Roses és un gran lloc per a viure, millorable en algun aspecte, però un gran lloc. Ni massa gran ni massa petit, amb una façana que mira al sud, assolellats, i suficientment airejats per una tramuntana que, si bé alguna vegada es passa, el més normal és que bufi com pregava el gran poeta empordanès, en Fages de Climent, en la seva poesia-oració: Senyor, … mesureu la tramuntana justa, que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.
Aquest matí, el primer creuer de la temporada, ha entrat a la badia en mig de la boira però al cap vespre ha sortit amb una tramuntaneta suau, de popa. El mar, és per a nosaltres, el prat, la closa i el sembrat.
Un amic em deia, vaig arribar de Salamanca fa més de 30 anys, em va agradar Roses i encara hi soc, vivint i treballant. Em sento afortunat. Uns altres amics, madrilenys, en el viatge de nuvis, camí de Suïssa, per visitar uns familiars, varen voler saber com era un poble que tenia una nom tan bonic, Roses. Els seus fills, tots nascuts aquí, són més rosincs i catalans que ningú. En algun discurs, ben sincerament, he afirmat que “ser rosinc, havent nascut a Roses, no te gaire mèrit, ser-ho, havent nascut en qualsevol lloc del Món però havent triat Roses per a viure no és només qüestió d’intel·ligència, és qüestió de bon gust”. Ho crec així.
Sí que tenim per a millorar i tothom ho pot veure segons les seves pròpies prioritats, i tothom pot dir la seva, però és una evidència que si ens comparem amb altres municipis de l’entorn, de naturalesa i economia semblants, guanyem de carrer.
I cal millorar, no hi ha dubte, i és per això que ens impliquem en la política. Partint del que tenim, en positiu i pensant en millorar el que encara no està a l’alçada. Per contra, és desagradable, sentir o llegir els que parteixen de la base de que tot és negatiu, un desastre o tot fet malament. Acaben oferint-se com a salvadors.
No sé si Roses es pot considerar ciutat però a mi m’agrada defensar el qualificatiu de poble. Aquesta definició implica un més alt grau d’humanitat. De coneixença. Prou que s’ha crescut molt, massa en poc temps, però convé esforçar-nos en mantenir la idea que encara ens podem arribar a conèixer tots i, Déu ni do, el que aconsegueixo personalment.
M’agrada, quan tinc ocasió, preguntar, d’on vens? i … Tan gran com és el Món, com és que has triat Roses?. Sorpreses, tantes com vulgueu. Marroquins que expliquen on vivien, costums i família. Veneçolans amb qui parlo de la política, pobre política la del seu país i francesos que em presenten la família, de visita. Orgullosos. I em sento feliç, a Beas, sentint molts dels que hi tornen periòdicament, com defensen, entusiasmats les virtuts del “seu altre poble”, tot i que, amb la rialla sota el nas, et diuen, “eh!, que Rosas es mucho major!”.
No l’encerten els que, per a fer-se veure, s’esforcen en trobar defectes a Roses, no és un bon presagi. Com va passar el 2007, tenen vocació de “salvadors” i, Déu ens guard dels salvadors. La gent, els pobles, es salven sols. No calen messies.
Roses va fer el traspàs entre el segle XX i el XXI, amb serveis i infraestructures més pròpies de ciutat que de poble. Dues llars infantils, cinc escoles públiques i un institut, dos camps de gespa, dos pavellons i una piscina. Biblioteca i teatre. Dos casals de jubilats i un geriàtric, són molt per a un poble. 5 km de platja i 7 quilòmetres de passeig de mar, més 15 km de camins de ronda, més un port esportiu. Són molt per a un poble. Amb un casc i 18 urbanitzacions que apleguen 170 km de carrers, voreres, enllumenat, aigua i desaigües, a tots i 45 km2 de terme, un 80% dins dels dos parcs naturals, Aiguamolls i Cap de Creus. Molt per a un poble. I 80.000 persones per a atendre, de juny a setembre. La nostra és una realitat molt complexa.
I ens en sortim per que tenim la sort de comptar amb gent amb vocació i capacitat, des de fa vint anys. El equips que he presidit i el que ara acompanyo, amb força renovada i empenta juvenil, disposats a continuar treballant en positiu. Superant les limitacions pròpies i les de país, amb ganes i eficàcia provada. Avui, Roses compta amb els millors serveis i la vida ciutadana transcorre dins la via de la normalitat i les oportunitats estan per sobre de les de l’entorn.
I, per a continuar en positiu, ara convé tornar a fer un pas endavant, cal convertir la idea de Roses, poble de qualitat en una realitat, la del Segle XXI, donant suport qui garanteixi el progrés des de la realitat.
Gràcies.
Carles Pàramo i Ponsetí
Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Roses
Diputat a Corts per Girona
