Dilluns, 4 de juliol van començar els treballs arqueològics al Castrum Visigòtic que es portaran a terme fins al 15 de juliol.
Al voltant d’una quinzena de persones, entre arqueòlegs i alumnes d’arqueologia de les Universitats Rovira i Virgili de Tarragona, de la Complutense de Madrid, així com l’Autònoma de Barcelona i de Girona, van iniciar el passat dilluns, 4 de juliol, la tercera campanya d’excavacions arqueològiques del Castrum Visigòtic, al Puig Rom de Roses.
Una campanya que segons la directora de les excavacions, l’arqueòloga Anna Mª Puig té tres objectius principals a portar a terme. El primer és “saber quina mena d’ocupació hi ha arran de la muralla, si les cases continuen el perímetre d’aquesta, o si bé hi ha més cases cap al centre del poblat”, El segon tractaria d’esbrinar “quins tipus d’ocupació hi ha a les terrasses superiors, perquè coneixem molt la part propera a la muralla, però no la part de dalt del poblat”, i el tercer objectiu “és anar conservant les estructures descobertes, netejar i delimitar la muralla, com ja vam fer en les dues campanyes anteriors, i recuperar també els nivells originals del poblat”, ha especificat Puig.
Aquests treballs arqueològics s’emmarquen dins els projecte quadriennal 2014-2017 presentat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i que està subvencionat per la Generalitat de Catalunya amb un import superior als 91.000 euros i per l’Ajuntament de Roses amb una donació de 30.000 euros.
Una donació que per part del consistori rosinc es podria prorrogar, ja que “l’oferta d’ampliar l’aportació municipal està en la Universitat de Tarragona per aconseguir que cada any es pugui portar a terme aquests treballs arqueològics per la importància del patrimoni històric de Roses en el context de la història europea i catalana”, ha afirmat el regidor d’Urbanisme i Patrimoni, Carles Pàramo.
Segons l’Anna Mª Puig aquesta tercera campanya d’excavacions té com a objectius generals, entre d’altres, “conèixer la cronologia del poblat, és a dir, en quin moment venen i quan marxen, i perquè venen i perquè marxen d’aquí, i definir com a certa o no la hipòtesi que aquest poblat més que una defensa, era de control del territori, d’acord amb el poder visigòtic que estava instal·lat en altres zones de Catalunya”, va explicar l’arqueòloga.
Aquesta tercera campanya de excavacions es portarà terme fins al divendres 15 de juliol.
