Mes de paraules

ERC Roses es mostra en desacord sobre qui ha de pagar l’impost de les hipoteques i presenta una moció

La moció  es debatrà en el ple ordinari d’aquest mes de novembre de l’Ajuntament de Roses, que tindrà lloc aquest proper dilluns, 26 de novembre

ERC RosesDavant la revocació de la sentència del Tribunal Suprem que determinava l’obligació dels bancs d’abonar l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats, conegut com l’impost de les hipoteques, per la qual cosa són els ciutadans qui han de pagar aquest impost, Esquerra Republicana de Roses presentarà una moció al ple ordinari del mes de novembre de l’Ajuntament de Roses per a manifestar el seu desacord en deixar sense efecte la sentència que situava els bancs com a subjecte passiu de l’impost de les hipoteques.

El portaveu del Grup Municipal Republicà a l’Ajuntament de Roses, Joan Plana, afirma que el seu partit presenta aquesta moció perquè “és un tema importantíssim, que afecta molta gent, també al nostre municipi. És gravíssim com el poder judicial ha gestionat aquest tema, i la sentència final és lamentable. Amb aquesta moció volem, per una banda, contribuir a generalitzar el debat, fer-lo el màxim de públic possible, ja que no pot ser que un fet d’aquesta gravetat passi desapercebut, com si res. Ha d’estar present a totes les institucions, a tots els pobles, a totes les tertúlies i a totes les cases”.

Aquesta moció dels republicans rosincs també proposa donar suport des de la institució a aquelles iniciatives que pretenguin aclarir la normativa de l’impost en el sentit que va establir la sentència de la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, que donava la raó als clients, així com reconèixer el caràcter retroactiu de la mesura. Plana considera que “la contribució i la pressió que pot fer una institució humil com l’Ajuntament és limitada, però és un granet de sorra més. Els nostres ciutadans ens demanen que treballem per defensar els seus interessos, i és una obligació moral posar la influència institucional que tinguem al servei de la defensa d’aquests interessos”.

Cal assenyalar que la moció ja va passar per Comissió Informativa el passat dilluns 19 de novembre per ser debatuda en la sessió plenària del proper dilluns 26 de novembre,  on els republicans esperen rebre el suport de la majoria dels regidors del consistori per a que es tiri endavant. 

Moció que presenta el grup municipal d’ERC-AM i la resta de grups que s’hi vulguin afegir referent al pagament de l’impost de les hipoteques

En data 16 d’octubre del 2018 la Secció Segona de la Sala del Contenciós- Administratiu del Tribunal Suprem va emetre una sentència que determinava l’obligació dels bancs d’abonar l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats, conegut com l’impost de les hipoteques. Aquesta sentència, feta pública el 18 d’octubre, posava fi a un llarg conflicte entre bancs i persones consumidores, donant la raó a aquestes últimes  i  obligant  als  bancs  a  assumir  l’import  de  l’impost,  obrint  també  la  via  a reclamacions judicials per als exercicis prescrits tributàriament.

La sorpresa va arribar quan, només 24 hores després de fer pública la sentència, el President de la Sala del Contenciós-Administratiu va emetre una nota informativa resolent que deixava sense efectes totes les referències sobre recursos de cassació pendents i remetia a un posterior Ple de la Sala per decidir si confirma el sentit de la sentència, atès que suposa un gir jurisprudencial. L’aspecte clau de la nota informativa és que justificava aquesta postura en la repercussió econòmica i social de la sentència. En realitat el que volien dir és que el canvi jurisprudencial hauria comportat la pèrdua de milers de milions d’euros als bancs en favor de la ciutadania, cosa que no acostuma a passar en un Estat on els bancs i els grans oligopolis tenen una enorme capacitat d’influència sobre els poders de l’Estat.

Si bé el Tribunal Suprem justificava la frenada per la repercussió econòmica i social, el que no podem obviar precisament és que un altre canvi de criteri en benefici dels   bancs ha provocat una alarma social més que justificada en un Estat que sempre   acaba beneficiant als més poderosos, alhora que confirma la manca d’independència judicial. I és que la percepció general és que la pressió de les entitats financeres va provocar una frenada del Tribunal Suprem en només 24 hores, i això esdevé molt greu en un Estat de Dret.

L’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats és un impost estatal que té el rendiment cedit a les comunitats autònomes, les quals només tenen autonomia en la determinació del tipus impositiu, deduccions i bonificacions, però en canvi no poden incidir normativament en la determinació de les operacions subjectes,   ni en el fet imposable, ni en la definició del subjecte passiu. Així doncs, els aspectes substancials de l’Impost es troben regulats al Títol III del RDL 1/1993, de 24 de setembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. Concretament l’article 29 estableix que el subjecte passiu de l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats és l’adquirent del bé o dret i, en el seu defecte, les persones que instin o sol·licitin els documents notarials, o aquells en interès del qual s’expedeixin. La qüestió que aborda la sentència és si en el cas de les hipoteques el fet imposable és el préstec (supòsit en el qual el subjecte passiu seria el client) o bé si el fet imposable és la hipoteca (supòsit en el qual el subjecte passiu passa a ser el banc, ja que és qui adquireix el dret real d’hipoteca).

La sentència de la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu fixava els criteris interpretatius en el seu fonament jurídic sisè, establint que el subjecte passiu en l’impost sobre actes jurídics documentats quan el document subjecte sigui una escriptura pública de préstec amb garantia hipotecària és el creditor hipotecari (el banc), no el prestatari. A més, anul·lava l’apartat 2 de l’article 68 del reglament de l’impost que establia el contrari.

Finalment, en data 6 de novembre, el Ple de la Sala del Contenciós-Administratiu decidia amb 15 vots favorables i 13 vots contraris tornar a la doctrina anterior, és a dir, que l’Impost de les hipoteques el continuïn pagant els clients i clientes i no els bancs, i a l’espera de conèixer el detall dels fonaments jurídics, ho justifica per l’enorme repercussió econòmica que suposaria per als bancs retornar l’impost a milions de famílies.

Atès que la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem és l’òrgan de major especialització en matèria tributària, i ja havia emès un criteri que posava fi al conflicte entre bancs i persones consumidores, i en canvi el Ple de la Sala del Contenciós-Administratiu està formada per magistrats no especialitzats en matèria tributària.

Considerant l’alarma social que ha provocat la gestió i resolució final del conflicte per part del President del Tribunal Suprem, i concretament per la Sala del Contenciós- Administratiu.

Amb la voluntat inequívoca de protegir el dret de la ciutadania i les persones consumidores davant el poder dels grans oligopolis i les entitats financeres.

Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana  a  l’Ajuntament  de  Roses proposa d’adopció dels següents acords:

1-         Primer. Manifestar el desacord d’aquest Plenari municipal amb la resolució del Tribunal Suprem de deixar sense efecte la Sentència que situava els bancs com a subjecte passiu de l’impost de les hipoteques.

2-         Segon. Donar suport a aquelles iniciatives que pretenguin aclarir la normativa de l’impost en el sentit que va establir la sentència de la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, que donava la raó als clients, així com reconèixer el caràcter retroactiu de la mesura.

3-         Tercer. Sol·licitar la dimissió immediata del President del Tribunal Suprem i del President de la Sala del Contenciós-Administratiu per la nefasta gestió de la crisi i per l’alarma social generada al voltant de l’Impost de les hipoteques.

4-         Quart. Trametre aquest acord a l’Agència Tributària de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a les entitats municipalistes i al Tribunal Suprem.