Loading...
You are here:  Home  >  Actualitat  >  Current Article

La solidaritat portada a l’extrem

Per   /   25/07/2018  /   No Comentat

El rosinc Juan Diego Martín se’n va a córrer 168 km a Beasain, Guipúscoa, per recaptar diners per AFANOC, Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya

Juan Diego Martín

Juan Diego Martín a Beasain flanquejat pels dos atletes de Sils abans de prendre la sortida de la Ehunmilak

Juan Diego Martín és un jove de Roses. És un jove solidari de mena. Ho porta a les venes.
Al juliol 2014 se’n va anar a Madrid a córrer dins l’equip Kriter Software, els 100 quilòmetres que constava la cursa solidària Oxfam Trailwalker. Un repte esportiu i solidari on cada equip participant es compromet a recaptar 1.500 euros abans de prendre la sortida. Diners que es van destinar a construir pous d’aigua a l’Àfrica.

I mesos més tard, al febrer de 2015, va participar en l’organització de la Carna-Trail, una cursa d’atletisme que se celebra a Navata (població on resideix amb la seva família) en solidaritat de l’Oncolliga i La casa dels Xuclis.

I el passat divendres, 13 de juliol, Juan Diego Martín va viatjar fins a Beasain, Guipúscoa, per participar en la Ehunmilak, una cursa de muntanya de 168 km amb la qual es va proposar recaptar diners per l’ Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, AFANOC.
Un repte solidari que es va marcar Martín a través de la plataforma migranodearena, la mateixa amb la que dos nedadors van sortir el mes passat de la platja dels Palangrers de Roses amb la intenció de nedar fins a Portbou en favor de l’Associació Síndrome d’Asperger Girona.

I el rosinc Juan Diego Martín va portar la seva solidaritat a l’extrem. No ja per haver de viatjar a Guipúscoa, que també; no pel fet d’haver de córrer 168 km, que també, sinó perquè es va disputar la cursa amb alerta groga per tempestes elèctriques, tot un perill per la seguretat dels participants quan parlem que la prova discorria per la muntanya.

Va ser igual, si l’organització no suspèn la prova quan portaven corrents més 40 quilòmetres, Juan Diego i els dos companys de Sils que el van acompanyar a Beasain haguéssin arribat a meta, perquè “al km 43 anàvem súper bé, súper endollats, clar, que si has de fer 168 km i al, 43 no estàs bé, malament…”, ha afirmat l’atleta rosinc, conegut en el món de l’atletisme com ‘l’Expresso de Navata’.

Però, amb bon criteri l’organització va aturar la cursa, la va suspendre, “sí, quan portàvem més de 8 hores de cursa, l’organització ens va avisar en un avituallament que la suspendria la cursa”. La qual cosa no va caure gens bé entre els atletes gironins “clar, en un primer moment es vam emprenyar, es vam ofuscar, ja que vam viatjar molts quilòmetres per participar i a les 8 hores corrents ens fa plegar, però sobretot pel motiu pel que ho fèiem i després perquè realment va ser una cursa de muntanya, fins vam podem conèixer, molt i molt xula”.
Però fredament, Juan Diego, va reconèixer que “va ser una decisió encertada perquè la tempesta elèctrica va ser molt i molt forta, mai havia vist una tempesta així i realment era un perill per la seguretat dels atletes”.

L’atleta rosinc es va quedar meravellat, un cop l’organització va decidir suspendre la prova, “que en dues hores l’organització va ser capaç d’evacuar els més de mil atletes i els més de 1.500 voluntaris, perquè hi havia més voluntaris que corredors, de la muntanya”.

“I tot això, ha explicat Juan Diego Martín, a les dues de la matinada, ja que la sortida de la cursa es va donar a les 6 de la tarda de divendres. Va ser  increïble, a les dues l’aturen i a les 4:30 estàvem tots, corredors i voluntaris, dutxats i sopant en el pavelló d’esports del poble”.

Sens dubte, la solidaritat portada a l’extrem per la qual Juan Diego Martín va recaptar 190 euros, “un gra de sorra que tot i no ser molt, també ajuda”.

Cert, un gra de sorra, sí, però provinent del cor solidari d’un rosinc, el qual assegura que “l’any vinent torno, em vaig quedar meravellat per l’afició que tenen per la muntanya, és brutal, grans, petits, famílies senceres animant a dalt de les muntanyes és una experiència que no havia vist mai en una cursa de muntanya, per tant, si els meus companys de Sils també s’apunten, l’any vinent tornarem seguríssim, ja que tant la zona, espectacular, com la seva gent, magnífica, tinc clar que al 2019 jo tornaré”.

Paraula d’un rosinc solidari.

    Print       Email

Doneu la vostra opinió

You might also like...

Curs de Voluntariat en l’àmbit de l’oncologia

Exitós ‘Curs de Voluntariat en l’àmbit de l’oncologia’ organitzat per la Fundació Roses Contra el Càncer

Read More →
%d bloggers like this: