L’Ajuntament de Roses ha patit un fort contratemps en veure’s obligat a pagar 2,2 milions d’euros d’indemnització a causa de la sentència desfavorable pel cas Royal Marine. No és la primera vegada que això passa a Roses ni aquest és l’únic municipi que ha patit situacions semblants. Els ajuntaments tenen, en l’urbanisme, una activitat d’alt risc, motivada, en gran part, per les incongruències del marc legal.
El procés judicial està tancat i, tot i que la sentència ens és desfavorable, disposa, però, d’un punt positiu important, cap dels jutges o magistrats que hi han intervingut, ni tampoc el fiscal que fa pocs dies ha ordenat arxivar la denúncia interposada amb tan mala fe contra l’alcaldessa, Mindan, han trobat cap indici de conducta delictiva entre les persones implicades, funcionaris, polítics o promotors. Un punt molt important però que ens aboca a una pregunta: si ningú és culpable de res, com és que l’Ajuntament ha hagut de pagar aquesta xifra tan important? Una pregunta que no pot quedar sense resposta.
Ha quedat clar que la, mal dita, comissió d’investigació municipal no ha estat capaç de consensuar un acord mínimament rigorós i objectiu. Amb total respecte a les persones, no es pot demanar objectivitat en les conclusions d’una comissió política en què es barregen els interessos partidistes amb les inevitables fòbies i fílies personals i en què, a més, els actors estan mancats de necessària formació acadèmica que els habiliti per tractar un cas tan complex l’estudi del qual requereix saber, i molt, d’urbanisme i dret administratiu. Cal tancar el cas i cal fer-ho aclarint qualsevol dubte sobre les responsabilitats personals de tècnics, electes i promotors i això només ho pot fer una comissió, professional i independent, capaç d’auditar tot l’expedient en el seu vessant ètic i de bon govern. Un expedient que disposa de milers de folis, que implica fins a quatre consistoris i governs municipals diferents al llarg de dotze anys i amb una complexitat urbanística en què ens trobem amb una primera llicència donada amb el PGOU de 1993, una denúncia que apareix en el decurs de la redacció del POUM del 2007, fet que brinda una gran oportunitat en la defensa però que el govern del 2007 estronca prorrogant la seva aprovació definitiva fins al 2010, i, per acabar, amb un complicat conveni pel pagament de la indemnització, redactat sota control judicial però que tot i haver estat aprovat, per activa o per passiva, per la totalitat de l’actual consistori, genera una denúncia per la via penal.
El poble de Roses no vol saber ni de discussions ni de tàctiques o estratègies polítiques, demana explicacions, senzilles, professionals i independents i als electes ens cal complimentar la seva petició. Som els primers interessats.
Carles Pàramo
Regidor d’Urbanisme i Medi Ambient de Roses
