Mes de paraules

La xarxa de Salut mental de Girona esdevé en un referent a nivell europeu

La Regió de Girona té les taxes de reingrés hospitalari més baixes d’Europa, 18% versus 40%

Xarxa de Salut Mental
El conseller de Salut Boi Ruiz

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha clos avui la jornada de presentació dels primers resultats del projecte europeu Refinement, el primer estudi comparatiu global i exhaustiu sobre com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l’atenció en salut mental al continent europeu. La jornada, coorganitzada pel Departament de Salut i l’Associació Científica PSICOST, ha estat adreçada als màxims dirigents i gestors de les organitzacions vinculades a l’atenció a la salut mental. Els resultats conclouen que Catalunya, i específicament la Regió Sanitària de Girona, disposen d’un dels sistemes d’atenció a la salut mental més eficients d’Europa i que aquest pot arribar a ser un referent de comparació internacional.

En la seva intervenció, Boi Ruiz, ha destacat que “a nivell pressupostari, la salut mental està equiparada al càncer i a les malalties de l’aparell circular” i ha explicat que “la bona col·laboració entre l’àmbit primari i el de salut mental ha fet possible la disminució d’un 29% de les derivacions”. I, sobre el Projecte europeu Refinement, el conseller ha afirmat que “és un clar exemple de l’objectiu de Salut d’informar sobre el per què, com i per a qui de les actuacions que es porten a terme des del Departament”.

Les taxes de reingrés més baixes, la taxa de continuïtat assistencial després de l’alta hospitalària a través dels centres comunitaris més alta o la més baixa utilització de recursos hospitalaris a nivell europeu són algunes de les dades que poden convertir la Regió Sanitària de Girona en model de referència en l’àmbit de la salut mental.

La jornada ha comptat amb la intervenció dels màxims líders de l’estudi, economistes de la salut i experts en l’avaluació de serveis de salut mental, atenció pública i social dels nou països objecte de la recerca: Itàlia, Regne Unit, Finlàndia, Àustria, França, Estònia, Romania, Noruega i Espanya.

L’estudi Refinement

L’estudi Refinement (Research on Financing systems Effect on the Quality of Mental health care ) sorgeix de la necessitat de comparar i estandarditzar els diferents sistemes de finançament i d’avaluar el funcionament de l’atenció de la salut mental a Europa, on els objectius de qualitat, equitat i eficiència i la millor atenció possible a llarg termini es relacionen amb un sistema de finançament que es nodreix de la combinació d’impostos, aportacions a la seguretat social, assegurances privades i pagaments directes. L’estudi té com a objectiu conèixer l’impacte dels sistemes de finançament en la qualitat de l’assistència i en els patrons d’atenció dins el sistema d’atenció a la salut mental, així com identificar les millors pràctiques clíniques i els components que les financen, per extreure’n conclusions i recomanacions que ajudin a millorar els sistemes de finançament de la salut mental a Europa.

El projecte està estructurat en diferents mòduls de treball, que han estat alhora projectes de recerca que busquen donar resposta als objectius del Refinement. Els blocs principals són: finançament i incentius (FINCENTO), indicadors de qualitat en salut mental, mapeig territorial de serveis, recursos humans i indicadors assistencials (REMAST), patrons d’atenció i trajectòries assistencials en salut mental (REPATO) i modelatge de sistemes de finançament.

La Regió Sanitària de Girona, referent comparatiu internacional

Xarxa de Salut MentalL’estudi s’ha centrat en el finançament, la qualitat de l’atenció a la salut mental i els resultats a dos nivells: un de macro, corresponent a tot l’àmbit de Catalunya, i un de micro, que ha pres com a model la demarcació de Girona.

En relació amb l’anàlisi dels resultats sobre el finançament dels sistemes socials i de salut, l’estudi conclou, a priori, que no hi ha diferències importants entre països en la forma com és finançada la salut mental en comparació amb el sistema de salut general. En canvi, sí que varia considerablement la manera de finançar el sistema de salut. En el cas de l’Estat espanyol, Anglaterra, Itàlia, i Noruega, els governs centrals cobreixen més del 80 % del finançament de l’assistència sanitària amb els ingressos provinents de taxes i impostos. Concretament a l’Estat espanyol, els ingressos de les Comunitats Autònomes cobreixen el 68 % dels fons. D’altra banda, a França i Romania, els fons de les asseguradores de salut social són la principal via d’ingrés (més d’un 70 %); mentre que Àustria i Finlàndia disposen de sistemes mixtes.

Pel que fa al mapa de serveis de salut mental, els resultats mostren que del conjunt de països analitzats, la Regió Sanitària de Girona, el territori de Hampshire (Anglaterra) i Verona (Itàlia) són les àrees que tenen una disponibilitat de serveis i places a la comunitat més alta i, per tant, un model d’atenció a la salut mental basat en el desplegament de recursos comunitaris propers a la població. La demarcació de Girona obté la proporció de recursos comunitaris versus hospitalaris més alta d’Europa (70/30).

En relació amb les trajectòries d’atenció de la salut mental (com es mou un pacient dins el sistema de salut en funció dels recursos, la gravetat de la seva malaltia, etc.), el Refinement assenyala que Catalunya i Itàlia són els territoris on la col·laboració entre nivells assistencials (atenció primària i serveis de salut mental especialitzats) és més eficaç, gràcies en ambdós casos a la implantació de programes oficials, com ara el Programa de Suport de Salut Mental a l’Atenció Primària en el cas català, i a disposar d’una xarxa de dispositius (tant de l’atenció primària com de l’especialitzada), que és gestionada i finançada per un Servei Nacional de Salut.

En aquest punt de la investigació, el Refinement posa en evidència que les taxes de reingrés observades després de l’hospitalització psiquiàtrica aguda pels intervals de 7, 30, 90 i 180 dies té variacions importants entre els diferents països. Val a dir que la Regió Sanitària de Girona obté les taxes de reingrés més baixes (el 18%, versus el 40% europeu) i la taxa de continuïtat assistencial post alta hospitalària més elevada (el 90% versus el 57% de mitjana europea). És a dir, que el 90% dels usuaris que han ingressat en una unitat d’aguts o subaguts de salut mental, continuen el tractament als centres de salut mental comunitaris. De fet, la demarcació de Girona figura com l’àrea europea on la utilització de recursos hospitalaris és més baixa (l’1’17/1.000 hab. versus el 3/1.000 hab. a Europa).

Quant a la qualitat de l’atenció en salut mental i la cobertura de les necessitats de la població, l’estudi conclou que Catalunya i Itàlia són els territoris on l’interval de temps entre la primera visita a un centre de salut mental després de l’alta hospitalària és la més baixa d’Europa. Concretament, a Catalunya, els 70% dels pacients amb un trastorn mental sever (persones amb un trastorns psicòtic i/o bipolars) són visitats al centre de salut mental en un interval de 7 a 30 dies; mentre que a països com Noruega o Àustria, només un 30% tenen aquest seguiment. Val a dir que a Anglaterra, la visita al centre de salut mental després de l’alta hospitalària s’ha de realitzar al cap set dies per llei.

L’estudi també demostra que la Regió Sanitària de Girona té un dels millors sistemes d’accés als centres sanitaris. Aquest fet es tradueix en centres a prop de casa, facilitat per ser tractat i, consegüentment, assoliment de millors diagnòstics que contribueixen a baixar l’índex de cronicitat.

En conclusió, els resultats reflecteixen que Catalunya, i específicament la Regió Sanitària de Girona, disposen d’un dels sistemes d’atenció a la salut mental més eficients d’Europa i que aquest pot arribar a ser un referent de comparació internacional.

El projecte Refinement es va iniciar fa dos anys i ha estat finançat per la Comissió Europea dins del programa “7th Framework”. L’Estat espanyol està representat en el projecte per l’Associació Científica PSICOST, liderada pel doctors Luis Salvador-Carulla i Carlos García-Alonso. L’acompanya com a soci l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), empresa pública del Servei Català de la Salut que gestiona la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les Comarques Gironines (micro àrea objecte de l’estudi), amb el suport del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut.

Després de la presentació d’avui, el Departament de Salut acollirà demà la jornada de treball del grup d’experts del Projecte Refinement, que té per objectiu concretar una proposta de model europeu de finançament de salut mental que garanteixi la qualitat, equitat i l’eficiència dels sistemes d’atenció a la salut mental. L’endemà, se celebrà l’Assemblea General dels membres que haurà de donar pas a les conclusions definitives de l’estudi.