Pintures i escultures de Bonaventura Ansón i Emili Biarnés, al Celler Espelt

Celler Espelt

Obra de Bonaventura Ansón

La mostra s’inaugura aquest proper divendres,  29 de novembre

La directora de la Fundació Valvi, Maguí Noguer, presentarà, aquest divendres, una nova exposició de la temporada tardor-hivern 2013 que l’Espai d’Art del Celler Espelt, de Vilajuïga. En aquesta ocasió és una mostra de pintures i escultures amb un duet d’artistes que treballen les dues matèries i ens presenten les seves darreres creacions a la exposició que s’inaugurarà a partir de les 8 del vespre.
Els artistes que ens presenten les seves pintures i escultures són Emili Biarnés i Bonaventura Ansón, una mostra que es podrà veure a l’Espai d’Art del Celler Espelt fins el diumenge, 15 de desembre, en l’horari habitual d’obertura al públic.
Emili Biarnés

Celler Espelt
Obra d’Emili Biarnés

Nascut a Barcelona, resideix des de fa temps a Cervià de Ter, on té instal·lat el seu estudi taller. Els seus inicis en el món de l’art es remunten cap a mitjans dels anys 70, quan estudia Disseny Industrial a l’Escola Llotja, de Barcelona i els posterior anys amb la realització de cursos monogràfics de ceràmica. L’any 1987 va crear el seu propi obrador a Sant Pere de Torelló, i des del 1991 resideix i treballa a Cervià de Ter, des d’on desenvolupa un treball propi de creació, investigació i recerca al voltant de les formes i els esmalts ceràmics. El tret característic actual de les seves obres són les ceràmiques elaborades amb fang vermell cuita a 1040ºC combinat amb la utilització, -segons les obres-, del torn, planxa,etc. I amb el llustrat metàl·lic contemporani –carbonacions-, engalbes i esmalts propis. Es tracta de sèries curtes i peces úniques. La seva obra és present en diferents poblacions i en publicacions especialitzades. Al llarg de la seva carrera ha realitzat diferents exposicions tant al nostre país com a Bèlgica, Holanda, França, Alemanya, França, UK, etc.
L’artista mateix ens diu: ”Visc la ceràmica amb fascinació i obsessió. Em fascina el llenguatge de la terra, la capacitat del foc per definir la forma i el temps. M’obsessiona ser un element més d’aquest magma, aconseguir una empremta temporal, intervenir….Ser allà on es troben l’ull com a lent objectiva,la ment com a pantalla subjectiva”.

Bonaventura Ansón

Celler Espelt
Obra de Bonaventura Ansón

Pel que fa a Bonaventura Ansón, artista autodidacte nascut a Tossa i resident des de fa anys a Girona, es va iniciar en el món de l’art l’any 1967, participant en premis, concursos i exposant per diferents ciutats de l’Estat. Uns anys més tard, el 1976, s’instal·la a París on viu durant alguns anys i realitza un curs de gravat a la “Cité International des Arts”. És a partir de l’any 1980, quan viatja a Carrara on comença la seva obra escultòrica en marbre i quan -tot i no abandonar la pintura-, el seu treball artístic es dirigeix majoritàriament cap a l’escultura, no només en pedra sinó també en altres materials com el bronze, la fusta, la forja en ferro i l’acer corten. A la dècada dels 90, surt a la llum una obra nova amb la reflexió del pas del temps: les “Ampolles buides”. Amb aquesta motivació, l’artista fa una reflexió profunda sobre com la vida s’esmuny sense que, tantes vegades, en prenguem consciència. A partir del començament del nou segle, ja en els 2000,  les seves escultures agafen com a tema “El mar”. Realitza nombroses exposicions i simpòsiums a Itàlia i té obres públiques en diferents ciutats. L’any 2004 inicia un canvi en els materials utilitzats fins aquell moment i afegeix un nou element en les seves escultures: el metacrilat al que considera molt adient per a plasmar la seva nova obra. Així doncs, aquest material el veiem barrejat amb la fusta, l’acer, el marbre i també sol. En els últims anys, ha treballat sobre el tema genèric de la llibertat, no només en l’aspecte físic, sinó que, prioritàriament, l’interès s’ha dirigit a la llibertat del pensament i en la filosofia del nostre interior.
Presenta ara, a l’Espai d’Art del Celler Espelt, els primers treballs d’aquesta temàtica: la banalitat de tot allò només matèria.