Edgar Tarrés presenta la seva primera novel·la, ‘Quan el silenci crida’, 18 anys després d’haver-la començat a escriure-la
Els descobriment de la consciència. Cadascú de la seva. Fins aquí és on vol transportar l’Edgar Tarrés al lector de ‘Quan el silenci crida’, la seva òpera prima que va presentar dimecres a la Biblioteca de Roses, en un Espai Z ple a vessar.
I aquest descobriment de la nostra consciència s’arriba després de fer un viatge “per la història d’un jove professor universitari que porta una vida bastant destralera i sense sentit, i que arran d’una aventura molt gran que viurà es descobrirà així mateix”, va desvetllar l’autor.
‘Quan el silenci crida’ “no és pas “un llibre d’autoajuda” com molta gent pot pensar coneixent a l’Edgar, “tot i que es tracten temes que per mi són importants de cares al creixement humà”, ja que a l’autor l’agrada ajudar als demés, com ho demostra amb els malalts i familiars de la Fundació Roses Contra el Càncer mitjançant les seves sessions de so teràpeutic.
No és un llibre d’autoajuda, sinó “una novel·la, que al contrari de les seves sessions de so que són lentes, és ràpida, d’una lectura ràpida i això, tractant-se d’una novel·la, és bo”, va assenyalar el filòsof Jordi Pigem, encarregat de presentar el llibre tot i reconeixent que “no he tingut temps de llegir-lo”.
Una novel·la que va començar a escriure fa temps, molt de temps, tant com “fa 18 anys, i durant aquest temps ha anant canviant, desenvolupant-se fins al darrer any, que mitjançant l’experiència de les sessions de so he anant lligat la història per anar-la acabant”.
‘Quan el silenci crida’, editada per Sonido Alquímico, explica la història d’un jove antropòleg que veurà transformada la seva vida a partir d’un llibre i dels personatges amb què es va trobant a través dels seus viatges. La novel·la es divideix en tres parts, en tres espais i etapes històriques, que es relacionen al llarg de la narració: el temps actual, l’època abbàssida -a principi del mil·lenni- situada a Bagdad, Samarcanda i la ruta de la seda, i el moment de la invasió xinesa al Tibet on s’endinsa en el budisme.
‘Quan el silenci crida’, una novel·la amb “la que vull que la gent s’ho passi bé”, va assenyalar el seu autor.
