Els pescadors de Roses tripliquen el nombre de juvenils de lluç amb una iniciativa pionera al Mediterrani

El Pla d'autogestió del lluç de Roses

Un moment de la presentació dels resultats del Pla d'autogestió del lluç de Roses

Els resultats són fruit de la reserva de pesca que els pescadors de Roses van establir, per iniciativa pròpia, ara fa tres anys

El Pla d'autogestió del lluç de Roses
Un moment de la presentació dels resultats del Pla d’autogestió del lluç de Roses

Els pescadors de Roses han aconseguit triplicar el nombre de lluços juvenils en una en una  zona vedada de pesca situada en el calador conegut com El Segon, al Golf de Roses.

Així es desprèn dels resultats de l’estudi que investigadors de l’Institut de Ciències de Mar (ICM) van portar a terme en l’esmentat, i que van presentar ahir a la Confraria de Roses la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret; el president de la Confraria de Pescadors de Roses i president de la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, Antoni Abad; la cap del projecte i biòloga de l’Institut de Ciències de Mar, Laura Recasens, i el cap del Departament de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar, Joan B. Company.

“Durant un any, del març de 2015 al març de 2016, hem pescat tant al calador protegit com en zones no protegides per poder fer la  comparativa, i val a dir que nosaltres mateixos ens vam sorprendre ja que hem pogut comprovar que hi havien tres vegades més lluços petits al calador vedat que no pas en altres zones”, va afirmar Recasens.

Unes conclusions fetes per la científica d’aquesta iniciativa realitzada pels pescadors de Roses, que és el model de la política pesquera que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), basat en els plans de cogestió i la coresponsabilitat entre els diferents agents, que va ser definida per la consellera com “un cas d’excel·lència tant pels resultats de la feina que s’ha fet aquí durant els darrers tres anys, com pel model, la capacitat i la iniciativa del sector pesquer de Roses, un nou model pesquer català que s’inspira en aquesta mena d’experiències, que neixen del propi sector i que tiren endavant en col·laboració amb el món científic”.

Projecte pioner

El pla es remunta a l’any 2013, quan la Confraria de Pescadors de Roses, per iniciativa pròpia, va acordar deixar de pescar amb qualsevol tipus d’ormeig en una superfície d’uns  50 Km2 i una fondària mitjana de 130 a 140 metres, amb l’objectiu de protegir els juvenils de lluç, quan “ens vam adonar que pescàvem un lluç que no arribava o si o feia era per ben poc a la talla comercial ni arribava a la seva primera maduresa sexual, és a dir, no trèiem cap rendiment i vam decidir posar solució, però va ser molt dur perquè no tothom estava d’acord en posar en veda un calador, però finalment els resultats ens fa estat molt contents”, va explicar Antoni Abad.

L’estudi per avaluar els efectes d’aquest vedat s’ha basat en el seguiment de la reserva  des de l’1 de març del 2015 fins el 31 de març de 2016, i s’ha fet amb ajuts del Fons Europeu per a la Pesca, gestionats a través del DARP. Aquest estudi científic  ha permès detectar un nombre de juvenils de lluç molt superior dins la zona protegida, en relació a l’àrea no tancada.

Els biòlegs han pogut comprovar que hi ha una major abundància i biomassa de totes les categories dins l’àrea tancada, especialment dels lluços petits per sota de la talla legal de captura (20 cm), ja que dins del calador protegit s’ha trobat una mitjana de 1.470 individus/km2, per bé que a la zona oberta a la pesca n’han aparegut tres vegades menys (572 individus/km2) .

Aquest increment d’abundància i biomassa s’ha donat  també a altres espècies com la bruixa, el moll, el rap i les espardenyes (en concret, una mitjana de 5.410 individus/km2 al calador protegit front dels  2.851 individus/km2 a la zona oberta a la pesca). A més,  s’ha vist que la zona protegida actua com a refugi per a espècies vulnerables com el penegal, les rajades i els crancs ermitans, que pràcticament només es troben en aquest indret.

Seguiment durant un any

L’observació de la reserva durant un any també ha permès comprovar els beneficis sobre les espècies dites “acompanyants”, que es troben en el mateix hàbitat, i en la recolonització i restauració de l’hàbitat. El mostreig s’ha fet de forma mensual a bord d’una barca de pesca d’arrossegament del port de Roses. A cada jornada de mostreig s’han fet quatre pesques: dues dins del calador protegit i dues en una zona de pesca propera de característiques similars.

Un cop sobre la barca, els científics han enregistrat el nombre, pes i talla de totes les espècies comercials que acompanyen el lluç. Posteriorment, els lluços han estat traslladats als laboratoris de l’ICM a Barcelona on s’hi ha fet anàlisis biològiques més acurades.

Un model de gestió de referència

Les mesures de veda implantades pels pescadors de Roses han demostrat tenir un efecte positiu en la recuperació del lluç i de les altres espècies dins l’àrea protegida, tant en nombre d’individus com en biomassa. És el que es coneix com a “efecte reserva”. Els investigadors asseguren que ara cal valorar l’abast de l’exportació d’aquesta biomassa fora de la zona de protecció, així com l’efecte beneficiós en les captures comercials.

Els bons resultats d’aquesta iniciativa han dut la Confraria de Pescadors de Roses  a plantejar-se l’extensió d’aquesta mesura de protecció a altres sectors del calador on també es detectin concentracions rellevants de juvenils de lluç.

El pla pilot de Roses és un exemple del model de la política pesquera que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, basat en plans de cogestió i coresponsabilitat entre pescadors, científics i Administració, i que ja s’estan aplicant també en relació a la gamba, al canyó de Palamós, el sonso i la pesca d’invertebrats amb dragues. L’objectiu és estendre i implantar aquest model, amb caràcter general, a tot Catalunya i amb aquest objectiu el Govern de la Generalitat ha impulsat el nou Decret de Governança de la Pesca Professional a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *