El 30 d’abril del 2016 torna una de les curses amb més personalitat de l’àmbit ciclista
A les sis del matí del dissabte 30 d’abril es donarà la sortida als participants arribats de tot arreu per enfrontar-se al repte de recórrer una ruta, la Pirinexus, que ha estat reconeguda internacionalment per la seva bellesa, varietat de paisatges i poblacions. Una prova de vint hores per fer 350 quilòmetres circulars en un recorregut que passa per tot el territori gironí i fins i tot un tram del Vallespir.
Sortint des de la ciutat de Girona encararan la zona volcànica garrotxina, creuaran els boscos del Ripollès i entraran al paisatge suau del Vallespir. De nou al Principat per La Jonquera, a través de la plana empordanesa arribaran al mar per tornar a Girona vorejant les Gavarres. La varietat de paisatges i la seva bellesa, tocar els Pirineus i arribar al mar i l’atractiu de les ciutats punt d’etapa ha fet que sigui una prova que ja al primer any hagi atret corredors de tota la península i de França.
L’esdeveniment es pot fer individualment o per relleus de tres persones. Els participants individuals utilitzen una bicicleta preparada pel diferent terreny, sigui una bicicleta de carretera amb neumàtics més gruixuts, una bicicleta de muntanya o una bicicleta gravel. Cada corredor individual ha d’acreditar un equip de suport que el va seguint durant el recorregut per animar-lo i ajudar-lo en els moments més complicats. Els equips de relleus tenen els llocs de canvi als municipis d’Olot, La Jonquera i Calonge. Aquests municipis marquen uns trams que permeten que cada part es pugui fer amb una bicicleta diferent, més adaptada al tipus de terreny. La participació en relleus va ser molt ben acollida per aquells que encara no es veuen en cor de pedalar tants quilòmetres però que volen encarar un repte en companyia del grup d’amics i amigues o dels companys d’empresa.
L’any passat el primer ciclista en completar aquesta prova, que vas ser d’un recorregut més curt, arribava amb un temps de 13 hores i 45 minuts, mentre que els últims ho feien només quatre hores més tard. La impressió general era que tot i la duresa de la ruta, la bellesa del paisatge i l’emoció de poder-la acabar feia el repte molt atractiu.
