En les tres cartes localitzades es recull la manca de recolzament institucional que Narcís Monturiol va tenir cap al seu invent
El figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885), inventor del submarí Ictineo, es cartejava el 1861 amb nombroses autoritats empordaneses en busca de recolzament per al seu invent.
Unes cartes de les quals l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha localitzat tres datades aquell mateix any, i que van ser consultades pel republicà Josep Puig Pujades per al seu estudi monogràfic sobre l’inventor, segons figura en un petit escrit, i retornades al propietari, Xavier Fages de Climent el 1921, que han aparegut dins de l’embalum de correspondència personal del fons Fages de Figueres.
Les tres cartes, que es poden descarregar a través de l’aplicatiu ‘Arxius en Línia’, recullen per escrit la falta de recolzament institucional que Narcís Monturiol va obtenir pel seu invent, després de les provatures que havia fet a Alacant del primer Ictineu o barco-peix i la seva decepció personal.
El figuerenc va ser cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo. I segons la directora de l’Arxiu Comarcal, Erika Serna, “la seva amistat amb Abdó Terrades el va portar a afiliar-se al Partit Republicà, a exercir de redactor d’El Republicano i a interessar-se pel socialisme utòpic. Va participar en les bullangues de Barcelona dels anys 1842-1843. El govern d’Isabel II es va veure forçat a prometre ajuda, que mai no va arribar, i de fet va introduir tota mena de dificultats tot i el suport de personalitats tan prestigioses.”
