El xuletón va fer el mateix efecte als ciclistes de Roses en la 5ª etapa de la Transpyr que els espinacs li feien a Popeye

Transpyr Coast to Coast

Guerau Carrion, Joan Ripoll i Francesc Ferrer a Aínsa poc abans de prendre la sortida de la 5ª etapa de la Transpyr

Els 4 ciclistes de Roses van viure ahir una etapa dura que van finalitzar gràcies als “efectes del xuletón” que es van cruspir a Aínsa i que, sens dubte, van dir, “l’hem ben cremat”

Transpyr Coast to Coast
Guerau Carrion, Joan Ripoll i Francesc Ferrer a Aínsa poc abans de prendre la sortida de la 5ª etapa de la Transpyr

La Transpyr Coast to Coast va transcorre ahir íntegrament en territori aragonès, amb sortida a Aínsa i arribada a Jaca. El grup de MTB va sortir des de la plaça major d’Aínsa per afrontar els 92 km i 2.200 metres de desnivell i la dura ascensió que hi havia al Monte Oturia, amb un tram cronometrat de 26 quilòmetres, i des d’on la perspectiva del Pirineu i les seves valls va impressionar, sobretot, als ciclistes arribats de diversos racons d’arreu del món.

Va ser una etapa llarga, no per la distància, sinó pels descensos molt tècnics, combinats amb pistes d’enllaç i petits senders, per acabar arribant amb una frenètica baixada fins a Jaca, ciutat que gràcies a esdeveniments com la Transpyr ha aconseguit la declaració de Ciutat Europea de l’Esport 2019.

Guerau Carrion, ciclista rosinc participant en aquesta modalitat de MTB, es va trobar molt bé de forces des del començament de l’etapa, “he anat ràpid d’inici a fi” va dir en arribar Jaca, dient mig en broma que “això segur que han estat els efectes del xuletón que em vaig menjar en companyia d’en Joan i en Quicu Ferrer”. 
Ja, més seriosament Carrion va dir que tot i que “l’etapa no ha tingut la dificultat d’altres dies, però fer 93 km en BTT pujant per sobre dels 1600 metres no es poca cosa”, hi van haver “trams amb pujades dures amb rampes de fins al 30% de desnivell” per després “agafar uns corriols de baixada molt divertits”.

Demà, la Transpyr deixarà Aragó per entrar a Navarra amb l’etapa més llarga, una jornada maratoniana de 132 quilòmetres, amb dos sectors cronometrats de 22 quilòmetres entre Jaca i Burguete-Auritz, on els ciclistes experimentaran el canvi de paisatge del Pirineu aragonès al navarrès, i entrant en un clima i vegetació de caràcter més atlàntic. La primera part de l’etapa és molt rodadora i la part final és de mitja muntanya. 

Pel que fa als ciclistes de la Transpyr Backroads on hi participen Joan Ripoll i en Francesc Quicu Ferrer, van tenir una etapa “amb un recorregut dur per les dificultats orogràfiques”, ja que van haver de pujar als ports de Fanlo i Cotefablo, “però també dur perquè es va acumulant l’esforç”, van dir els ciclistes de Roses, assegurant, per això, que “hem cremat i ben cremat el xuletón que es vam cruspir a Aínsa”.

I si ahir va ser dur, avui els espera un itinerari igual o més per arribar fins a Burguete, final de la sisena etapa, després de pedalar amb 169 quilòmetres, i que suposa l’etapa més llarga de la Transpyr Backroads i que dona l’entrada als ciclistes a Navarra pel port d’Arguibiela.
Es tracta d’un trajecte de gran bellesa que inclou l’ascens al port de Larrau, “aquí està el nostre gran repte, superar aquest port”, van dir Ripoll i Ferrer, ja que aquesta ascensió ha sigut escenari en diverses ocasions d’autèntiques gestes ciclistes al Tour de França i un dels ports més durs d’aquesta edició de la Transpyr 2019.