Loading...
You are here:  Home  >  Actualitat  >  Current Article

Roses es concentra en contra del judici als presos polítics catalans demanant justícia en la sentència

Per   /   13/06/2019  /   No Comentat

Concentració convocada per l’ANC i Òmnium Cultural arreu de Catalunya

Moment de la concentració d’ahir a Roses en contra del “judici polític”

Ahir dimecres, 13 de juny, va quedar vist per a sentència, després quatre mesos i 52 sessions, el judici per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.  

I ahir a Roses es va portar a terme una concentració, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural en contra d’aquest “judici polític i per demanar que hi hagi justícia i la sentència sigui l’absolució dels nostres representants polítics i socials”, va afrmar Imma Carrion, la coordinadora de la secció local de de l’ANC, Roses per la Independència, la qual va llegir, conjuntament amb l’alcaldessa en funcions, Montse Mindan un manifest (reproduït a sota) amb el títol “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret”.

En acabar la lectura, Mindan va demanar als presents un fort aplaudiment per als presos polítics, finalitzant l’acte amb la cantada de l’himne nacional de Catalunya i crits de “Llibertat” i “Independència”.

“Llibertat: L’Autodeterminació és un dret”

Tot just fa 4 mesos vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid per afrontar un judici que ja hem denunciat des del primer dia que no tindria garanties; un judici que no hauria ni d’haver començar perquè suposa una vulneració flagrant dels drets fonamentals. La instrucció està plena d’irregularitats i això ha situat des del primer dia els encausats i les encausades en una situació total d’indefensió.

Avui, que el judici a l’1-O, un autèntic judici a la democràcia, ha quedat vist per a sentència, constatem que, efectivament, ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. L’1 d’octubre del 2017 va ser l’exercici de desobediència civil més important de l’Europa moderna. La desobediència sempre pacífica és un deure davant l’autoritarisme d’un estat anèmic de democràcia. Ha estat i serà un instrument imprescindible en la conquesta i consolidació dels drets i llibertats al llarg de la història i per a transformar la societat. No ho oblidem mai: una llei, pel fet de ser llei, no vol dir que sigui justa i tenim el dret a oposar-nos a aquelles lleis que considerem injustes. No ens penedim de res del que vam fer i ho tornarem a fer tants cops com calgui.

En 4 mesos de judici les acusacions no s’han mogut ni un mil·límetre. Es van inventar un relat i l’han mantingut fins al final. Sense matisos i sense fissures. 52 jornades de judici i no han estat capaços de posar damunt la taula ni una sola prova de la suposada violència que es va viure a Catalunya la tardor de 2017. No han estat capaços perquè senzillament no existeixen. MAI HI HA HAGUT VIOLÈNCIA A CATALUNYA! Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides que s’han dit en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats: rebel·lió, sedició i malversació.

I nosaltres estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança. I no ho diem només nosaltres. Al llarg d’aquests 4 mesos pel Suprem han passat un centenar d’observadors internacionals dels 5 continents, des del Regne Unit a Austràlia, passant pels Estats Units, Argentina, Nigèria, Palestina i l’Iraq, han assistit atònits al que estava passant dins la Cort Suprema espanyola. Persones amb una més que avalada trajectòria en el camp de l’observació, han constatat que som davant un judici polític, que no s’ha tractat per igual totes les parts, i han comprovat en la seva pròpia pell com s’ha menyspreat els presos i les preses, encausades, exiliats i exiliades, i les mil persones ferides durant l’1-O, entre d’altres.

Per això, tornem al carrer per denunciar aquest atac sense precedents als drets fonamentals i dir que no renunciarem a protestar pacíficament davant la injustícia. La unitat d’Espanya no està per sobre dels drets fonamentals que protegeix la mateixa constitució. Aquest Estat vol ciutadans submisos però avui tornem a demostrar que som ciutadans crítics i que davant la repressió, la resposta és la fermesa. Els drets fonamentals no es toquen i no renunciarem a res: tampoc al dret a l’autodeterminació. El judici del Suprem és un atac a la democràcia: les 12 persones jutjades no han comès cap delicte. Votar no és delicte i organitzar un referèndum no és delicte. L’autodeterminació és un dret; manifestar-se és un dret; la llibertat d’expressió no pot ser mai jutjada ni condemnada. Volen fer-nos por, volen que ningú mai més torni a intentar qüestionar el sistema establert, el seu sistema. Volen impedir qualsevol via política que posi en qüestió la unitat d’Espanya.

Som un poble de pau. A poc a poc, les veritats afloren i deixen en evidència davant del món la injustícia espanyola. Cada vegada més aïllada i tancada en ella mateixa, fins i tot avui, any 2019, aquesta justícia és capaç de seguir considerant un cap d’estat el dictador Francisco Franco, ignorant el govern republicà. Una justícia que prefereix anar de bracet amb l’extrema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, les Nacions Unides han demanat també la llibertat dels presos polítics.

L’ONU ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I l’Estat espanyol, com si sentís ploure: actua com un estat totalitari i nostàlgic del passat. Ha convertit el judici en un instrument per perseguir la dissidència política: l’independentisme i el dret a l’autodeterminació. Per fer-ho, no ha tingut cap escrúpol i ha violentat les lleis i les institucions.

I sí, les Nacions Unides també recorden a l’Estat espanyol que, segons la seva legislació, organitzar un referèndum NO és delicte. No els pugen les colors quan l’ONU titlla el tribunal de parcial, ni quan afirma que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit drets com les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics, fins i tot si això suposa repressió, presó, exili, confinament durant un any en un municipi??? No oblidem a ningú, estem tots en la mateixa lluita.

Un Estat democràtic hauria d’estar preparat perquè se’l qüestioni i l’Estat espanyol ha demostrat sobradament que no ho està. Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.

Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix i és llarga. Avui ens ha tocat a nosaltres, però aquesta repressió no té noms ni cognoms: ens afecta a totes i tots. No podem esperar més: necessitem una estratègia unitària. Davant la repressió, tots els demòcrates junts. Només així aturarem la repressió i farem respectar el dret a l’autodeterminació.

Aquest judici ha assegut 12 demòcrates al banc dels acusats. Són només la representació de milers i milers de ciutadans que volen decidir democràticament el seu futur, que es volen manifestar, que tenen tot el dret del món a expressar-se sense que cap estat els persegueixi per com pensen. Cal l’anul·lació d’aquest judici! Perquè aquest judici pot ser un punt d’inflexió en la història: si la sentència no és absolutòria, crearà jurisprudència i marcarà un precedent que posarà en perill tots els moviments socials a Catalunya, però també a l’Estat espanyol i a tota Europa. Tenim, però, esperança. Com ha passat amb el dictamen de Nacions Unides, els tribunals internacionals acabaran condemnant l’Estat espanyol per aquest intent barroer de convertir drets en delictes. I fent-ho, reforçaran la causa de la nostra llibertat.

    Print       Email

Doneu la vostra opinió

You might also like...

IV Duatló Rural de Fortià

IV Duatló Rural de Fortià

Read More →
%d bloggers like this: