Els visigòtics van viure al Puig Rom i enterrat als seus morts a la Ciutadella de Roses

Excavacions a la necropòlis de la Ciutadella de Roses

Estudiants d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili ha iniciat aquesta setmana les excavacions a la necropòlis de la Ciutadella de Roses

Aquesta és la hipòtesi que vol demostrar el nou projecte quadriennal d’excavacions de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, subvencionat pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de Roses

Excavacions a la necropòlis de la Ciutadella de Roses
Estudiants d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili ha iniciat aquesta setmana les excavacions a la necropòlis de la Ciutadella de Roses

Durant el quadrienni 2014-2017 la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va portar a terme excavacions sobre al Castrum Visigòtic per conèixer l’habitat i la cronologia del poblat, datat
I el passat dilluns joves estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Girona van iniciar les excavacions, co-dirigides per Dolors Codina i Eva Subias a la necròpolis que hi ha a l’interior de la Ciutadella.
Unes excavacions que es portaran a terme aquest mes de juliol “per posteriorment anar al Castrum Visigòtic, perquè l’objectiu d’aquest nou període quadriennal d’excavacions és poder demostrar la hipòtesi que els visigòtics vivien a dalt, al Puig Rom, i enterraven als seus morts, aquí a baix, a la Ciutadella”, ha explicat Codina.

Les excavacions realitzades en el període 2014-2017 van ser subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb un ajut de més de 91.000 euros, més la donació de 30.000 que va aportar l’Ajuntament de Roses.

I ara, l’Ajuntament de Roses “s’ha compromès a fer una aportació econòmica de 18.000 € anuals durant el quadrenni 2019-2022”, ha assegurat la regidora d’Urbanisme, Sílvia Ripoll.

El jaciment arqueològic del Castrum Visigòtic, on la vida dels seus habitants es va perllongar des de la segona meitat del segle VII fins al primer quart del segle VIII, va ser definit com únic i exemplar a nivell de Catalunya per l’arqueòloga Anna Mª Puig, la qual va treballar al jaciment en el quadrienni 2014-27.