La historiadora Queralt Solé va oferir una xerrada al Teatre de Roses sobre el camp de presoners de la Pelosa
Doctora en Història Contemporània, Queralt Solé, va visitar Roses divendres passat per impartir una conferència dins el cicle ‘Roses, un poble amb molta història’.
Solé va parlar al vestíbul del teatre de Roses del camp de presoners que hi va haver durant la Guerra Civil a la cala Pelosa, reconeixent que hi ha “poques dades sobre aquest camp que va funcionar des de principis de 1938 i en el que hi havia soldats republicans, desertors de l’exèrcit republicà que va desaparèixer el gener de 1939”. Però tot i això va reconèixer que no se sap “els presoners que hi van passar, els presoners que es van escapar, si algú hi va morir, totes aquestes qüestions les tenim a l’aire, és curiós perquè tenim gent, com els nostres avis, que es podrien explicar coses sobre l’existència d’aquest camp i en canvi ha quedat com una nebulosa, un succés molt desconegut”.
I precisament va ser una persona gran la que li va parlar per primer cop a la Queralt del camp de presoners, “un camp que depenia del SIM, el Servei d’Informació Militar de la República”. Però el seu treball d’investigació va començar quan “per casualitat vaig trobar a l’arxiu del Tribunal Superior de Catalunya 89 cartes de soldats de tota Catalunya demanant una amnistia, i aquestes cartes són les que ens han donat moltes pistes sobre el camp de la Pelosa”.
Durant la seva xerrada la historiadora va desvetllar que en alguns llibres va trobar referències al camp de presoners de la Pelosa, com en l’edició de ‘l’Obra completa’ de Josep Pla o ‘Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil’ de l’historiador Francesc Badia, però en ningú es aprofundia sobre l’existència i funcionament.
Queralt Solé va reconèixer que “tenim moltes dades que s’han de recopilar per tenir més informació” i que hi ha tota una sèrie de documentació a l’arxiu de Salamanca “que estic pendent de rebre, i en la qual hi ha, per exemple, un mapa del camp, un registre de presoners, un registre de despeses i informes de com funcionava el camp”.
Amb la informació recopilada la historiadora va escriure un article al 2013 a la revista Afers, fulls de recerca i pensament. Article, a la vegada, que va ser un dels documents bibliogràfics emprats per Enric Matarrodona per parlar a la revista de la Festa Major de Roses 2014 del camp de presoners de la Pelosa. Però després d’aquell article, Solé va arraconar un xic la investigació d’aquest camp fins que “em va trucar l’Ajuntament de Roses per impartir una conferència”, la qual cosa va fer revifar l’interès pels presoners de la Pelosa, tant que “ara estic molt animada” i no descarta explicar en un futur “la història d’aquest camp editat en un llibret”.
La darrera xerrada d’aquest cicle l’oferirà catedràtic d’Història de la Universitat de Barcelona i president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Cassassas, on parlarà de la Mancomunitat i el Catalanisme polític.
Això serà el divendres 12 de desembre.
