A Roses existeixen persones que pateixen autisme i les seves mares van voler fer-ho públic ahir, Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Autisme
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 18 de desembre de 2007 que el dia 2 d’abril seria el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Autisme. I a Roses hi ha dues associacions que tenen cura dels discapacitats, Tramuntanets i FADIR.
Dues entitats en les que “hi ha mares que tenim fills amb autisme i ens ha semblat que a Roses havíem de fer alguna cosa per conscienciar a la societat que l’autisme està molt present entre nosaltres”, va afirmar la Secretària de Tramuntanets, Soraya Giménez, la qual va destacar que “l’autisme està present entre nosaltres, no és un malaltia anomenada rara, ja que la que pateixen 1 de cada 150 persones”. I una malaltia es considera rara quan afecta, segons la Comissió Europea de Salut Pública, a 1 de cada 2.000 persones.
I per commemorar aquest Dia de Conscienciació sobre l’Autisme una cinquantena de persones congregades a la plaça Catalunya de Roses van llençar globus blaus a l’aire.
Soraya Giménez, impulsora de l’acte va destacar que amb aquesta iniciativa “es vol enviar el missatge que l’autisme no és un món apart, està dins d’aquest món i hem d’ajudar i conscienciar-nos que l’autisme existeix i a Roses en tenim d’alguns casos”.
Què és l’Autisme?
L’autisme és un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials.
Paral·lelament, el desenvolupament també es veu interferit per la presència d’interessos restringits inusualment forts, comportament repetitiu i dificultats per afrontar canvis inesperats. El terme espectre es refereix a una àmplia gamma de símptomes, habilitats i nivells de discapacitat que poden presentar les persones que el pateixen.
Les causes del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) són de base genètica, però possiblement associades a factors ambientals que interactuen amb aquestes. Els canvis del patró de desenvolupament del cervell són evidents als dos anys, però possiblement ja es reflecteixin en edats més primerenques.
En l’actualitat, es reconeixen dos grans subgrups:
1) L’autisme clàssic es caracteritza per una escassa interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal, activitats i interessos greument limitats i repetitius. Està associat a dificultats d’aprenentatge (QI per sota la mitjana) i retard en l’adquisició del llenguatge.
2) La síndrome d’Asperger comparteix característiques amb l’autisme, però sense les dificultats d’aprenentatge associades (QI en la mitjana o superior a la mitjana) i sense cap tipus de retard de llenguatge.
Els canvis proposats en el DSM-V uneixen aquests subgrups sota l’únic epígraf de Trastorn de l’Espectre Autista. La proposta afirma que els símptomes representen un contínuum que va de lleu a sever, més que un simple diagnòstic de “sí o no”. Els criteris per al diagnòstic del trastorn especificaran un rang de severitat, descrivint el desenvolupament de la comunicació social i d’altres comportaments cognitius i motors rellevants.
És un trastorn del desenvolupament cognoscitiu que es manifesta des de la infantesa i que està caracteritzat per la soledat i el desig obsessiu d’invariància; obtinguda a partir de rutines, conductes repetitives i temes d’interès molt reduïts. Pot ocasionar a la persona malalta dificultats en la modulació de les relacions socials i l’expressió de l’empatia.
Un de cada 155 nens presenten un trastorn de l’espectre autista. Els homes tenen quatre vegades més probabilitat de presentar-lo que les dones, però sovint aquestes el pateixen més severament que ells. Trastorn psicòtic precoç, propi de la primera infantesa, que es manifesta abans dels dos anys i mig, caracteritzat pel retraïment afectiu, ruptura de contacte amb la realitat i desinterès cap al món exterior. L’origen d’aquest trastorn pot ésser orgànic, possible immaduresa de les neurones. Afecta especialment el pensament, si bé la conducta també manifesta la qualitat personal i hermètica de la vida del subjecte.
L’autisme, més que un problema que afecta una persona, és un trastorn d’incapacitat que afecta tota la família. La cura que requereix un nen o una nena amb autisme és molt exigent per a la família. Els pares estan exposats a múltiples reptes que tenen un impacte fort en la família (emocional, econòmic i social).
