Mes de paraules

Els vilatans de Roses es concentren en suport de les preses i presos polítics traslladats a Madrid

Un cop més els vilatans de Roses mostren el seu desacord davant la injustícia del Govern espanyol envers els polítics catalans empresonats des de fa més d’un any

Vila de Roses
Roses va voler tornar a donar el seu suport als presos polítics catalans

Rosincs i rosinques es van tornar a concentrar ahir davant les portes de l’Ajuntament concovats per la secció local de l’ANC. I en aquest cas va ser, com en altres moltes poblacions de Catalunya, per donar suport a les preses i presos polítics, Carme Forcaldell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els quals van ser traslladats a la matinada de l’1 de febrer a les presons de Madrid, on hi seran a l’espera que se celebri el judici previst per al pròxim dia 12 de febrer.

Sota una pancarta que resava en anglès “El dret a l’autodeterminació no és cap delicte”, Imma Carrion, coordinadora de la secció local de l’ANC, Roses per la Independència, entitat que va convocar la concentració a la Vila, va iniciar aquest acte de recolzament llegint el primer dia a la presó que Joaquim Forn va viure el 2 de novembre de 2017, i que va deixar reflectit en el seu llibre ‘Escrits de presó’.

Tot seguit, el membre de l’ANC Roses, Joan Betriu, va llegir el manifest que l’Assemblea va fer arribar a totes a totes les poblacions on hi va haver actes de suport amb motiu del trasllat de preses i presos polítics a Madrid (reproduït a sota).

Per acabar, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, va llegir la carta escrita per Jordi Turull de les últimes hores a la presó de Lledoners i el seu trasllat a la de Brians 2 i el seu retrobament amb la Carme Forcadell i Dolors Bassa. Unes paraules del polític llegides per Mindan que el van fer emocionar com abans li va passar a Imma Carrrion en llegir el primer capítol d’Escrits de presó’.

“Emoció provocada, va assenyalar la coordinadora de l’ANC Roses, per la ràbia i la impotència de pensar que des del novembre de 2017 hi són a la presó per una situació completament injusta, com va ser convocar un referèndum per deixar-nos votar per si volíem ser independents”.

La concentració va finalitzar després que els congregats cantessin l’himne de Catalunya, amb crits de “Llibertat, presos polítics”.

Manifest en motiu del trasllat preses i presos polítics a Madrid

Fa més de 15 mesos que tenim presos i preses polítics a les presons espanyoles a qui no es pot acusar d’altra cosa que d’haver fet cas a la voluntat de tot un poble. Una presó “preventiva” que és una venjança, no el que marquen les lleis.

D’aquí́ a pocs dies començarà̀ a la “capital del reino” d ́Espanya un judici contra el poble de Catalunya, contra els membres del Govern legítim del nostre país, contra els líders socials d’OC i ANC i contra la presidenta del Parlament. D’aquí́ a pocs dies començarà̀ una farsa judicial d’un estat en plena decadència, demofòbic, ignominiós, corrupte, amb totes les institucions absolutament devaluades i en LI- QUI-DA-CIÓ. Els advocats i les advocades faran una defensa jurídica, però̀ els nostres presos i preses polítics tindran l’oportunitat única de denunciar davant del món que estem sotmesos a l’arbitrarietat d ́una justícia que ha transformat el Codi Penal en ODI PENAL cap a tot allò̀ que representa.

D’aquí́ a pocs dies tots els ulls del món estaran posats en el que passi a la sala del Tribunal Suprem. Ells i elles, la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, la Meritxell Borràs, en Carles Mundó, en Quim Forn, el Raül Romeva, el Josep Rull, en Jordi Turull, l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, faran d ́altaveu per donar a conèixer la veritat enfront d ́un relat fabulat que no s ́aguanta per enlloc. No s’escapa a ningú́ que això és un judici polític i que com a tal l ́hem d ́afrontar. Un judici polític ha de ser de denúncia més que de defensa. No ens hem de defensar de res, són, som innocents.

Demanem, EXIGIM, l’anul·lació́ d’aquesta farsa de judici. És una VENJANÇA, no JUSTÍCIA.

Podreu tancar-los a la presó́, però̀ no fareu callar la veu d’aquells que volem un país més just i lliure. No, no ens aturarem, no callarem, persistirem i serem lliures, nosaltres i ells.

No demanarem indult, no demanarem perdó, no han fet res i un sol dia de condemna serà̀ injust i no l ́acatarem.

Esgotarem totes les vies i anirem a Estrasburg, al Tribunal de DDHH, a l’ONU, on calgui fins a tenir justícia de veritat.

Som un poble que persisteix, que lluita des de la Guerra dels Segadors, però̀ ara ho fa de l’única manera que sap, amb una lluita activa no violenta, i així́ serà̀.

La llibertat i l ́anhel d’un poble no es poden tancar entre barrots, perquè̀ l’autodeterminació́ és un dret, no un delicte!!