Loading...
You are here:  Home  >  Opinió  >  Current Article

L’anatomia de Santa Margarida, cap a una nova oportunitat

Per   /   25/02/2019  /   No Comentat

Toni Rodríguez

Toni Rodríguez, regidor del PSC a l’Ajuntament de Roses

Els rosincs sempre hem vist Santa Margarida de lluny. A l’imaginari de Roses Santa Margarida és el passeig i la platja, lluny del model de poble costaner amb els pescadors i les xarxes, les cales verges lliures de centenars de persones i desenes d’embarcacions .

Res de nou  si diem que fa temps que hem optat per un turisme de masses,  amb bones infraestructures de comunicació i  establiments que ens proporcionem un volum  creixent de visitants. Model de sol i platja que per mantenir –ho ens obliga a baixar preus i competir en costos.

A risc d’equivocar-nos, la principal motivació del turista de Sta. Margarida és sol, platja, descans i oci. Lluny d’ altres motivacions: negocis, salut, formació, relacions socials, espiritualitat, etc. Un espai que malgrat disposar d’una oferta d’amarraments més que interessants i uns canals que podrien tenir una identitat pròpia, passa desapercebuda per una part important dels nostres visitants. Sort tenim de les postes de sol de Sta. Margarida i el Canigó de fons.

Això sí, el  motor econòmic que ha suposat per Roses és impagable en termes de creació de riquesa, només cal veure el nombre d’IBIS que representa per a l’Ajuntament el pes de les  pernoctacions  en relació a la resta de Roses o la feina al sector de la construcció  de Roses durant dècades.

El que tenim ara a Santa Margarida és una destinació madura poc repensada més enllà del fruit urbanístic. La qüestió que us plantegem és si l’espai Sta. Margarida, com a destinació turística, circula cap a una fase de declivi o de recuperació?
Això ens hauria de fer pensar en  la seva viabilitat futura.

Com tot, Santa Margarida té debilitats i amenaces, però també fortaleses i oportunitats. Per transformar Sta  Margarida ens cal una visió en 360 graus, amb una aposta clara per la qualitat, amb presència municipal permanent i una regidoria pròpia que parli de les seves necessitats:

  • Dels seus espais fluvials plens d’oportunitats,  passar de la degradació dels canals a  la gestió ambiental.
  • Sta. Margarida com espai nàutic, pot col·laborar amb Empuriabrava?
  • Sta. Margarida centre esportiu marítim (windsurfing també) i terrestre.  Podem fer infraestructures esportives de baix impacte ambiental compatibles amb els espais inundables?  Ha de ser una oportunitat i no una amenaça  convertir les limitacions de la inundabilitat i la moratòria de la franja litoral. Encara que la Generalitat ha d’escoltar els actors locals, si us plau!!
  • Si Sta. Margarida és un  espai residencial, d’oci i serveis.   Públics i privats poden treballar junts sobre un Pla de Qualitat?
  • El model Urbanístic de Sta. Margarida al segle XXI ha de ser necessàriament sostenible. Fins on podem créixer i com? Quins serveis i nous espais necessitem i si són viables. La densitat i els aparcaments. Sta. o  les Santes Margarides: cal fer un tractament urbanístic diferenciat? El Royal Marine, un barri de jovent  de Roses?
  • Sta. Margarida i la seva mobilitat fins a Roses, podem tenir una tercera via de mobilitat elèctrica?
  • Sta. Margarida es mereix una oferta cultural? Sí.

L’ordenació del territori i de l’espai és necessària. Potser no hem d’entrar directament  a  introduir paràmetres físics obligatoris en els allotjaments turístics o la densitat. (no sempre té una relació clara amb la qualitat i la satisfacció dels turistes).  Però és necessari introduir models de qualitat progressius i amb col·laboració públic privada. Cal mesurar molt bé els nous creixements de l’oferta turística, lligada a la demanda i  tenint en compte les noves formes d’ocupació turística.

La Seguretat a Sta. Margarida passa per la innovació i els recursos. El “tot manta” és un símptoma o una causa d’un problema?  una pèrdua relativa del turisme d’hotels, la insuficiència de les infraestructures i els equipaments, i l’obsolescència dels allotjaments. Apostar pels baixos preus i les estratègies basades en la quantitat i no en la qualitat  ens aboca a  una demanda que força novament a una rebaixa en els preus. Tenim un turisme de low cost que consumeix  low cost i “tot manta,” si volem analitzar un mercat legal o il·legal cal analitzar el client.  El  preu no pot ser la principal arma competitiva.

Altra cosa és la renovació de l’espai públic. Si ens plantegem  la reestructuració de  la destinació turística,  cal adaptar i millorar els espais públics,  pensar i repensar en la seva innovació. Estem amb una aposta nul·la per la renovació dels atractius de Sta. Margarida, el que fa disminuir la qualitat de l’experiència turística.

Calen propostes emblemàtiques que redefineixen la destinació com podria ser la renovació de la bocana de Santa Margarida transformant el espai en un amfiteatre per escoltar música i veure les postes de sol a l’estiu amb un pont llevadís per caminar fins a la platja de la rubina.

Per promocionar noves formes turístiques (turisme nàutic, patrimoni cultural, patrimoni arqueològic, turisme cultural) cal més promoció, innovació i inversió des del municipi, la Diputació, la Generalitat i l’Estat.

Si volem mantenir destins atractius i competitivitat del sector…  Innovació i  coordinació, si us plau !

 

Antoni Rodríguez
Regidor del PSC de Roses 

    Print       Email

Doneu la vostra opinió

You might also like...

Olga Simarro

Més que un Mercat

Read More →
%d bloggers like this: