Només 154 persones van ser les afortunades que van gaudir a Roses d’aquest espectacle divertit, original i imprevisible
Els espectadors que van assistir dissabte a l’obra Impro Show al Teatre Municipal de Roses només entrar al vestíbul ja van començar a participar en el desenvolupament del guió de la funció. Convidats per dos nois, els assistents havien d’escriure una frase per depositar-la després en una cistella, la qual sostenia una noia tot just a l’entrada de la platea. Dos nois i una noia que van resultar ser els actors d’Impro Show.
Aquest espectacle de la companyia Planeta Impro, que porta 10 temporades a Barcelona va ser realment divertit i original, aconseguint que el públic passés una hora i mitja realment, a part de divertida, imprevisible.
L’espectacle que es va veure que Planeta Impro va oferir a Roses no es veurà mai més, perquè Impro Show és diferent en cada representació, perquè a part d’unes estructures prèviament definides, el guió s’adapta a les frases que els espectadors han escrit a l’entrada del teatre i als assistents que els actors fan pujar a l’escenari a participar en cada un dels gags.
Així, per exemple, la primera frase deia “vull ser president dels USA”. Un número on l’espectador escollit a participar va ser en Joan, el mateix Joan que resulta ser el portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Roses, i el qual va haver de fer les onomatopeies de quan s’obria o tancava una porta, o quan plovia, entre d’altres sons. En Joan, se’n va sortir com va poder, ja que el seu rol espectador, que no parava de riure, es va imposar al seu paper d’efectes sonors.
I amb la següent frase “sóc un cagamandurries”, va esdevenir sketch súper divertit. I gràcies a l’Anna, que escollida entre el públic va pujar a l’escenari per sumar-se a l’obra. Li van encomanar el paper d’apuntadora, i quan els actors no se’n recordaven (entre cometes) del text ella havia d’acabar la frase. I en una l’Anna va dir: “em sua la nevera”.
Amb aquesta simple frase, els tres actors d’Impro Show van fer riure, i de valent al públic assistents, i així durant tota la funció.
Brutal!
Un públic, per cert, que va estar composat per només 154 persones. Pot ser perquè el preu de l’entrada estava pels núvols, ja que costava la fortuna de 10 euros, i amb aquets preus no es pot sortit de casa…
I als que ho van fer per anar al Teatre Municipal de Roses només cal felicitar-los per la sevaa excel·lent inversió en endorfines, les hormones conegudes com les de la felicitat.
I felicitats perquè poques vegades s’aconsegueix riure tant en una obra per la qual només has d’abonar 10 euros.
