Va ser-hi el passat dijous de la mà del seu ‘pare’, el periodista i escriptor Gaspar Hernández
És sexòloga, de Girona, i durant molts anys va reprimir el dolor i les seves emocions. Però per això no és especial, ja que moltes dones i homes han aguantat molt de dolor durant molt de temps, sinó que la seva particularitat és que no sabia plorar. I no sabia plorar degut al bloqueig emocional que li va provocar tanta repressió dels seus sentiments. De tal manera, que va un perdre un: la tristesa. Havia perdut el sentiment de la tristesa. Donava igual que anés a un funeral o a veure un drama cinematogràfic. No sabia estar trista, no tenia el sentiment de tristesa.
Aquesta és la història de ‘La dona que no sabia plorar’ i que dijous va visitar Roses de la mà del seu creador, l’escriptor i periodista Gaspar Hernández.
I és que ‘La dona que no sabia plorar’ és la darrera novel·la de Hernández, una història que “em va colpir molt quan la vaig conèixer fa molts anys, i em va fascinar tant que vaig pensar: un dia espero escriure-la, i ara per fi, l’he escrit”, va explicar l’escriptor. És a dir, “la història de la dona que no sabia plorar està basada en una història real, però és una novel·la, es ficció, no és cap autobiografia, però hi ha l’ambigüitat, com en totes les novel·les, que el narrador és un periodista, que és tracta d’un alter ego meu de quan jo era becari del diari El Punt a Girona amb 17 anys, i per tant es barreja realitat i ficció”. “Un periodista, va afegir Hernández, que és molt sensible, com el 25% de la població, aproximadament”.
L’acte de presentació del llibre ‘La dona que no sabia plorar’ va anar a càrrec de l’Edgar Tarrés, que va aprofitar l’ocasió per donar a conèixer, l’Institut del Silenci, “una comunitat de gent des de la qual volem treballar per expandir la consciència i per posar en valor el silenci en una societat actual en la que tot succeeix de manera vertiginosa”, va explicar.
De fet, l’Institut del Silenci, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses va fer possible que la dona que no sabia plorar visités Roses.
