Les dades de supervivència al càncer encara varien àmpliament entre països europeus
Segons les últimes dades d’EUROCARE-5 (anàlisi de les dades dels registres de càncer poblacionals de 29 països europeus en el període 2000-2007), publicades avui per la revista Lancet Oncology, la supervivència al càncer encara varia àmpliament entre països europeus.
La xifra d’adults que sobreviuen durant almenys cinc anys després del diagnòstic ha augmentat de manera constant en el temps en totes les regions europees, la qual cosa reflecteix els avenços en el tractament, les millores en el diagnòstic i la implementació dels programes de cribratge organitzats. La disparitat pel que fa a la supervivència entre països europeus s’està reduint per a alguns tipus de càncer com els de mama, recte, pròstata i melanoma cutani.
Els països de l’Est d’Europa són els que presenten per a la majoria de tumors una supervivència inferior a la mitjana europea. Aquest fet també s’evidencia per a alguns tumors (còlon, recte, ovari, ronyó i estómac) al Regne Unit i Irlanda. Els països nòrdics, els d’Europa Central i alguns països del sud d’Europa, presenten la millor supervivència per a la majoria dels càncers.
Catalunya, mitjançant els dos registres de càncer de base poblacional de Tarragona i Girona, ha col·laborat a l’estudi d’EUROCARE-5 i ha facilitat la informació de la supervivència dels malalts diagnosticats de càncer en el període 2000-2005 a les comarques de Tarragona i Girona. Prenent com a base aquestes dades, Catalunya presenta per a la majoria de tumors una supervivència per sobre de la mitjana europea: estómac (Catalunya: 26,8% vs. mitjana europea: 25,1%), recte (56,4% vs. 55,8%, respectivament), mama (84,6% vs. 81,8%), ovari (38,7% vs. 37,6%) i pròstata (85,6% vs. 83,4%). Aquestes dades són percentatges dels pacients sobrevivents als cinc anys d’haver estat diagnosticats de càncer.
Els factors principals que poden explicar una supervivència menor d’alguns països són, probablement, la manca de plans nacionals contra el càncer, el retard en el diagnòstic i que no disposin de programes de detecció precoç, de protocols terapèutics aplicats de forma efectiva i per l’escassetat de finançament públic per al control de la malaltia.
La interpretació de la supervivència del càncer és complexa. Altres factors com la biologia del tumor, l’estil de vida o la presència d’altres malalties concomitants poden influir directament o indirectament en la supervivència. Disposar d’informació clínica precisa és necessari per obtenir indicadors poblacionals (com ara la supervivència) que permetin l’avaluació objectiva de l’atenció oncològica d’un país i la comparació amb l’àmbit internacional.
