Mes de paraules

Explicació magistral a Roses sobre què és un refugiat, don ve, i què podem fer per ajudar-lo

La Crisi del refugiat i les possibilitats de l'acollida
Carmen Baldrich durant un moment de la xerrada sobre els refugiats que oferir dimarts al Casal del Pescador de Roses

Carmen Baldrich, experta Jurídica en Migracions Internacionals i en Polítiques Migratòries va oferir una xerrada sobre el refugiat al Casal del Pescadors de Roses

La Crisi del refugiat i les possibilitats de l'acollida
Carmen Baldrich, acompanyada de Gerard Teixidó, durant un moment de la xerrada sobre els refugiats que oferir dimarts al Casal del Pescador de Roses

Cada dia quan seiem a dinar a taula ens posen la mateixa “pel·lícula”. Els informatius ens ofereixen imatges que ens mostren com milers de persones caminen en llargues cues. Ens ensenyen com aquestes persones volen entrar a un país perquè el seu d’origen està en guerra. Fugen per salvar la vida. Tot seguit, un altre imatge ens indica que estem a Brussel·les, al Parlament, on estan debatent la millor manera “d’ajudar” a aquesta gent.

És, actualment, el major problema que té, tenim, a la Unió Europea, els refugiats.
Una tema que dimarts a Roses es va tenir l’oportunitat d’entendre’l una mica millor.
Un problema seriós, si tenim en compte que “és el major moviment mundial de refugiats després del que va succeir durant la II Guerra Mundial”, va afirmar Carmen Baldrich, treballadora durant 12 anys en el Centre d’Acollida de Refugiats a la ciutat de Sevilla, i experta Jurídica en Migracions Internacionals i en Polítiques Migratòries.

I Baldrich, dimarts passat, va ser la que va explicar al Casal del Pescador de Roses, mitjançant una xerrada organitzada per la secció local d’ERC sota el títol “La Crisi del refugiat i les possibilitats de l’acollida” que és un refugiat, d’on ve i que podem fer per ell. Sevillana establerta a Roses, l’experta en migracions va aclarir, després de ser presentada als assistents pel regidor d’Esquerra, Gerard Teixidó, “els conceptes sobre els refugiats, qui son, quins problemes tenen al seu país i que podem fer per ells”.

I el primer aclariment que va fer, ajudada de un powerpoint, va ser la diferència entre refugiats i emigrants. Els primers “son persones que fugen de les guerres del seu país buscant la protecció en un altre. I els segons marxen del seu país per raons econòmiques” va dir, “i a més els refugiats tenen dret d’asil, que és el dret de tota persona a demanar protecció en un altre país si en el seu d’origen corre perill la seva vida”.

Carmen Baldrich va afirmar que “més del 53% dels refugiats provenen de Síria, Afganistan i Somalia”, explicant que el fenomen dels refugiats sirians “es va originar al 2011, quan va estellar la guerra civil a causa de la dictadura de Bashar al-Asad”, i que no ha finalitzat perquè els EE:UU, Rússia, Arabia Saudita, Iran i Turquía tenen interessos enfrontats.

L’experta en Acollida va donar una dada esgarrifosa, “actualment el conflicte en Síria ha originat 4 milions de refugiats, 6 milions de desplaçats, ha causat 190.000 morts i més de 5 milions i mig de nens es troben per sota del llindar de probesa”.

Cinc claus per fer una bona acollida

Baldrich, parlant sobre l’acollida dels refugiats va confessar que és un tema “difícil i complex, ja que per portar a terme una bona acollida hi ha cinc claus que són imprescindibles, que són l’assistència jurídica, s’ha de sentir protegit, assistència psicològica sense la qual no podria superar tot el trauma viscut, l’assistència sanitària, per estar sa, l’assistència lingüística i l’orientació socio-laboral per poder emprendre un camí per si sol en el país d’adopció”.

La ponent va cloure la xerrada assegurant que la Unió Europea, malauradament no fa tot el possible per solucionar el tema dels refugiats. “Només van actuar després d’aparèixer el nen ofegat a la platja. Això va ser al setembre, i ara ja s’ha passat l’efecte i ja no fan res”, va dir, per continuar que “tampoc la Unió Europea compleix amb el dret d’asil que tenen els refugiats tancant les fronteres, i tampoc no destinen els diners per poder acollir-los. Diuen que no hi ha diners, però es treuen de la màniga 3.000 milions d’euros per donar-li a Turquia, però no per ajudar als refugiats sinó per retenir-los i que no entrin a Europa”.

La xerrada va acabar amb un torn de preguntes per part dels assistents.