La Vila de Roses i al capital de la demarcació de Girona van commemorar de manera, pràcticament simultània, el Dia Internacional de les Dones. A la Vila Rosinca, l’integrant del Grup de Teatre de Roses, l’Anna Vicens, va procedir a la lectura del Manifest Institucional, i a Girona la periodista musical, l’Helena Morén, va pronunciar la conferència “25 veus femenines”
L’acte institucional per commemorar el Dia Internacional de les Dones a Roses es va celebrar a la sala Z de la Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives. Un acte presidit pel regidor de Cultura i Serveis Socials, Marc Danés, a on l’actriu rosinca Anna Vicens va ser l’encarregada de llegir el Manifest Institucional. Una lectura que es va portar a terme en el marc de l’exposició “La lluita per l’oportunitat de viure”. Una mostra que representa “un llibre fet d’imatges i de textos a través dels quals reconstruïm alguns episodis de la vida de les dones durant un període històric que abasta des del 1931 fins al 1978”, s’explica a la introducció del catàleg de l’exposició.
En definitiva, és un recorregut del paper de la dona en el període que abasta la segona república, la guerra civil, el franquisme i l’arribada de la democràcia, que es podrà visitar fins al proper 15 de març.
A l’acte, portat a terme ahir al vespre, hi van assistir, també, les regidores d’Urbanisme, Sílvia Ripoll, d’Educació, Sílvia Useros, la d’Esports i Joventut, Anna Jorquera i els regidors de Seveis Públics, Josep Mª Mas Blanch i de Promoció Econòmica, Ambrosio Martínez.
La periodista musical Helena Morén reivindica la veu de les dones i destaca el seu paper en la música catalana
I de manera pràcticament simultània a l’acte de Roses es va commemorar el Dia Internacional de les Dones a Girona. De manera unitària, la Delegació del Govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona per commemorar el Dia Internacional de les Dones ho van fer, ahir al vespre, a l’Auditori Josep Irla de l’Edifici de la Generalitat.
La periodista musical Helena Morén var pronunciar la conferència que sota el títol “25 veus femenines” ha posat de relleu l’empremta i el llegat musical de les dones en el món de la música a Catalunya. Morén, cap de redacció de la revista Enderrock, va afirmar “que la necessitat d’alliberament de la dona encara perdura i per això cal escoltar no només les intèrprets del passat, sinó també del present”. A més, va deixar palès el gran salt quantitatiu i qualitatiu que han protagonitzat les dones cantants en els darrers anys, i va defensar la idea que cal reivindicar la veu de les dones.
Abans, l’empresària gironina Montse Argelaguet, igual que Vicens a Roses, va fer la lectura del Manifest Institucional. L’acte va finalitzar amb l’actuació musical de la jove cantant i músic de Torroella de Montgrí Rosa Pou, que va interpretar dues peces musicals: Ànima de càntir i Tirallonga de monosíl·labs.
A la commemoració de la capital gironina hi van assistir el seu alcalde, Carles Puigdemont, el president de la Diputació, Joan Giraut, la directora dels Serveis Territorials de Governació, Isabel Muradás, i la coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones, Fina Surina, entre d’altres.
Declaració Institucional del 8 de març de 2013, Día Internacional de les Dones
El nostre país viu avui un moment històric excepcional, una etapa basada en el principi democràtic del dret a decidir. I aquest 8 de març, el Govern de la Generalitat, vol ser part d’aquest anhel col·lectiu, i contribuir-hi amb l’esbós d’un futur que necessàriament s’inscriurà, també, en femení.
La història que es coneix, aquella que s’ensenya a les escoles i es llegeix en els llibres, és el compendi de milions de vides humanes: experiències, anècdotes, encerts fortuïts, coincidències funestes i imprevistos planificats. La història s’escriu obviant els petits episodis quotidians, però existeix en el present, en la història que ens ha tocat viure, una experiència en primera persona. La nostra, la vostra i la d’aquells i aquelles que ens van precedir i dels que vindran després.
Les dones som protagonistes d’aquest present històric que ens empeny amb ànsia davant la possibilitat de transformar estructures obsoletes per poder edificar damunt de pilars sòlids aquest nou país i, al mateix temps, ens enfronta al repte diari d’un context econòmic ple de dificultats i incerteses. Les dones tenim el ferm propòsit -perquè així ho fem cada dia- de treballar perquè la qualitat de la vida humana no es malmeti i de situar en el centre de l’agenda política institucional aquest treball imprescindible. Per aconseguir-ho, requerim de les institucions públiques, i també de les privades, un gest de complicitat que alliberi d’obstacles la cursa del dia a dia.
Si ens fixem en les estadístiques, podem interpretar que les dones catalanes desitgen trobar la fórmula per conciliar la vida laboral i la vida personal i familiar, una ambició que persegueix harmonitzar la realitat quotidiana de la vida humana en totes les seves etapes i facetes.
I malgrat els obstacles que aquesta decisió ens representa, fem el possible i l’impossible per equilibrar ambdós móns: públic i privat. Som expertes en transitar d’un lloc a l’altre i concertar la vida, amb tots els seus imprevistos, amb la rigidesa d’un mercat de treball que no cedeix espais nous i que amb la seva inflexibilitat dificulta el tomb que el canvi de segle demana.
Aquest 8 de març no volem parlar només d’estadístiques, tampoc volem fixar-nos, exclusivament, en les quotes de representació, que tal com evidencia la realitat no són suficients per traslladar el talent i la participació de les dones a l’esfera pública. Aquest 8 de març el que volem des del Govern de la Generalitat és plantejar-nos un interrogant de futur, un interrogant que plantegem a tots aquells estaments que tenen en aquest moment la possibilitat de decidir si la nova Catalunya serà una societat on dones i homes conviuran en un mateix ordre de sentit i de valor. Perquè aquest 8 de març volem posar damunt la taula la necessitat d’imprimir en les pàgines inaugurals d’aquest nou principi el talent que cada dia les dones aportem a la vida pròpia i a la dels altres.
Aquesta no és una ambició petita, per això es necessita la complicitat de tothom. En especial la de les dones més joves, aquelles que just en aquest impàs històric inicien la trajectòria adulta i intenten incorporar-se al mercat de treball. La seva convicció, la seva fermesa, el seu compromís són el nostre llegat i la nostra esperança.
Moure la inèrcia de rutines i costums ancestrals pot semblar-nos utòpic, però per poder virar cap al canvi ideal és del tot imprescindible creure-hi i enfrontar-s’hi. Que aquest viratge sigui possible, que sumem totes i tots en la construcció d’un país més lliure i just. Aquest és el desig d’aquest 8 de març de 2013 i aquesta és la direcció en la qual volem fer avançar Catalunya per tal que esdevingui, també, un exemple en la consecució d’un país que es defineixi també en femení.
