És una mostra de les il·lustracions tretes del llibre ‘Les Fogueres del Pertús’ escrit l’any 1939 per Àlvar d’Orriols
La sala d’exposicions del Consell acull, des de aquest passat dilluns i fins al 28 de novembre, una mostra de les il•lustracions del llibre “Les fogueres del Pertús”, escrit per Àlvar d’Orriols i reeditat recentment. L’exposició, que és una mostra artística sobre el camí de l’exili del qual aquest any es commemora el 75è aniversari, es pot visitar durant l’horari habitual d’obertura al públic de les oficines del Consell (de 9 a 14 hores, tots els dies laborables). Està previst que l’exposició sigui itinerant i s’ofereixi a altres llocs de Catalunya.
Àlvar d’Orriols va fer una crònica, escrita i il•lustrada, sobre el seu viatge cap l’exili. D’aquesta crònica autobiogràfica es va publicar, ara fa uns anys, dos edicions escrites en francès i en castellà, però no en català.
És precisament per això que, ja que l’autor era català i la narració succeeix tota a Catalunya, ha estat interessant fer-ne una edició actualitzada en català, tenint en compte, a més, que aquest any 2014 es compleix el 75è aniversari del fi de la Guerra Civil i de la marxa a l’exili.
Aquesta exposició, doncs, és un recull d’alguns dels dibuixos que il•lustren el llibre i que aporten, en forma de dibuix, una interessant informació sobre la Guerra Civil, els bombardejos i, sobretot, sobre l’exili.
“Les fogueres del Pertús, diari de l’evacuació de Catalunya” és un llibre escrit per Àlvar d’Orriols, l’any 1939, en què narra de manera àgil i planera la llarga marxa a l’exili, des de Barcelona fins a França, que va patir el mateix autor, així com moltes altres persones i famílies. El llibre, que a més està il•lustrat per nombrosos dibuixos fets per Orriols mateix, és un diari en què s’expliquen anècdotes, vivències, sentiments, emocions… que situen el lector dins d’un malaurat episodi de la nostra història en el qual amb reflexions, diàlegs, narracions… es fa una crònica —escrita i il•lustrada— d’un llarg i tortuós camí: l’exili.
Aquest llibre vol fer una aportació més a la recuperació de la memòria històrica i, alhora, retre un petit homenatge i reconeixement a la figura d’Àlvar d’Orriols com un personatge il•lustre en la cultura i l’art del nostre país, així com destacar-ne la implicació amb la justícia, la llibertat i la democràcia que, en tot moment, va fer ben palès al llarg de la seva vida, i que no ha estat del tot reconeguda.
Nascut a Barcelona l’any 1894, Àlvar d’Orriols, poeta i dramaturg, va exercir altres disciplines artístiques i culturals com ara la música, el dibuix i l’escultura. Atret per la literatura, molt aviat publica els seus primers treballs en revistes i diaris de Barcelona. I, alhora, de ben jove ja va debutar en el teatre, en què va obtenir molts èxits i un reconegut prestigi.
En teatre cal ressaltar-ne l’adaptació i traducció al castellà del clàssic El ferrer de tall, de Frederic Soler Pitarra, al qual va posar música el mestre Enric Morera. També, la traducció al català de ‘Cyrano de Bergerac’, d’Edmon Rostan; i de ‘Yerma’ i ‘La casa de Bernarda Alba’, de Lorca, així com dues obres originals: ‘L’hostal del mar’ i ‘La guerra sens homes’, entre moltes altres.
La premsa de l’època sempre va destacar Àlvar d’Orriols com l’impulsor del teatre popular i de masses i com un creatiu incansable. Un home capaç d’escriure, recitar i actuar quan faltava un actor i tocar el violí com ningú.
La seva filosofia de vida i sensibilitat social el va fer un gran defensor de la justícia i la llibertat, la qual cosa va fer que s’exiliés a França acabada la Guerra Civil. Així, a principis de l’any 1939, amb la seva família, va emprendre el tortuós camí de l’exili: Barcelona, Hostalric, Girona, Figueres, la Jonquera, el Pertús…
Va morir l’any 1976, a l’edat de 83 anys, sense poder veure reflectida la seva voluntat de retornar de nou al seu país en democràcia i quan estava traduint una obra seva al català, ‘La cançó del corsari’.
