El Centre de Fauna dels Aiguamolls de l’Empordà comença un nou projecte per a la conservació de la biodiversitat a l’espai natural empordanès
Aquest projecte és possible gràcies a un ajut de la Fundació del Zoo de Barcelona, que ha concedit a la IAEDEN.
L’objectiu d’aquest estudi és fer una aproximació a l’estat de conservació de les poblacions d’amfibis, especialment els tritons, i determinació de la presència del fong Bd (Batrachochytrium dendrobatidis) al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
Els amfibis són un grup d’animals que han patit una greu davallada a nivell mundial i moltes de les seves espècies es troben en perill degut a diversos motius com la pèrdua de punts d’aigua (assecament d’antics abeuradors i basses de pagès), mala qualitat d’aigua, manca de pluges, augment global de la temperatura o brots epidèmics de malalties. És per això que part dels esforços d’aquest estudi també aniran destinats a buscar la presència del fong Bd a les basses estudiades. Aquest fong pot afectar els amfibis i arribar a causar la baixa de poblacions senceres. Amb els resultats d’aquest estudi s’espera aconseguir més eines que ajudin a la conservació de granotes, gripaus i tritons, animals molt valorats a les nostres terres, sobretot a les nits d’estiu on mantenen a ratlla les plagues de mosquits.
Segons els últims censos realitzats fa alguns anys a través del SAC (Seguiment d’amfibis de Catalunya), sembla que algunes de les espècies més abundants i amb presència en més diversitat d’hàbitats són la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Pelophylax perezi) i el gripau corredor (Bufo calamita). Sembla que el tòtil comú (Alytes obstetricans) també es present en àrees més perifèriques del parc, i en zones conreades s’hi pot trobar la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), el gripau comú (Bubo bufo) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes). La granota pintada (Discoglossus pictus), espècie introduïda a la península ibèrica, també la podem trobar en diferents punts del parc natural. Pel que fa als urodels, el tritó palmat (Lissotriton helveticus) es considera pràcticament extingit als Aiguamolls de l’Empordà, malgrat hi ha indicis que anys enrere hi havia estat molt abundant. Als canals, pous i zones entollades entremig de conreus també s’hi va trobar el tritó verd (Triturus marmoratus), actualment però, no es tenen cites d’aquesta espècie.
Les accions a realitzar són:
- Durant el mes de març es realitzaran prospeccions als parc dels aiguamolls per a la localització dels punts d’aigua permanents i possibles temporals més adients per mostrejar
- Durant els mesos d’abril i maig es delimitaran transsectes de mostreig amb trampeig no agressiu. D’aquesta manera es podran capturar els exemplars adults d’amfibis, marcar i prendre’n mostres.
- Mentre es fan els transsectes es realitzarà el seguiment amfíbic general. Es faran mostrejos diürns i nocturns per cada una de les àrees delimitades seguint la metodologia del SAC (Seguiment d’Amfibis de Catalunya). Es realitzaran censos visuals i auditius pels adults i es mostrejaran les larves amb salabre.
- Per detectar la presència del fong Bd a les poblacions d’amfibis estudiades, es farà un anàlisis Rt-PCR del mucus recol·lectat seguint les tècniques descrites a Hyatt et.al., 2007 i Boyle et.al., 2004. També es prendran mostres per Bd d’aquells animals trobats de manera espontània morts o malalts a la zona d’estudi.
