Jo hi vaig ser a la investidura del president del Parlament de Catalunya

Investidura del president del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, amb diputats, alcaldes i el rosinc Xavi Gorro

Investidura del president del Parlament de Catalunya
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, amb diputats, alcaldes i el rosinc Xavi Gorro

A les 9:30 del matí  arribem a Barcelona.
A la porta del Parc de la Ciutadella trobem una llarga cua per acreditar-se i entrar al Parlament. Fora, molta premsa, una munió de persones amb estelades i llaços grocs comença a fer-se visible, i en un racó 9 individus amb estètica skin amb una estelada i la xifra 155 pintada a sobre es concentren amb to provocador sota la mirada d’indiferència de la gent que espera que avui es constitueixi el nou Parlament.

Dins, molta gent i una sensació de primer dia de cole. Retrobaments, cares noves i molts espectadors, com nosaltres que aclaparats entre la magnificència del palau, de veure tantes cares conegudes i del moment que estem a punt de viure ens costa situar-nos.

Un cop adaptats al nou hàbitat, anem a la recerca del bar, per esmorzar i trobar als companys de partit que han vingut a veure la investidura i a aquells diputats amb els quals hem compartit tantes hores de campanya.

A pocs minuts per començar la sessió i investigant els racons de la planta baixa del Parlament trobem unes escales petites que ens porten a la sala de grups. Aquella mateixa sala on l’exdiputat David Fernández fa uns anys va demostrar tanta dignitat, dient-li gàngster a un gàngster com Rodrigo Rato.

Comença la sessió tot just quan acabem de seure amb la constitució de la mesa d’edat. Tota formada per diputats del grup d’ERC, el més gran, Ernest Maragall, i entre els més joves l’excompany de les JERC, Gerard Gómez, i l’actual diputada de les joventuts republicanes, Rut Ribas.

Comença el discurs de Maragall i des del primer moment sorprèn “positivament la seva duresa contra el 155 i la repressió exercida per l’Estat Espanyol contra el poble català i el record als diputats presos Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sánchez, i els membres cessats del Govern que són a Brussel·les, Carles Puigdemont, Clara Ponsetí, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín. “Ells haurien de ser aquí”, diu, recordant que aquesta és la primera vegada la que una sessió constitutiva té lloc sense Govern i sentencia el seu discurs afegint que l’Estat Espanyol “no sap guanyar” i que només vol “derrotar, imposar, humiliar i castigar a Catalunya”.

Acaba el discurs fortament aplaudit a l’hemicicle i a la sala on som. Tot seguit, demanen la paraula Inés Arrimadas i Alejandro Fernández per demanar a la Mesa que no accepti el vot delegat. Però, Maragall és implacable i no accepta les seves reclamacions. El posicionament del bloc monàrquic es dilueix quan Miquel Iceta demana la paraula per dir que el seu grup sí que accepta aquest vot.

Escac i mat.

Cares llargues entre la gent de Ciutadans que hi ha a la sala i un gest per part del PSC de voler marcar distàncies amb aquelles que van avalar la repressió a Catalunya. Un gest que potser arriba tard.

Comença la votació, nominativa i llarga. És el moment per tornar a intercanviar impressions amb els companys que tenim al costat. Les converses s’aturen quan comencen els aplaudiments quan toca votar a aquells que són a la presó. Junqueras delega el vot en Marta Rovira i Forn i Sánchez en Jordi Turull.
El que són a Brussel·les també són cridats a votar, però no poden fer-ho.

Acaba la primera votació amb 65 vots a Roger Torrent, 9 abstencions i 56 vots per José María Espejo-Saavedra, el candidat de Ciutadans, un vot menys del que s’esperaven i una abstenció de més Ha estat un error? Es confirma que no quan en una segona votació es repeteix el resultat i Roger Torrent, d’ERC, és investit per majoria simple president del Parlament.

Amb un discurs contundent però conciliador i centrat en una paraula que ha estat l’eix vertebrador de la campanya d’ERC a les Comarques Gironines. “Cosir”, cosir el país per seguir constatant la pluralitat de la societat catalana, una de les riqueses del país i deixant clar que som un sol poble.

Acaba el discurs i és l’hora dels aplaudiments, les fotografies, les felicitacions i seguir fent el turista pel Parlament, encara ens queden molts espais per seguir visitant.

A mitja tarda arribem a Roses, amb la satisfacció d’haver viscut una jornada històrica, de veure com un company, que a més és un bon tio amb unes conviccions fermes i clares, és la segona institució del país i veien com l’ombra del 155 es comença a dissoldre.

Ara, toca fer govern, un govern que segueixi treballant per construir una república socialment més justa i democràticament molt més lliure.

Persistirem, i guanyarem perquè som bones persones i perquè perseguim la causa més justa i més noble de totes: la Llibertat d’un poble i de la seva gent.
Xavi Gorro
Militant d’ERC