I si no em trec l’ESO, què?

Imma Carrion

Imma CarrionCom cada any, la passada setmana hem visitat l’EXPOJOVE amb l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Illa de Rodes. L’exposició ofereix un ampli ventall de tots els recursos formatius postobligatoris de què disposem a les comarques gironines, tant en l’àmbit públic com privat. L’alumnat i els diferents professionals del món de l’educació hem pogut visitar i demanar informació als estands i assistir a diferents xerrades per ampliar la informació sobre formació, ocupació, emprenedoria, recursos…

Molts dels nostres alumnes tenen la intenció d’accedir al batxillerat i, posteriorment, cursar estudis universitaris: l’estand de l’UdG va ser el que va despertar més el seu interès per conèixer els estudis que s’hi cursen, les notes de tall per entrar-hi…

Altres alumnes, també en un nombre important, pensen que l’opció d’estudiar un Cicle Formatiu és la que més s’adequa als seus interessos. Aquest grup es va poder informar sobre l’ampli ventall d’oferta de les diferents famílies professionals (hostaleria, fusta, mecànica, sanitat, esports, arts gràfiques, alimentació, imatge personal, electricitat i electrònica, informàtica, moda…). En aquests estands, a més d’informació, també s’hi feien tallers on l’alumnat es va poder sentir, per uns moments, com a estudiant del cicle triat.

Però sempre queda un grup, per sort prou reduït, que no aconseguirà obtenir el graduat d’ESO. Es tracta de nois i noies que ja tenen 16 anys, alguns 17 i que en la majoria dels casos encara estan cursant 3r d’ESO, amb poques expectatives d’obtenir el graduat, malgrat els diversos recursos que, des dels centres de secundària, s’hi destinen.

Per a aquesta tipologia d’alumnat l’opció que ofereix el Departament d’Ensenyament són els PFI (Programes de Formació i Inserció) per a joves de 16 anys sense el Graduat en ESO (abans anomenats PQPI), que els dóna la possibilitat de seguir uns estudis de formació professional, evitant l’abandonament prematur del sistema educatiu i facilitant l’accés al mercat laboral amb una formació qualificada.

A l’EXPOJOVE també vàrem poder demanar informació sobre els PFI a l’estand corresponent. I vàrem constatar, una vegada més, que l’oferta de PFI per a l’alumnat dels centres de Roses és gairebé nul·la. En tot l’Alt Empordà només hi ha dos grups de PFI en el sector públic: Auxiliar d’hostaleria i Auxiliar de vendes, i tots dos es cursen a Figueres.

Aquests PFI estan organitzats pel Departament d’Ensenyament i les administracions locals. És a dir, que són els ajuntaments, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, qui organitzen i ofereixen aquests estudis. Els PFI de Figueres estan destinats preferentment als alumnes d’aquell municipi i, com que l’oferta per al volum d’alumnat que ho necessita és força reduïda, l’alumnat de la resta de la comarca no té possibilitat d’accedir-hi. En altres comarques gironines l’oferta és més àmplia i es troba distribuïda en diferents poblacions. Per exemple, al Baix Empordà, es fan dos PFI a Sant Feliu de Guíxols, dos a Palafrugell i un a Palamós.

A Roses, ja fa anys que es demana des de diferents àmbits, tant educatius com polítics, que caldria instaurar aquest recurs a la nostra població, però fins ara no s’ha vist massa disposició per part del nostre ajuntament. Aquests joves són ciutadans i ciutadanes de Roses i necessiten, tant com els altres, continuar formant-se. I més en aquests moments, quan aconseguir una feina amb 16 anys i sense titulació és impossible. Invertir en aquests estudiants és assegurar la seva inclusió efectiva en un teixit social i econòmic que està obligat a prevenir les bosses d’exclusió i pobresa. És qüestió de sensibilitat social i de valentia política. Cal que els puguem garantir una opció de futur quan ens pregunten: I si no em trec l’ESO, què?

Imma Carrion
Coordinadora Pedagògica
INS Illa de Rodes (Roses)