Aquesta reducció de 100 hectàrees equivalen a uns 2.500 habitatges
Entre els anys 2010 i 2018, la Comissió territorial d’urbanisme de Girona, que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha reduït en 100 hectàrees els sòls que podrien haver acollit nous desenvolupaments urbanístics al litoral gironí. La superfície equival a uns 2.500 habitatges. Aquesta reducció s’ha assolit mitjançant la revisió dels darrers instruments de planejament general que els municipis han anat elevant a la Comissió, a mesura que els han adaptat a la legislació vigent i a la planificació territorial i urbanística que el Govern ha aprovat des del 2005.
Aquesta ha estat una de les dades analitzades aquest passat divendres durant la Comissió, presidida pel secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que va dedicar un dels seus punts a debatre sobre el model urbanístic del litoral de les comarques gironines. Cal recordar que les comissions d’urbanisme són un dels òrgans consultius de què disposa el Departament per debatre sobre aspectes de planificació d’interès per al territori que abasten.
En el cas de la demarcació de Girona, la Costa Brava s’estén al llarg de 200 quilòmetres, repartits en 22 municipis, amb una morfologia força accidentada. El 58% d’aquest litoral està classificat com a no urbanitzable, una xifra, a Catalunya només per darrera de les Terres de l’Ebre (78%).
Tot i això, gran part del planejament urbanístic dels municipis gironins té el seu origen en els anys 70 i 80, i alguns en els anys 90. Tal com va explicar Serra, “el model urbanístic de la Costa Brava que hem heretat prové, en bona part, dels anys 60 i 70, amb urbanitzacions disperses al territori”. De les 1.428 urbanitzacions que hi ha a Catalunya, el 23%, un total de 320 se situen a les Comarques Gironines. “És un model que mai s’ha de reproduir enlloc de Catalunya”, va remarcar el secretari. És fruit un planejament urbanístic, doncs, molt anterior a la Llei d’urbanisme, aprovada el 2002 i revisada el 2004, quan es va potenciar el concepte de desenvolupament territorial sostenible.
Instruments de protecció específics per al litoral
Posteriorment, el 2005, el Govern va aprovar dos plans dissenyats específicament per a protegir la costa de tot Catalunya d’una excessiva urbanització: els plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC) 1 i 2. Ambdós volien protegir els espais oberts i orientar el desenvolupament dels sòls en la franja de 500 metres de la costa.
El PDUSC-1 va protegir 23.500 hectàrees litorals de sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat a tot el territori català. El PDUSC-2 va comportar la desclassificació de 24 sectors, que sumen 327 ha i la protecció parcial d’altres 20 sectors (323 ha més). L’objectiu d’aquest segon Pla era evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa i, assegurar la connexió entre el litoral i l’interior a través de la preservació dels espais lliures, entre d’altres.
Posteriorment, el 2010, el Govern va aprovar el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. És una figura de planejament per orientar el desenvolupament urbanístic i territorial d’aquesta demarcació. Per tant, defineix les estratègies i els límits de creixement dels diferents municipis i nuclis.
Planejament municipal per adaptar
Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les directrius que va marcant la nova legislació i els instruments de planificació d’abast superior. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, només 11 tenen el seu POUM adaptat a la Llei d’urbanisme.
Per tant, en bona part dels casos, els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades, anteriors a lleis i normes més modernes que aposten per un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com un element central.
Garantia d’adaptació a les noves directrius de sostenibilitat
Una vegada els ajuntaments revisen i actualitzen el seu planejament, la Comissió territorial d’urbanisme de Girona l’aprova. El tràmit permet la intervenció d’aquest òrgan col·legiat per assegurar que els POUMs s’adaptin a les noves directrius i és el que ha permès reduir en 100 hectàrees els sòls de nous creixements que es preveien només al litoral de Girona entre 2010 i 2018. Es preveu que aquesta reducció de sòl classificat per a nous creixements, continuï a mesura que més municipis actualitzin el seu planejament.
Així, per exemple, els canvis que la Comissió va demanar introduir en el POUM de Pals obliga a aprovar inicialment de nou aquest document i permet passar dels 1.400 nous habitatges previstos a l’àrea de Rodors-Roca Blanca a 288.
Un altre exemple d’intervenció de la Comissió són els tres informes desfavorables al pla per a construir fins a 60 habitatges al sector de Can Vancells, a Begur. Per ara, s’ha aconseguit reduir aquest número fins als 22 habitatges i la Comissió encara ha de valorar una quarta versió del pla.
Fora de la línia costanera, la Comissió va rebutjar el mes de maig la construcció d’un càmping a Garriguella amb més de 17.000 m2 de sostre previstos. La Comissió va considerar-lo desproporcionat respecte el nucli de Garriguella i contrari als valors paisatgístics de l’entorn.
Revisió de sectors no sostenibles
A més d’aquestes actuacions i de les figures de planejament aprovades durant la passada dècada, el Departament de TES té en marxa un paquet de nous instruments que permetran aprofundir en la protecció del litoral.
Així, el 2015 es va iniciar la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles. Abastarà tota Catalunya i tindrà com a objectiu revisar l’ordenació i, en el seu cas, desclassificar els sòls que no s’han arribat a urbanitzar i que, de forma manifesta, no s’ajusten a un model d’ocupació del sòl sostenible, ni guarden proporció en relació al nucli urbà existent.
Es consideraran factors d’insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d’incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d’impacte ambiental elevat.
Aquest PDU s’anirà aprovant per àmbits territorials, un dels quals seran les comarques gironines. “Volem revisar molts dels àmbits pendents d’edificar, anant més enllà del que van fer els PDUSC”, ha explicat Serra.
Un nou marc legal global
D’altra banda, el Departament té en marxa la redacció de la Llei de territori, concebuda per repensar tota la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits. Comportarà, de fet, una reforma completa del model.
La preservació del paisatge i dels espais oberts serà una de les seves prioritats, que es traduirà en la redacció d’una estratègia per a cadascuna de les 134 unitats de paisatge identificades, donant respostes específiques a cada àmbit del territori. Cal dir que el Departament ja aplica aquests criteris en la gestió urbanística quotidiana.
Igualment, la nova Llei del litoral, en tràmit, crearà nous instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català, amb especial atenció a les platges catalogades com a naturals.
Intervencions ambientals
Finalment, a banda de les actuacions mitjançant les seves competències en planificació i ordenació del territori, el Departament de TES ha completat diversos projectes de recuperació del paisatge i d’ecosistemes singulars a la costa gironina.
Entre ells, l’enderrocament i posterior naturalització de l’antiga urbanització Club Mediterranée, a Cadaqués, en col·laboració amb l’actual Ministeri de Transició Ecològica, que ha estat premiat internacionalment. També cal esmentar el projecte Life Pletera, amb finançament europeu, de deconstrucció i restauració de les llacunes costaneres de la Pletera per a recuperar-ne la funcionalitat ecològica.
Aquest mes d’agost, el Departament ha finalitzat les obres del projecte de recuperació i protecció dels sistemes dunars de l’Empordà a diverses platges de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí i Pals, dins dels parcs naturals dels Aiguamolls de l’Alt Empordà i Montgrí-Baix Ter-Illes Medes, els quals formen part, a més, de la xarxa Natura 2000. Es tracta d’una de les actuacions del Programa d’infraestructura Verda de Catalunya 2017 – 2021 i ha estat finançat, en part, amb aportacions del Fons europeu de desenvolupament regional.
