Mes de paraules

Sobre els polítics i els humans

wassimaQuan parlem de política sembla que l’únic que importa és el color i la fe cega en la doctrina del partit, oblidant allò essencial de l’existència dels partits: la democràcia.
Freqüentment els polítics s’emplenen la boca de paraules que els fan alleugerir el mal que reposa sobre les seves conciències, parlant de democràcia, i d’aquells “pobres desfaborits”, des dels seus despatxos, des dels seus cotxes oficials, des de les seves luxoses cases, des del Congrès, des del Parlament …oblidant que ells també formen part de la societat. Maquillen la veritat denominant-se “classe política” amb les seves pròpies normes socials, i patrons de comportament, oblidant que les grans obres les van fer POLÍTICS de veritat, i em quedaria curta si només mencionés a Pallach, en el seu moment donaren tot el que tenien pel bé comú, sense buscar el benefici propi, doncs en allò “públic” el benefici no existeix. L’únic benefici que pot indentificar-se és la felicitat de la ciutadania, i tot el que aquesta comporta.
Sembla que a dia d’avui tot això ja no té importància, i ben poc s’equibocava Hobbes quan diguè que “l’home era dolent i egoista per naturalesa”, basant-se en allò que Maquiavel formulà com a “estat natural”
Sembla, que aquells que administren la cosa pública hagin oblidat la seva condició d’humans, per convertir-se en una nova espècie, superior a la voluntat dels ciutadans al quals representen.

Tot i així, no cal oblidar que hi ha polítics que no entren dins de la classe política, que surten tant pobres com van entrar al poder, i que la seva única aspiració és fer d’aquesta societat, una societat millor, centrant-se en l’estat del benestar, treballant i dedicant moltis hores a les persones, i a la felicitat d’aquestes.

La figura del polític és odiosa, impregnada de casos de corrupció, d’evasió d’impostos, de la prima de risc, del dèficit, de les retallades, i molts altres llasts que acomplexen a aquells que realment estàn disposats a administrar la cosa pública de bona fe.

Perquè no assumim en aquest gran problema la nostra part de responsabilitat, com a ciutadans? I , perquè no assumenixen ELLS la seva part de responsabilitat política i abandonen els seus càrrecs, per deixar pas a un estat realment democràtic? Això potser és perquè l’home, efectivament és egoista i dolent per naturalesa.

Wassima Saadoun