Frau amb carn de cavall. Preguntes i respostes

cavallsEl novembre de 2012, l’Autoritat de Seguretat Alimentària d’Irlanda (FSAI) va desenvolupar una campanya de control d’identitat en productes.
Al mes de febrer d’enguany el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) va notificar la detecció de carn de cavall en productes etiquetats com a carn de boví. L’origen dels productes implicats era Polònia i Romania, i havien passat per operadors intermedis de diferents estats membres, entre els quals Irlanda, Regne Unit, Luxemburg, França, Holanda i Suècia.

Com es va introduir carn de cavall en lasanyes i hamburgueses?

L’evidència que té la Food Standard Agency (FSA) sobre els dos casos que s’investiguen apunten a una gran negligència de les empreses o a una introducció deliberada a la cadena alimentària. La investigació està en curs.

Estem davant d’un problema de seguretat alimentària?

La Comissió Europea està fent èmfasi que, sobre la base de les proves disponibles, no hi ha risc per a la seguretat alimentària per als consumidors d’aquests productes.

El cavall és un animal que pot ser destinat a la producció de carn per al consum humà. No hi ha res en la carn de cavall que indiqui que sigui més o menys segura que la carns d’altres espècies comestibles.

Quina és la preocupació respecte a la fenilbutazona?

Els animals tractats amb fenilbutazona no poden entrar a la cadena alimentària ja que no és un medicament autoritzat en animals de consum.

La fenilbutazona és un antiinflamatori no esteroïdal (AINE) autoritzat com a medicament humà i utilitzat en el tractament del dolor crònic, com ara l’artritis reumatoide, però no és un medicament de primera elecció pels efectes secundaris que presenta.

Les dosis terapèutiques de fenilbutazona en humans se situen entre els 200-600 mg/dia.

Segons ha informat l’FSA el nivell més alt de fenilbutazona detectat en mostres de cavall analitzades ha estat d’1,9 mg/kg.

Per tant, en el supòsit que es consumís una ració de carn de cavall de 200 g amb aquest nivell de fenilbutazona, suposaria una ingesta de 0,38 mg d’aquest medicament, quantitat entre 520 i 1.600 vegades inferior a la dosi terapèutica en humans (200-600 mg), per la qual cosa el possible risc per a la salut es considera irrellevant. Tanmateix, els sistemes de control s’han d’orientar a no tolerar cap residu d’aquesta substància.

Quins controls es realitzen a Catalunya?

La producció d’aliments d’origen animal està subjecta a vigilància i control ja en la fase primària de producció mitjançant el Pla d’investigació de residus.

El Pla d’investigació de residus en animals i aliments d’origen animal és un programa de mostreig aleatori que té com a principal objectiu controlar determinades substàncies així com els seus residus. Està concebut dins del Programa europeu d’investigació de residus i englobat dins del Pla estatal d’investigació de residus (PNIR). S’investiguen substàncies amb efecte anabolitzant, substàncies no autoritzades i medicaments veterinaris.

En el marc d’aquest Pla es realitzen de l’ordre de 11.000 determinacions anuals i la taxa de conformitat ha estat superior al 99,7% en els darrers cinc anys.

Les prioritats del programa es basen en l’avaluació del risc, l’evidència i la informació disponible de perills potencials i/o reals per a la salut. Atès que les investigacions en curs a Europa sobre la carn de cavall en productes de vedella mostren evidències del seu ús fraudulent, la fenilbutazona s’incorporarà properament en el Pla de control de residus.

Que s’està fent en relació amb aquest problema?

Les indústries alimentàries són legalment responsables de la seguretat dels aliments que comercialitzen i de l’exactitud de l’etiqueta dels productes, per tal que el consumidor pugui escollir amb coneixement de causa.

Fins el moment actual, l’Agència Catalana del Consum ha portat a terme 54 actuacions de control de l’etiquetatge de diverses categories productes carnis envasats congelats i frescos de diferents marques amb l’objectiu de comprovar la veracitat i suficiència de la informació subministrada al consumidor final. Igualment, l’Agència també ha agafat 22 mostres reglamentàries als efectes d’analitzar la presència i quantificació de carn no declarada a l’etiquetatge i per tal de detectar possibles fraus als interessos econòmics de les persones consumidores.

Tanmateix, el 14 de febrer la Comissió Europea va presentar als estats membres una proposta de recomanació per a la realització d’un programa de seguiment intensiu que inclou la realització de determinacions d’ADN de cavall en productes carnis de boví comercialitzats, és a dir, comerç minorista i carnisseries i la determinació de fenilbutazona en canals de cavall en escorxadors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *