Tractem d’impostos i taxes

Qüestionari de mitja legislatura a Joan Plana, portaveu d'ERC Roses

Joan Plana, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Roses

Joan Plana
Joan Plana, portaveu d’ERC de Roses

Ens acostem a finals d’any i arriben dos dels temes estrella dels plens municipals: ordenances fiscals i pressupostos.

De moment, hem deixat ja enrere el primer tema, les ordenances. Després de traslladar la nostra proposta de model d’ordenances al govern hem pogut pactar algunes coses, deixar-ne algunes d’encarades per a ser incorporades per a l’any que ve i hem constatat que també hi ha temes on la distància entre els dos grups és important.

Segurament, el tema més rellevant d’aquestes ordenances ha estat el tema de l’IBI. Aquest impost suposa, de llarg, l’ingrés més gran per a l’Ajuntament de Roses, ja que s’enfila fins als 14.000.000 € anuals. Així doncs, tractar aquest tema és molt delicat, ja que pot suposar un cop molt important per a les finances municipals segons com s’organitzi.

Per a fer un petit estat de la qüestió sobre el tema que hem tractat aquest any: La primera premissa que cal tenir present és que, en el marc legal actual, els Ajuntaments només poden posar un únic tipus d’IBI per a tots els habitatges de Roses. El tipus d’IBI municipal, doncs, és directe, però no és progressiu. En el cas de Roses, fins al 2014 era del 0,62, però aquell any, el govern, davant de la proximitat de les eleccions municipals, el va baixar al 0,61.

L’Estat, en canvi, sí que pot implantar un tipus d’IBI que només afecti els habitatges amb un valor més alt. Així ho feia fins ara, quan gravava amb un tipus del 0,04 aquells habitatges que teníem més d’un 50% del valor cadastral mitjà del municipi. A la pràctica, doncs, sumant el tipus d’IBI local i estatal, aquells habitatges amb un valor més alt pagaven el 0,65 i els que teníem un valor més baix un 0,61.

Ara però, s’acosten també eleccions a l’estat, i el govern d’Espanya es suma a les mesures fiscals electoralistes: Ha eliminat el gravamen del 0,04 als pisos més cars, obligant als ajuntaments a disposar només del tipus d’IBI local. Com hem dit, aquest tipus d’IBI ha de ser el mateix per tots els habitatges. Així doncs, l’Ajuntament de Roses (com tots els altres) havia de decidir si igualava al 0,61 o al 0,65.

La primera de les opcions, la del 0,61, suposava (poca broma) que l’Ajuntament deixés d’ingressar fins a 1.000.000 €… Diners que deixarien d’invertir-se en els serveis que presta l’Ajuntament i que, a més, deixarien de pagar els propietaris de béns immobles més cars de Roses. És a dir, de facto, era una exempció fiscal a les grans propietats. Des del nostre punt de vista, com a partit progressista i socialdemòcrata, era inacceptable.

La segona possibilitat era igualar el tipus d’IBI local al 0,65. Aquesta va ser l’opció que tant el govern com nosaltres vàrem convenir que era la menys dolenta de les dues. Suposava, però, un augment a algunes de les propietats més modestes.

Per a pal·liar aquest desavantatge, què podíem fer? Doncs calia maximitzar, tant com fos possible, les bonificacions socials que permet la Llei Reguladora d’Hisendes Locals per ajudar a les famílies amb dificultats a pagar l’IBI.

La primera mesura possible (amb la qual també estaven d’acord des del govern) era la de bonificar un 50% de l’IBI per a aquells pisos que es posen a la borsa de lloguer social del Consell Comarcal. Els propietaris d’aquests pisos, haurien de pagar molt menys d’IBI, tindrien un ingrés mensual pel lloguer i, de passada, podrien ajudar a algú que necessita un habitatge.

La segona mesura que proposàvem era una bonificació del 90% de l’IBI per a famílies monoparentals i nombroses en el seu habitatge habitual. En aquest cas, però, l’acord ja no va ser total. Des del govern només es va acceptar una bonificació del 60% i només per a famílies nombroses. L’argument era que arribar fins on nosaltres proposàvem suposava una pèrdua d’ingressos massa alta per assumir-la en un mateix any.

Com que no ens agrada la demagògia, per a compensar aquesta reducció d’ingressos nosaltres proposàvem una altra font d’ingressos alternativa a través d’un altre tribut: la Plusvàlua. A diferència de l’IBI, que grava el valor de la propietat, aquest impost grava el benefici que obtens en la venda d’una propietat. A més a més, grava especialment aquelles transaccions susceptibles de ser especuladores. Tot això, el converteix en un impost, no especialment popular, però sí segurament el més just.

El gravamen de la Plusvàlua de Roses està al 20%, el mínim que marca la llei. Fins al 2014, amb la rebaixa fiscal electoralista a la qual m’he referit abans, estava al 22% (encara molt lluny del 30% que marca la llei com a màxim i que la majoria d’Ajuntaments tenen). Només que recuperéssim aquests punts que vàrem deixar pel camí el 2014, ja compensaríem, en gran part, la bonificació de l’IBI que proposàvem fins a fer-la assumible per a la institució. En qualsevol cas, però, no hi va haver acord en aquest punt.

Un altre dels punts que vàrem posar sobre la taula era el que havien de ser unes ordenances verdes. Els nous temps requereixen una aposta clara per al foment de les energies renovables i per a l’eficiència energètica. Per tot això, proposàvem una bateria de reformes per tal d’avançar en aquesta línia: Bonificació del 95% de l’impost d’obres per a adaptació d’edificis antics per l’aprofitament d’energies renovables; bonificació de l’Impost d’Activitats Econòmiques per a empreses que facis aquestes adaptacions a les seves instal·lacions; calcular la taxa de clavegueram no només en funció del diàmetre de les canonades, sinó també en funció de l’ús de la construcció i, per tant, de com està de bruta l’aigua que envien a la xarxa; desglossar més els diferents tipus de locals sobre el que cobrar l’impost d’escombraries per adequar millor el cost de la taxa amb l’ús del servei; treballar en la línia de l’eficiència energètica i les renovables (com la biomassa) a la piscina muncipal per no haver de seguir apujant preus i eliminar la inexplicable bonificació de la taxa de circulació als cotxes de més de 25 anys (els que més contaminen) que no estiguin catalogats com a cotxes històrics.

Per últim, el darrer paquet de mesures que vàrem proposar era per mirar de donar un cop de mà als comerços de Roses, especialment a aquells que obren tot l’any i que són necessaris per aconseguir la dinamització que la nostra ciutat requereix desesperadament. En concret vàrem proposar augmentar al 75% la bonificació per a ocupació de via pública per a aquells comerços que obren tot l’any i la implantació del gual per comerços, que seria més barat que el normal i que només tindria afectació en horari comercial (deixant, a més, un espai més per poder aparcar de nit).

Tot plegat, se’ns va dir que eren propostes que en la seva majoria el govern les trobava interessants i que estudiaria la seva incorporació de cara al 2017. Aquesta vegada els vàrem donar un vot de confiança i ens vàrem abstenir en tots els punts on varen prendre aquest compromís. Veurem ara com evoluciona la cosa de cara a les ordenances de l’any que ve. Si no es compleix el compromís, no tornarem a donar-los un vot de confiança, queda dit.

Joan Plana
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Roses