Mes de paraules

L’Alt Empordà recorda avui, 22 de juliol, el gran incendi forestal, tot just un any després de la tragèdia

Primer aniversari del foc forestal
Assistents a l'acte institucional un any després del foc / Foto: Angel Reynal
Primer aniversari del foc forestal
Assistents a l’acte institucional un any després del foc / Foto: Angel Reynal

Aquest matí s’ha celebrat a La Unió Terradenca, de Terrades, l’acte institucional que ha servit per recordar el primer aniversari del foc forestal que va afectar la comarca de l’Alt Empordà.

A l’acte hi han assistit més de mig centenar d’alcaldes i regidors de la comarca, acompanyats per comandaments dels Mossos d’Esquadra, Bombers i Agrupacions de Defensa Forestal, entre altres. En representació de la Generalitat hi han participat els directors territorials d’Interior, Albert Ballesta, i de Governació, Isabal Muradàs.

El president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Xavier Sanllehí, ha pronunciat un discurs durant l’acte institucional que reproduïm a continuació:

 

Alcaldes, regidors, consellers comarcals,

Directors territorials d’Interior i de Governació…

Senyores, senyors…

Primer aniversari del foc forestal
Xavier Sanllehí pronunciant el discurs a La Unó Terradenca / Foto: Angel Reynal

Avui fa justament un any l’Alt Empordà va viure un dels episodis més tràgics de la seva història més recent. A tres quarts d’1 del migdia es donava el primer avís d’incendi, en un aparcament del Portús. Empès per la tramuntana, el foc corria impunement cap al sud, a tots dos costats del corredor d’infraestructures. A mitja tarda s’hi afegia un altra front per la banda de Portbou. No va ser fins al cap de dos dies i mig més tard -a les 8 del vespre del 24 de juliol- quan el foc va entrar en fase de control.

Entremig, quatre persones mortes –dues a la zona de Portbou, una a Llers i l’altra a Agullana-, 13.852 hectàrees cremades, 17 municipis afectats i desenes de persones perjudicades pels efectes devastadors de les flames, a banda de l’impacte ecològic que suposava per al medi ambient de la comarca i els danys que es produïen en diverses infraestructures i equipaments públics.

No us faré pas cap crònica dels fets. Aquests dies, des de tots els mitjans de comunicació, ens estan recordant abastament tot allò que varem viure els empordanesos fa un any.  Avui és l’hora de rememorar aquell terrible esdeveniment, lamentar una vegada més la pèrdua de vides humanes, però, sobretot, treure’n conclusions i fixar-nos en tots aquells brots verds que tenim en els boscos que van resultar calcinats i que esdevenen tot un símbol d’esperança.

Avui també és l’hora de reconèixer una vegada més la feina dels Bombers i Agents Rurals, dels Mossos d’Esquadra, de les Agrupacions de Defensa Forestal, policies locals, Creu Roja i altres serveis sanitaris i assistencials, responsables i treballadors de les diferents administracions (municipal, comarcal, nacional i fins i tot estatal) que van prestar el seu treball i, sobretot, el seu suport, sovint més enllà del marc estrictament laboral. I també, llògicament, als voluntaris i a la societat civil en general que va tenir un comportament exemplar durant i després de l’incendi.

Ara, en record de les quatre víctimes mortals voldria que tots plegats guardéssim un minut de silenci.

____________________________________________________

 

El foc forestal del mes de juliol va convertir el Consell Comarcal de l’Alt Empordà en un dels elements centrals a l’hora de planificar accions de prevenció, gestionar les ajudes rebudes per part de la solidaritat dels empordanesos i centralitzar la tramitació de les reclamacions dels ajuntaments i dels particulars davant les diferents administracions. En definitiva, varem exercir la nostra funció d’administració més propera als empordanesos.

Pel que fa a les ajudes econòmiques, tant per als ajuntaments com per als particulars, nosaltres varem fer la tramitació i a poc a poc, molt a poc a poc s’ha de reconèixer, l’Estat i la Generalitat -a banda de les companyies d’assegurances- han anat pagant. Sé que encara hi ha algun ajuntament que se li deuen diners i que en altres casos el fet que les ajudes hagin arribat al 40% del pressupost total de les pèrdues provoca desajustos pressupostaris. Som conscients dels problemes que això pot comportar en algun municipi, però també tots tenim present el moment de dificultats econòmiques que pateixen les administracions i molt en concret la Generalitat de Catalunya a causa de la seva submissió a l’Estat espanyol.

En el perspectiva que ens donen els dotze mesos que ja han passat des del 22 de juliol de 2012, un dels efectes de l’incendi -per mi, el més important- va ser la resposta del teixit social, dels empordanesos i de molts catalans, implicant-se en fer donacions econòmiques i ajudant amb nombroses iniciatives en la recuperació de la zona afectada i en els damnificats pel foc. El Consell també va servir d’instrument principal per a vehicular aquestes donacions a través de la campanya FocEmpordà. Encara a dia d’avui tenim una pàgina web oberta on s’informa amb tota mena de detalls dels diners rebuts (uns 70.000 euros) i a què s’han destinat.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa era assegurar la participació ciutadana en la presa de decisions sobre les actuacions que s’havien de finançar amb els diners recollits. De forma unànime es va tenir clar que allò que calia era regenerar la zona cremada, en la mesura que fos possible, i, sobretot incidir en la prevenció d’incendis de manera eficient. Tot, que quedi clar, en la mesura de les nostres possibilitats. Segur que per alguns fem curt, però es tracta de començar, de sensibilitzar i de no deixar-ho en l’oblit. Per això hem volgut recordar l’incendi del 2012 i, per què no?, cada any per aquestes dates, fer alguna acció que no ens el faci oblidar.

De la campanya FocEmpordà n’ha quedat un registre final de 400 voluntaris, amb un perfil molt divers que estan disposats a donar suport en aquest àmbit de la prevenció i la lluita contra el foc. S’ha demanat als ajuntaments que aprovin ordenances que permetin cobrar una taxa per la neteja de franges de protecció a l’entorn dels municipis si no ho executen els seus propietaris i a la nostra pàgina web s’han penjat articles d’especialistes i tota mena de recomanacions preventives.

Varem contractar un tècnic forestal que va realitzar deu reunions als municipis afectats i va assessorar 200 propietaris en relació a com s’ha d’executar la neteja dels boscos. Finalment s’han tirat endavant 15 accions modèliques que han rebut, globalment, més 43.000 euros d’ajuda econòmica procedent de la campanya ciutadana. Entre aquestes accions hi figura incentivar les pastures i la utilització dels ramats per a la neteja de zones forestals, plantar boscos de sureres i espècies més pròpies de la comarca i promoure el conreu de l’olivera o de la vinya pel seu valor afegit en la funció preventiva dels incendis.

Finalment, entre altres coses, es va establir un conveni amb l’associació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Alt Empordà per desenvolupar xerrades a diversos municipis, al llarg dels mesos de gener i febrer passats. A tots plegats encara ens queda camí per ser més conscients de la importància de l’autoprotecció davant dels incendis forestals, sobretot als municipis més aïllats. Però cal que hi continuem treballant!

Avui per avui, és difícil, per no dir impossible, evitar que es declari un foc forestal a la comarca. Tenim el clima que tenim i si ens apareix una tramuntanada, com ara fa un any, és fàcil que les flames es puguin estendre. Per tant, repeteixo, allò que hem de fer entre tots és prevenir! Pot ser haurem de lamentar que se’ns tornin a cremar unes quantes hectàrees, però entre tots crec que hem après la lliçó i que calen tots els esforços possibles per fer-ho. Com he dit, hi estem treballant i esperem el suport de tothom, administracions i particular, per continuar en aquesta línia. El paisatge de l’Empordà, allò que deixarem als nostres fills i nets, bé s’ho mereix.

Seguint amb aquest missatge d’esperança, voldria cloure el meu parlament recordant uns versos de la poetessa Maria Àngels Anglada, que va ser musicats pel cantautor escalenc Josep Tero. El poema porta per títol “El bosc cremat” i acaba així:

Ja comença l’estiu i la gran por dels boscos. Penseu-hi,
en les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop han fruitat:
què hi trobaríem si es tornen arena i desert? Els boscos els guarden
i criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga
i lluita amb la vil escomesa dels seus assassins.

 

Moltes gràcies!