Programa Reallotgem

La Tirada de l’Art, una tradició que els pescadors de Roses no volen perdre

Pescadors de Roses
Els pescadors de Roses preparant la xarxa per a la tirada de l'Art

El pescadors de Roses van celebrar ahir dissabte la festivitat del seu patró amb la tradicional Tirada de l’Art

Pescadors de Roses
El mòssen de Roses, Josep Gispert, beneint la festivitat dels Pescadors

Els pescadors de Roses van organitzar una altra demostració de com es pescava antigament a la Vila amb la Tirada de l’Art, una modalitat que es feia des de la platja “per nosaltres continuar amb aquesta tradició de tirar l’Art, com es feia antigament, és una manera de conèixer la història del pescador de Roses, que té una feina dura i desconeguda pel gran públic”, va manifestar el president de laFederació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona i patró major de Roses, Antoni Abad, per afegir que en definitiva “és un dia de festa del pescador on també gaudim de la gent gran, que esdevé a més en una diada de germanor on ens trobem fora de la feina, on cadascú va a la seva”.
Una festa, una tradició que compta amb el suport i recolzament de l’Ajuntament, “només podem que agrair a la Confraria de Pescadors de Roses el que continuïn celebrant les seves tradicions i les seves festes, i esperant que no es perdin perquè recorden que Roses és un poble de pescadors”, va assenyalar l’alcaldessa, Montse Midan.

La festa de la Tirada de l’Art es va encetar, com també es tradició, amb la benedicció del mossèn Josep Gispert, per seguidament i després dels parlaments a càrrec d’Abad i Mindan, sentir les havaneres interpretades pel grup els Pescadors de Roses mentre els assistents a la platja del Rastrell practicaven amb la Tirada de l’Art. Hi havia persones de totes les edats, petits i grans, pescadors en actiu i pescadors jubilats, com el pare del patró major de Roses, que es diu igual que el fill, Antoni Abad, al qual li sembla “molt bé i perfecte que es faci, que no es perdia aquesta tradició”, per remarcar que “a l’Art el que no roba no té part” recordant una anècdota sobra aquesta dita, “un, del qual no diré el seu nom, durant la pràctica de la Tirada de l’Art es va amagar una sèpia dins el banyador i el va mossegar, vam tenir problemes per treure-li la sèpia d’allà on estava enganxada”, va dir rient l’Antonio.

Pescadors de Roses
Turistes i rosincs degustant les sardines preparades per la Confraria de Pescadors de Roses

I d’un jubilat a un en actiu, l’Adrià Borràs que porta “tretze anys” exercint la feina de pescador, que considera “bastant dura que t’ha d’agradar”, per la qual cosa li sembla “molt bé que s’ensenyi a la gent com pescaven abans els nostres avis”.

Tots els presents a la platja van poder degustar sardines amb una llesca de pa i una cervesa, gentilesa de la Confraria de Pescadors i l’Ajuntament de Roses.

Canvi de factors sense alterar el producte

Normalment quan els pescadors de Roses celebren la seva festivitat portant a terme la tradició de la Tirada de l’Art, la diada acaba amb una ball a la Rambla Riera Ginjolers a càrrec de l’Orquestra Montecarlo.
Enguany, però s’ha canviat l’ordre dels factors, ja que el ball se va portar a terme el divendres a la nit, és a dir, el ball va precedir a la tradició de l’Art, però tot i que es va alterar l’ordre el producte no es va veure alterat en quant a la seva qualitat.

La Tirada de l’Art

Pescadors de Roses
Els pescadors de Roses preparant la xarxa per a la tirada de l’Art

L’Art és un sistema molt antic i practicat pels pescadors de tota la Costa Brava fins després de la Guerra Civil, encara que en alguns casos va perdurar fins als anys seixanta. Durant molt de temps ha estat l’instrument de pesca per excel·lència.
És un art d’arrossegament que es tirava des de la platja de dia, i era una pesquera on la dita popular “a l’art tothom hi té part”, expressa l’esperit solidari que l’acompanyava. Tothom, pescador o no, nen o vell, home o dona, si ajudava a arrossegar la xarxa cap a la platja en rebia una part proporcional de les captures.
Existien diferents modalitats d’arts segons mides, particularitats locals o si es calava de dia o de nit, però el de platja és el més comú.
Se sortia des de la costa tot deixant un cap en terra i l’embarcació, a rems, s’allunyava fins arribar al lloc que el patró triava i es calava la xarxa. L’embarcació descrivia un semicercle i s’amorrava a la platja amb l’altre cap de la banda de l’art, des d’aquí, la gent tirava i feien la mola de les cordes de cada banda o cama de l’art fins arribar al maià o cop.