.

De fet, caldria canviar el nom a la regidoria d’ Urbanisme i Patrimoni per la de Sostenibilitat i Urbanisme, entenen que Roses necessita, tant o més, d’enginyeria com d’arquitectura.
Sabem que això implica treballar seriosament, de forma transparent i arribar a consensos.
Som conscients perquè sabem que a Roses l’Urbanisme és sovint entès com a distribució d’espais privats, sense entendre que el que marca el caràcter d’una ciutat són els seus espais públics.

Molts dels problemes que tenim:
Connectivitat amb el territori, la comunicació interurbana, la comunicació entre l’espai públic- carrer i l’ús privatiu, depenem sobretot del dimensionament de l’espai públic.
La bona accessibilitat de les xarxes de clavegueram, llum, aigua, comunicació.
I potser el més important que sustenta quelcom tant intangible com necessari: l’espai social. Espai que se sustenta en coses ben tangibles. Els seus serveis. (parcs, places, espais i serveis públics).

Aquesta falta de respecte de l’espai públic genera una cosa que tots coneixem: els conflictes d’utilització.
Cosa no immutable i que depèn de la filosofia del moment. (Si no que li expliquin als companys d’ERC amb el tema dels pipi cans i els jocs de pilota) o que li expliquin al company Ferdy (vaquilles a banda), al nostre entendre el regidor que millor representa, reconeix, explica i replica aquests conflictes.

No s’estranyi l’equip de govern que elogiem a un dels seus regidors, reconeixem la dificultat, no tot està malament. Reconeixem un cert interès en el procés participatiu, en arranjar i recuperar espais i en acabar d’una vegada per totes el pla de Barris i millorar Mas Oliva.
Però, el problema no són els serveis d’Urbanisme del nostre municipi, el problema no és el martell sinó la mà que el dirigeix, cal ambició i fermesa si volem ajudar al creixement.

Des del grup municipal del PSC Roses considerem que cal afrontar les limitacions econòmiques (pressupost d’inversions), que cal ajustar-se al marc jurídic i a les diferents demandes i que cal afrontar els problemes reals.

Problemes com el de la inundabilitat de l’urbanització de Santa Margarida, i també les rieres urbanes; de veure si podem plantejar usos alternatius per part d’una part de l’esmentada urbanització i, sobretot, de revisar el nostre creixement, perquè pensar que no necessitarem més habitatges en un futur és simplement d’ingenus, ja que tard o d’hora tindrem una nova onada d’immigració i despassaren els 20.000 habitants, per tant, caldrà estar preparats.
A més, cal assenyalar que cada vegada viuen més persones tot l’any a Sta. Margarida. És, i no és una bona notícia. En un espai pensat pel turisme – caldria pensar si seria millor que les famílies és situéssin en una nova àrea a prop del nucli urbà i no segregar una part de la població a una zona que ha de tenir uns usos eminentment turístics.

Certament, cal tenir nivells exquisits de protecció del territori. Però, cal renunciar a la zona industrial? Cal explicar perquè necessitem una zona industrial?
A hores d’ara, està naixent un nou model industrial 4.0 que parla de proximitat i millora de logística i falta sol logístic a Catalunya. Roses necessita aquest o un altre espai de desenvolupament. Si la protecció necessària de les rieres ens deixa, aquest poble ha de saber que  fer amb l’espai d’activitats econòmiques paral·lel a la carretera Roses-Figueres.

Cal rehabilitar i introduir més elements de sostenibilitat ambiental i energètica. Cal revisar quins espais poden ser útils en producció d’energia. En un model de producció d’energia distribuït, la producció pròpia és una font de riquesa, de llocs de treball i d’independència que hem d’explorar.

La viabilitat

No poden deixar sense solucions a la viabilitat de Roses. I per això, cal una introducció de l’aparcament soterrani dissuasiu per transeünts i per la mateixa població. Si fa falta, d’iniciativa municipal, en regim de concessió.

Cal executar la rotonda de la Riera de la Cuana per tal de millorar la circulació i del paupèrrim espai públic del vell exemple entre Francesc Macià i Pompeu Fabra amb un altre Pla de Barris. Perquè no explorar places de pàrquing per als veïns al parc per gossos que envolta el carrer Arquímedes?

Cal posar una mica de Smart City a la nostra Vila i delimitar la càrrega de cotxes que poden passar cap a l’Almadrava i/ o obrir durant els dies d’estiu, durant unes hores, un carril de tornada per l’avinguda de Rhodes.
Cal començar donar passes cap per obrir el Vial Nord o, sense potser ser tan ambiciosos, plantejar canviar el pont de vianants per un pont de vehicles de la Riera Ginjolers, passar el tràfic sortint pel carrer Josep Irla (cementiri per dirigir-nos per darrere de Vicenç Vives i travessar la carretera de les Arenes per tenir una segona sortida al nucli urbà.
Tot plegat, passa per l’obtenció de sistemes o equipaments públics via desenvolupament amb un sector de desenvolupament prioritari i generar una mica de sol per habitatges (sense crear alarmar als companys d’ERC no desenterrarem necessàriament l’ARE, ni els de 3.002 habitatges de CIU ni els 5.522 del PSC, però, podem obrir entre tots espai per alguns habitatges? Per què Roses no te ni un sol habitatge per ajuda social?
Si fos necessari l’adquisició directa per expropiació de ter. Si alguns són tan valents de plantejar un pàrquing de 15 milions d’euros a davant de Mar, també podem anar mirar d’obtenir una mica de sol i aprofitar l’equipament sortint per ampliar la nostra zona esportiva.
L’entorn de la ciutadella cal arribar a un consens sobre què s’ha de fer, Cal saber per exemple, si necessitem un palau de congressos i on pot anar: o al voltats de la ciutadella-ronda circumval·lació o al quasi sense futur pulmó verd?

Per tot això, cal afrontar de nou la revisió del urbanisme amb visió de futur, mirant de trobar consens i entesa. El Govern que vulgui afrontar realment el repte,  trobarà ma entesa amb el PSC i cercar un consens a aquestes alçades més que necessari.

El PSC Roses és un partit que va néixer amb la contribució i els vots de catalans de socarrell i l’aportació dels que van vindre a construir amb les seves mans la Roses que tenim. Som gent que sabem diferenciar entre l’imprescindible (primer) i el que és important (després)

Necessitem recuperar el planejament perquè és polis –ciutat, arribar als 20.000, al creixement necessari i sostenible per donar estabilitat, treball i projecte de futur a moltes famílies que és preguntem si Roses tornarà a ser el que era. Un espai d’oportunitats i lloc meravellós per viure amb sous dignes per a ells i els seus fills.

Toni Rodríguez
Regidor del PSC Roses

    Print       Email

Doneu la vostra opinió

You might also like...

Joan Plana

Renda garantida de ciutadania

Read More →
%d bloggers like this: