Mes de paraules

‘José el Pelegrí’ fa nit a Roses després de 110.000 km a peu voltant pel món

'José el Pelegrí'
'José el Pelegrí' a les portes de l'Hotel 1935 de Santa Margarida

José Antonio García va iniciar la volta al món caminant el 27 de setembre de 2006, un dia després de complir 56 anys

'José el Pelegrí'
‘José el Pelegrí’ a les portes de l’Hotel 1935 de Santa Margarida

José Antonio García Calvo és un andalús de 67 anys que fa 10 que està donant la volta al món a peu. El 27 de setembre de 2006, un dia després de complir 57, va sortir des de la seva població natal, el Puerto de Santa Maria, Cadis, decidit a donar la volta al món caminant.

De Cadis, José Antonio va anar a Santiago de Compostela, per després passar per Roma, Jerusalem, Palestina, Israel, Iraq, Iran, Tibet, Índia Nepal, China, Kazajistán, Rússia, Siberia, Alaska, Canadà, Nord-Amèrica, Mèxic, Sud-Amèrica, Rússia, Bòsnia, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i França, entre d’altres ciutats i països, fins arribar a Roses per passar la nit el passat divendres, 23 de desembre, després d’haver fet  110.000 km a peu per tot el món.

Tot va començar l’1 de gener de 1999, quan José estava a bord d’un vaixell Noruega fent la pesca del bacallà, “i un cop de mar va partir en dos el vaixell en dos. Dels 17 tripulants només vaig sobreviure jo, després d’estar 10 hores a sobre de dos cadàvers per mantenir-me flotant sobre l’aigua fins que un helicòpter em va venir a rescatar”, va explicar José Antonio a la seva arribada a Roses, conegut com en ‘José el Pelegrí’, ja que ha recorregut els camins de pelegrinatge i el seus santuaris durant la seva volta al món a peu.

El naufragi que va patir en José va succeir amb temperatures molts extremes, a molts graus sota zero, per la qual cosa, va haver d’estar per recuperar-se “8 mesos en càmera hiperbàrica, dos anys en cadira de rodes i dos any i mig més amb crosses. Va ser quan els metges em van dir que no podria caminar mai més i porto 110.000 km caminant per donar-les la raó”, va dir amb ironia José Antonio García. Però també hi ha un altre motiu pel qual va decidir donar la volta al món caminant, “sí, per donar-li les gràcies a la Verge del Carme, patrona dels mariners, perquè per a mi va fer un gran miracle”.

Una volta al món en el que s’ha entès amb tothom, ja que “parlo 6 idiomes: italià, francès, anglès, alemany, castellà i portuguès”, i que en el país que ha trobat més reticències quan el veien arribar a un lloc “ha estat Espanya, perquè aquest és un país en el que el primer et jutgen i després et pregunten qui ets, i en la resta de països pels quals he passat mai m’han jutjat abans de conèixer-me”.

Nit a Roses per sopar i dormir 

'José el Pelegrí'
‘José el Pelegrí’ amb el gerent del Grup Terraza de Roses, Miquel Gotanegra, el qual li va oferir menjar i una habitació per dormir al seu hotel, el 1935

I el passat divendres, 23 de desembre, com dèiem, ‘José el Pelegrí’ va fer nit a Roses. Va dormir en l’Hotel 1935 de Santa Margarida. “He conegut al Sr. Miquel a Castelló d’Empúries aquesta tarda– referint-se a la tarda del dia 23- i m’ha dit que si arribava a Roses em convidava a dormir en un ‘hotelito’ de la seva propietat, i quan he arribat aquí he vist això és meravellós, i jo no demano tant per dormir, si jo només necessito que em deixi posar la tenda de campanya, ja tinc prou, però l’estic molt agraït al senyor Miquel”, va dir en José en arribar al hotel propietat del Grup Terraza, per assenyalar que “no és gens habitual que la gent sigui generosa, m’ha passat algun cop, però poques, poques vegades”.

El rosinc Miquel Gotanegra va oferir passar la nit a casa seva a en José després de conèixer-se “de casualitat a Castelló, on hem xerrat durant una estona i la seva història m’ha impressionat. Una conversa en la que m’ha dit  que estava buscant un alberg per dormir, l’he donat l’adreça de l’hotel i l’he dit que si arribava a Roses a la nit tindria un plat per sopar i una habitació per poder dutxar-se i dormir de franc”, va dir el gerent de l’Hotel 1935.

De fet, segons Gotanegra, va donar allotjament “a un turista més, com ho ve fent la meva família des de 1935, perquè en José Antonio és un turista, tot i que amb una història apassionant al darrere, ja que crec que poques persones han donat la volta al món caminant i avui –per divendres- necessita descansar, i nosaltres l’oferim un llit per a que ho faci de la millor manera possible”.

Amb el Papa Juan Pau II i el Papa Francesc

Entre les personalitats que ha conegut en ‘José el Pelegrí’ es troba el Papa Juan Pau II, al principi del seu viatge, i al Papa Francesc. I aquest el va conèixer d’una manera ben curiosa. “Estava un dilluns a Roma a la plaça Sant Pere per veure’l, però no ells no surt a la finestra fins el dijous, així que va decidir anar a Civita Vecchia per veure a la Verge que plora sang. I quan era allà van venir la policia italiana, els ‘carabinieri’, i em van preguntar si jo era ‘José el Pelegrí’, al dir-les que sí em van fer pujar al cotxe i em van portar a Roma davant el Papa”.

Direcció a Santiago de Compostela i operació de cataractes

El dia de Nit Bona, el 24 de desembre, es va aixecar a les 8 del matí, va esmorzar a l’Hotel 1935 un parell de cafès i va anar a buscar el camí que va deixar el dia anterior a Castelló d’Empúries. Camí que el va portar després a Figueres, Bàscara, Girona per deixar les comarques gironines en direcció a Vic. La seva idea és arribar a Montserrat, (si no ho aribat ja) i després a Lleida, Saragossa i Logronyo per enllaçar amb el camí de Santiago. I un cop allà, ‘José el Pelegrí’ agafarà per primera vegada un mitja de transport de tracció mecànica per poder “anar a casa meva perquè m’han d’operar de cataractes perquè cada dia veig menys”. Per primer vegada ja que sempre ha anat a peu, excepte el dia que va anar en cotxe amb la Policia italiana i quan va passar del continent europeu fins a l’americà i viceversa, “que ho vaig fer en trineu a 70 graus sota zero per l’Estret de Bering, que connecta Siberia amb Alaska”.

‘José el Pelegrí’ calcula que arribarà al Puerto de Santa Maria “en un mes i mig”, que serà quan descarregui de manera temporal, fins que es recuperi de la intervenció quirúrgica ocular, la seva motxilla. Una motxilla de grans dimesions en la que porta una tenda de campanya, un sac de dormir, una estora “per la humitat del terra”, roba de recanvi, “una mica de menjar que la gent em dóna”, i un milió d’històries, sens dubte, que comptar.
Un milió d’històries de vida que, segurament, veuran la llum en forma de llibre algun dia. Un text que portaria per títol ‘Els tres enemics del pelegrí: els cures, els gossos (de dos potes) i els peus’.